Hafni
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
El hafni és un element químic de número atómico 72 que es troba en el grup 4 de la taula periòdica dels elements i se simbolisa com Hf.
És un metal de transició, lluenta, grisa-plateado, químicament molt semblat al zirconi, trobant-se en els mateixos minerals i composts, i sent difícil separar-los. S'usa en aleacions en wolframio en filaments i en electrodos. També s'utilisa com a material de barres de control de reactors nuclears per la seua capacitat d'absorció de neutrons. Recentment, s'ha convertit en el material utilisat per a fabricar els transistors dels processadors de l'empresa Intel.
Propietats
[editar | editar còdic]L'hafni és un metal dúctil, lluenta, plateado i resistent a la corrosió; químicament molt similar al zirconi. Estos dos elements tenen el mateix número d'electrons en les seues capes exteriors i les seues radis iònics són molt similars per la contracció dels lantànits. Per això són molt difícils de separar (els processos geològics no els han separat i en la naturalea es troben junts) i no hi ha atres elements químics que se semblen més entre sí. Les úniques aplicacions per a les quals és necessari separar-los és en aquelles en les que s'utilisen per les seues propietats d'absorció de neutrons, en reactors nuclears.
El carbur d'hafni (HfC) és el compost binario més refractario conegut, en un punt de fusió de 3.890[1] °C, i el nitrur d'hafni (HfN) és el més refractario de tots els nitrur metàlics coneguts, en un punt de fusió de 3310[1] °C. El carbur mixt d'hafni i tàntal (Ta4HfC5) és el compost múltiple en més alt punt de fusió conegut, 4 215[1] °C.
L'hafni és resistent a les bases concentrades, pero els halógenos poden reaccionar en ell per a formar tetrahaluros d'hafni (HfX4). A temperatures altes pot reaccionar en oxigen, nitrogen, carbono, bor, sofre i silici.
Aplicacions
[editar | editar còdic]L'hafni s'utilisa per a fabricar barres de control amprades en reactors nuclears, com les que es poden trobar en submarins nuclears, degut a que la secció de captura de neutrons de l'hafni és unes 600 voltes la del zirconi, en la qual cosa té una alta capacitat d'absorció de neutrons, i ademés té unes propietats mecàniques molt bones, aixina com una alta resistència a la corrosió.[2] Atres aplicacions:[3][4]
- En llànties de gas i incandescents.
- En catalisadors per a polimerisació metalocénica.
- Per a eliminar oxigen i nitrogen de tubos de buit.
- En aleacions de ferro, titani, niobi, tàntal i atres aleacions metàliques.
- En giner de 2007, es va anunciar com a part fonamental d'una nova tecnologia de microprocessadorés, desenrollada separadament per IBM i Intel, en tongada del silici pero únicament en el dielèctric de comporta del transistor, en el restant del dispositiu se seguix utilisant silici que és el material de base tradicional.[1][2]
- Un dels seus derivats, en concret el òxit d'hafni posseïx un índex de refracció intermig entre el silici i l'aire. Este compost s'ampra en la transició entre estos dos interfaços en els dispositius fotònics de silici, reduint d'esta manera les pèrdues degudes a reflexions.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 An. Quím., 115 (2), 2019, 134.Consultat el 02 de novembre del 2022.
- ↑ Hedrick, James B.. «Hafnium». United States Geological Survey.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaArk1924a - ↑ “Die Trennung dones Zirkoniums von anderen Metallen, einschließlich Hafnium, durch fraktionierte Distillation” [The separation of zirconium from other metals, including hafnium, by fractional distillation] (de) . Zeitschrift für Anorganische und Allgemeine Chemie 141 (1): 289–296. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hafnio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.