Oppidum de Manching
El oppidum de Manching va ser una ciutat celta de la cultura laténica situada a la vora del Danubio, en el municipi alemà homònim, al surest d'Ingolstadt. Fundat en el sigle III a. C. es trobava en el creuament de dos rutes terrestres importants, nort-sur i este-oest. En aquella época el riu Paar desembocava ací en el Danubio. Un antic braç d'este riu disponia de port, puix el comerç a llarga distància s'efectuava també per mig de la navegació fluvial.
Manching va anar provablement la sèu principal de la tribu celta dels vindélicos o vendélicos (en llatí Vindelici) i el centre comercial i econòmic més important al nort dels Alps en l'época de La Tène tardana.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta ciutat de forma circular, en la seua màxima expansió, ocupava 380 hectàrees i estava rodejada per una muralla de 7,2 km de llongitut. Dins hi ha vàries zones: una de fins a 500 m d'ample junt a la muralla, d'ocupació esporàdica i carent d'edificis (zona humida de pastures i de cultiu). La zona central d'1,4 km de llongitut en 80 ha va estar densament habitada: chafades de fonaments d'edificis en funcions precises per a l'agricultura, diversos oficis i el cult. S'han trobat restants d'un temple. Esta part va ser utilisada des de finals de el IV Depòsits d'armes, arreos, peces de calderos, una plaça adoquinar i un gran número d'ossos de chiquets i lactants evidencien el seu us per al cult. Fins ara s'han descobert atres tres complexos que podrien identificar-se com a parts d'un santuari.
Crida l'atenció la gran cantitat de claus i panys en este gran poblat celta, la qual cosa indica que tenien evidentment riquees que guardar i necessitaven seguritat per l'estreta convivència. Els tesorillos de monedes atesten l'acumulació de riquea. Posseïa ceca pròpia. Per al comerç s'ampraven monedes d'or i des de principis de el I també d'argent. Les falcades en Manching presenten una forta curvatura. Aixina mateix circulava moneda falsa, per eixemple, de bronze recobertes d'or. Per a verificar el seu valor i autenticitat hi havia balances de precisió.
La fabricació d'objectes de ferro és abundant. S'han trobat mòles per a objectes de bronze. També es fabricaven braçalets i contes de collar de vidre. S'ha constatat el comerç romà en unes ánforas i ceràmiques procedents de la Campània. Un centenar de mòles ceràmics de fundició. Els ossos d'animals i atres elements posen de manifest que era lloc de fira i mercats als que acodia gent de les afores. Uns menuts assentaments al sur d'Alemània presenten materials com a braçalets de vidre o joyes de sepropelita. A partir de les fires i mercats de Manching es repartirien els productes per tota la regió.
L'época d'apogeu se situa en 150-50 a. C. No es pensa que fora un núcleu menor que haja anat creixent, sino que es va desenrollar en rapidea. Durant molt temps es pensava que l'invasió romana va destruir el poblat, pero hui en dia es considera improvable que anara destruïda completament. Podria ser que l'arribada dels cimbrios i teutones cap a 120 a. C. donara lloc a conflictes bèlics, pero el final de Manching es va deure a l'afonament dels sistemes econòmics a conseqüència de les conquistes de Juliol César en les Galias. La disminució constant de la població va dur a l'abandó del poblat i a l'afonada de l'imponent muralla, de la que a penes quedaven restants quan varen aplegar els romans en l'any 15 a. C. Més vesprada els romans varen construir una estació de calçada (en llatí mansio) que apareix en el nom de Vallatum en els itineraris romans.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oppidum de Manching» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.