Halógenos

Posició dels halógenos en la taula periòdica

Archiu:Halogene.jpg

Sortit d'elements del grup dels halógenos (d'esquerra a dreta: Flúor, Clor, Bromo i Yodo)

Els halógenos (del grec: formador de sals) són els elements químics que formen el grup 17 o grup VII (utilisat anteriorment) de la taula periòdica: flúor (F), clor (Cl), bromo (Br), yodo (I), astato (At) i teneso (Ts). Este últim també està en els metals del bloc p.

En l'estat natural es troben com a molècules diatómicas químicament actives [X₂]. Per a omplir per complet el seu últim nivell energètic (s²p⁵) necessiten un electró més, per lo que tenen tendència a formar un ion mononegativo, X^-. Este ion es denomina halur; les sales que ho contenen es coneixen com a halurs. Posseïxen una electronegatividad ≥ 2.5 segons l'escala de Pauling, presentant el flúor la major electronegatividad, i disminuint esta en baixar en el grup. Són elements oxidants (disminuint també esta característica en baixar en el grup), i el flúor és capaç de dur a la major part dels elements al major estat d'oxidació.

Molts composts orgànics sintètics i alguns naturals contenen halógenos; a estos composts se'ls crida composts halogenados. La hormona tiroidea conté àtoms de yodo. Els clorur tenen un paper important en el funcionament del cervell per mig de l'acció del neurotransmissor inhibidor de la transmissió del neurotransmissor GABA.

Alguns composts presenten propietats similars a les dels halógenos, per lo que reben el nom de pseudohalógenos. Pot existir el pseudohalogenuro, pero no el pseudohalógeno corresponent. Alguns pseudohalogenuros: cianur (CN^-), tiocianato (SCN^-), fulminato (CNO^-), etc.

Història

La paraula «halógeno» prové de les paraules gregues hals, 'sal' i gens, 'orige', que origina sal. El nom halógeno es referix a la propietat de cada u dels halógenos de formar, en el sodi, una sal similar a la sal comuna (clorur de sodi). Tots els membres del grup tenen una valència de -1 i es combinen en els metalés per a formar halogenuros (també cridats halurs), aixina com en metals i no metals per a formar ionés complexos. Els quatre primers elements del grup reaccionen en facilitat en els hidrocarburs, obtenint-se els halogenuros de llogue.

Les formes moleculars dels halógenos són diatómicas. El F₂ és un gas de color groc pàlit, llaugerament més pesat que l'aire, corroent i d'olor penetrant i irritante. El Cl₂ és un gas groc verdenc d'olor penetrant i irritante. El Br₂ és un líquit de color roig obscur, tres voltes més dens que l'aigua, que es volatiliza en facilitat produint un vapor rojós venenós. L'I₂ és un sòlit cristalí, de color negre i lluent, que sublima fàcilment donant un vapor violeta molt dens, venenós, en una olor picante com el del clor. El astato és un element molt inestable que existix solament en formes radiactives de vida curta, i que apareix en el procés de desintegració del Urani-235.

Tots els àtoms posseïxen una configuració que diferix de la de gas noble en un electró, de manera que els elements tendixen a formar espècies negatives, X¯, o a formar enllaços covalente simples. La química d'estos elements i els seus composts canvien en el tamany dels mateixos.

Com és esperable, els punts de fusió i ebullició aumenten en el número atómico. Les energies de ionisació dels halógenos presenten valors molt alts que van disminuint en aumentar el número atómico. Les afinitats electròniques són elevades com a conseqüència de la tendència a guanyar un electró i conseguir aixina la configuració de gas noble.

Característiques

Els halógenos mostren tendències en la seua energia d'enllaç de dalt avall en la taula periòdica en fluorur mostrant una desviació mínima. Mostren tindre una energia d'enllaç fort en atres àtoms pero interaccions dèbils en la molècula diatómica de F₂. La qual cosa significa que a mida en que es descendix en la taula periòdica la reactivitat de l'element disminuïx per l'aument en el tamany de l'àtom.

Els halógenos són altament reactius, per lo que poden ser amoladors per a organismes biològics en suficients cantitats. La seua alta reactivitat es deu a l'alta electronegatividad que els seus àtoms presenten per les seues càrregues nuclears altament efectives. Els halógenos tenen 7 electrons de valència en la seua capa d'energia externa per lo que en reaccionar en un atre element satisfan la regla de l'octet. Fluorur és el més reactiu dels elements, ataca a materials inertes com el vidre i forma composts en els gasos nobles inertes. És un gas corroent i altament tòxic.