Anar al contingut

Anex:Elements químics

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este anex conté una taula d'elements químics inicialment ordenada pel seu número atómico. Entre atres informacions, inclou per a cada element el seu símbol, nom, número atómico, massa atòmica, i números del grup i periodo de la taula periòdica dels elements.

<o>Cada una de les seues quinze columnes permet ordenar alfabéticamente el contingut de la taula.</o>

Taula ordenable dels elements químics

[editar | editar còdic]

Clau de colors

[editar | editar còdic]

Els distints colors de sombreado de les celes de la taula tenen el següent significat:

Característiques químiques:

Séries químiques de la taula periòdica
Alcalinos (6) Alcalinotérreos (6) Lantànits (15) Actínits (15) Metals de transició (37)
Metals del bloc p (12) Metaloides (7) No metalés (7) Halógenos (5) Gasos nobles (6)

Procedència dels noms dels elements químics:
Els noms dels elements són en la seua majoria de tipo etimològic (procedixen dels seus noms en distintes llengües clàssiques com el grec o el llatí, o d'atres llengües modernes); mitològic (en referències a numeroses deidades, especialment grecorromanas i nòrdiques); astronòmic; o duen el nom del seu descobridor o de científics célebres als que es rendix homenage, o una referència geogràfica del lloc en el que es varen descobrir. Per últim, uns pocs es denominen d'acort en un mineral en el que guarden relació.

En molts casos, les referències mitològiques, les astronòmiques i les geogràfiques estan íntimament lligades en les llengües clàssiques. El nom dels laboratoris també pot estar lligat a la ciutat o a l'institució a la que pertanyen.

Etimologia Geografia
grec llatí àrap alemà anglés Països
Francio, Gali, Germani, Poloni, Ruteni (Rússia)... 		Llocs
Europi, Californi, Escandio, Hessio, Tuli (Escandinavia)... 		Ciutats
Darmstadtio, Erbi-Itri-Terbi-Yterbio, Hafni (Copenhague), Luteci (París)...
Astronomia
Ceri (per Ceres), Mercurio, Neptuni, Paladi (per Pallas), Plutoni, Urani... 		Mitologia
Heli, Prometio, Tantalio, Titani, Tori, Vanadi... 		Persones
Einstenio, Curio, Rutherforio... 		Laboratori
Livermorio... 		Mineral
Samari (per samarskita)...

Taula

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Taula periòdica dels elements.

Els elements químics relacionats són la totalitat dels continguts en la taula periòdica dels elements.

A continuació es detallen els elements coneguts, ordenats pel seu número atómico.

Elements químics
Z Símbol Element Grup Periodo Pes atòmic
Plantilla:Nobold 		Densitat
Plantilla:Nobold 		Fusió
Plantilla:Nobold 		Ebullició
Plantilla:Nobold 		Cc
Plantilla:Nobold 		Neg[1] Abundància
Plantilla:Nobold 		Any Descobridor(és) Orige del nom[2][3]
 
1 H Hidrogen 1 1 Plantilla:Sort[4][5][6][7] 0.00008988 14.01 20.28 14.304 2.20 1400 1766 Henry Cavendish 01(grec) hydro- i -gen, ‘engendrador d'aigua’.
2 He Heli 18 1 Plantilla:Sort[4][6] 0.0001785 0.95[8] 4.22 5.193 – 0.008 1895 Ramsay i Cleve 30(mitologia) heli, de l'atmòsfera del Sol (el deu grec Heli). Es va descobrir en l'espectre de la corona solar en 1868, encara que no es va acceptar fins que es va aïllar en la Terra.
3 Li Liti 1 2 Plantilla:Sort[4][5][6][9][7] 0.534 453.69 1560 3.582 0.98 20 1817 Arfwedson 01(grec) lithos, roca de color roig molt intens a la flama.
4 Be Berili 2 2 Plantilla:Sort[9] 1.85 1560 2742 1.825 1.57 2.8 1797 Vauquelin 01(grec) beryllos, pedra preciosa verda, berilo, mineral que conté berili.
5 B Bor 13 2 Plantilla:Sort[4][5][6][7] 2.34 2349 4200 1.026 2.04 10 1808 Davy i Gai-Lussac 03(àrap) 'buraq, borax, un mineral.
6 C Carbono 14 2 Plantilla:Sort[4][6][7] 2.267 3800 4300 0.709 2.55 200 Prehistòria Desconegut 02(llatí) carbo, 'carbó'.
7 N Nitrogen 15 2 Plantilla:Sort[4][6][7] 0.0012506 63.15 77.36 1.04 3.04 19 1772 Rutherford 01(grec) nitron i -gen, ‘engendrador de nitrats’.
8 O Oxigen 16 2 Plantilla:Sort[4][6][7] 0.001429 54.36 90.20 0.918 3.44 461000 1774 Priestly i Scheele 01(grec) oxy-, tant 'forma' i 'àcit', i -gen, ‘engendrador de àcit’ (oxys).
9 F Flúor 17 2 Plantilla:Sort[8] 0.001696 53.53 85.03 0.824 3.98 585 1886 Moissan 02(llatí) fluere, 'fluir'.
10 Ne Neó 18 2 Plantilla:Sort[8][4][5] 0.0008999 24.56 27.07 1.03 – 0.005 1898 Ramsay i Travers 01(grec) neos, 'nou'.
11 Na Sodi 1 3 Plantilla:Sort[4] 0.971 370.87 1156 1.228 0.93 23600 1807 Davy 03(àrap) sawda, negra; 'soda'. El símbol Na ve del llatí natrium, (nitrat de sodi)[10], pel color groc a la flama.
12 Mg Magnesi 2 3 Plantilla:Sort[7] 1.738 923 1363 1.023 1.31 23300 1755 Black 01(grec) de Magnesia, comarca de Tesalia (Grècia).
13 A el Alumini 13 3 Plantilla:Sort[11] 2.698 933.47[12] 2792 0.897 1.61 82300 1825 Oersted 02(llatí) alumen, 'alumina', un compost (originalment denominat aluminum).
14 Si Silici 14 3 Plantilla:Sort[6][7] 2.3296 1687 3538 0.705 1.9 282000 1824 Berzelius 02(llatí) silex (originalment silicium), 'sílice'.
15 P Fòsfor 15 3 Plantilla:Sort[9] 1.82 317.30 550 0.769 2.19 1050 1669 Brand 01(grec) phoosphoros, ‘portador de llum’ (el fòsfor emet llum en l'obscuritat perque ardix en combinar-se llentament en l'oxigen de l'aire).
16 S Sofre 16 3 Plantilla:Sort[4][6][7] 2.067 388.36 717.87 0.71 2.58 350 Prehistòria Desconegut 02(llatí) sulphur, 'sulfur'.
17 Cl Clor 17 3 Plantilla:Sort[4][5][6][7] 0.003214 171.6 239.11 0.479 3.16 145 1774 Scheele 01(grec) chloros, 'groc verdoso'.
18 Ar Argón 18 3 Plantilla:Sort[13][4][6] 0.0017837 83.80 87.30 0.52 – 3.5 1894 Ramsay i Rayleigh 01(grec) argos, ‘inactiu’ (els gasos nobles són poc reactius).
19 K Potassi 1 4 Plantilla:Sort[13] 0.862 336.53 1032 0.757 0.82 20900 1807 Davy 05(anglés) de l'anglés pot ashes (‘cendres’), ya que les cendres d'algunes plantes són riques en potassi. El símbol K prové del grec kalium.[10]
20 Ca Calcio 2 4 Plantilla:Sort[6][4] 1.54 1115 1757 0.647 1 41500 1808 Davy 01(grec) calx, ‘calcàrea’ (Plantilla:Chem).
21 Sc Escandio 3 4 Plantilla:Sort 2.989 1814 3109 0.568 1.36 22 1879 Nilson 12(lloc) Scandia, nom en llatí d'Escandinavia.
22 Tu Titani 4 4 Plantilla:Sort[13] 4.54 1941 3560 0.523 1.54 5650 1791 Gregor i Klaproth 30(mitologia) dels Titanes, els primers fills de la Terra segons la mitologia grega.
23 V Vanadi 5 4 Plantilla:Sort[13] 6.11 2183 3680 0.489 1.63 120 1801 del Riu 30(mitologia) de la deesa escandinava Vanadis, antic nom nòrdic de la deesa escandinava Freyja.
24 Cr Cromo 6 4 Plantilla:Sort[8] 7.15 2180 2944 0.449 1.66 102 1797 Vauquelin 01(grec) chroma, ‘color’.
25 Mn Manganeso 7 4 Plantilla:Sort[5] 7.44 1519 2334 0.479 1.55 950 1774 Gahn 01(grec) corrupció del terme magnesia negra.
26 Fe Ferro 8 4 Plantilla:Sort[4] 7.874 1811 3134 0.449 1.83 56300 Prehistòria Desconegut 02(llatí) ferrum, 'ferro'.
27 Co Cobalt 9 4 Plantilla:Sort[6] 8.86 1768 3200 0.421 1.88 25 1735 Brandt 01(grec) segons una versió, prové del grec kobalos, ‘mina’. Una atra versió de Kobold, en alemà, nom d'un esperit maligne de la mitologia alemana.
28 Ni Níquel 10 4 Plantilla:Sort[5] 8.912 1728 3186 0.444 1.91 84 1751 Cronstedt 04(alemà) kopparnickeli de l'alemà kupfer nickel, ‘coure del dimoni Nick’ o coure fals (metal que apareix en les mines de coure, pero no és coure).
29 Cu Coure 11 4 Plantilla:Sort[5][6] 8.96 1357.77[12] 2835 0.385 1.9 60 Prehistòria Desconegut 02(llatí) de cuprum, nom en llatí de l'illa de Chipre.
30 Zn Zinc 12 4 Plantilla:Sort[4] 7.134 692.88 1180 0.388 1.65 70 Prehistòria Paracelso 04(alemà) zink, que significa 'orige obscur'.
31 Ga Gali 13 4 Plantilla:Sort[13] 5.907 302.9146 2477 0.371 1.81 19 1875 Lecoq de Boisbaudran 11(país) Gallia, (nom en llatí de França).
32 Ge Germani 14 4 Plantilla:Sort[14] 5.323 1211.40 3106 0.32 2.01 1.5 1886 Winkler 11(país) Germania, (nom en llatí d'Alemània).
33 As Arsènic 15 4 Plantilla:Sort[8] 5.776 Plantilla:Sort[11] 887 0.329 2.18 1.8 1250ca. 1250 Albertus Magnus 02(llatí) arsenicum, oropimente (auripigmentum) groc.
34 Es Seleni 16 4 Plantilla:Sort[14][6] 4.809 453 958 0.321 2.55 0.05 1817 Berzelius 01(grec) selene, nom grec de la Lluna.
35 Br Bromo 17 4 Plantilla:Sort[7] 3.122 265.8 332.0 0.474 2.96 2.4 1826 Balard 01(grec) bromos, ‘pudor’.
36 Kr Kriptón 18 4 Plantilla:Sort[4][5] 0.003733 115.79 119.93 0.248 3 Plantilla:Sort 1898 Ramsay i Travers 01(grec) kryptos, ‘amagat, secret’.
37 Rb Rubidi 1 5 Plantilla:Sort[5][4] 1.532 312.46 961 0.363 0.82 90 1861 Bunsen i Kirchhoff 02(llatí) rubidus, 'roig molt intens' (a la flama).
38 Sr Estronci 2 5 Plantilla:Sort[13][4][6] 2.64 1050 1655 0.301 0.95 370 1790 Crawford 13(ciutat) Strontian, chicoteta ciutat d'Escòcia.
39 I Ytrio 3 5 Plantilla:Sort[4] 4.469 1799 3609 0.298 1.22 33 1794 Gadolin 13(ciutat) de Ytterby, poble de Suècia.
40 Zr Zirconio 4 5 Plantilla:Sort[4] 6.506 2128 4682 0.278 1.33 165 1789 Klaproth 04(alemà) Zargun, ‘color dorat’; de l'alemà, Zirkoon, 'jargoon'
41 Nb Niobi 5 5 Plantilla:Sort[4] 8.57 2750 5017 0.265 1.6 20 1801 Hatchett 30(mitologia) de Niobe (filla del rei Tàntal).
42 Mo Molibdeno 6 5 Plantilla:Sort[13][4] 10.22 2896 4912 0.251 2.16 1.2 1778 Scheele 01(grec) molybdos, ‘plom’ (els primers químics ho varen confondre en mena de plom).
43 Tc Tecnecio 7 5 Plantilla:Sort[13] 11.5 2430 4538 – 1.9 Plantilla:Sort 1937 Perrier i Segrè 01(grec) tekhnètos, ‘artificial’ (va ser un dels primers sintetisats).
44 Ru Ruteni 8 5 101.07[4] 12.37 2607 4423 0.238 2.2 0.001 1844 Klaus 11(país) Ruthenia (nom en llatí de Rússia).
45 Rh Rodio 9 5 102.90550[4] 12.41 2237 3968 0.243 2.28 0.001 1803 Wollaston 01(grec) rhodos, 'color rosat'.
46 Pd Paladi 10 5 106.42[13][4] 12.02 1828.05 3236 0.244 2.2 0.015 1803 Wollaston 20(astronomia) per l'asteroide Pallas, considerat en el seu moment un planeta, dedicat a la deesa grega del saber, Pala Atenea.
47 Ag Argent 11 5 107.8682[4] 10.501 1234.93[12] 2435 0.235 1.93 0.075 Prehistòria Desconegut 02(llatí) argentum, 'argent'.[10]
48 Cd Cadmi 12 5 112.414[6][4] 8.69 594.22 1040 0.232 1.69 0.159 1817 Strohmeyer i Hermann 02(llatí) cadmia, pel rei Cadmo que donava nom a la regió de Kadmea (Tebas) d'a on procedia el carbonat de zinc en presència de cadmi.
49 In Indi 13 5 114.818(1) 7.31 429.75 2345 0.233 1.78 0.25 1863 Reich i Richter 02(llatí) indicus, pel color índigo (añil) que s'observa en el seu espectre.
50 Sn Estany 14 5 118.710[11][4] 7.287 505.08 2875 0.228 1.96 2.3 Prehistòria Desconegut 02(llatí) stannum, 'estany'.
51 Sb Antimoni 15 5 121.760[13][4] 6.685 903.78 1860 0.207 2.05 0.2 Prehistòria Desconegut 03(àrap) ithmid. El símbol Sb, del llatí 'stibium' (del que deriva estibina, mineral de l'element).
52 Et Telur 16 5 127.60[4][5] 6.232 722.66 1261 0.202 2.1 0.001 1782 von Reichenstein 02(llatí) tellus, ‘terra’ en llatí.
53 I Yodo 17 5 126.90447[5] 4.93 386.85 457.4 0.214 2.66 0.45 1811 Courtois 01(grec) ioeides, 'violeta'.
54 Xe Xenón 18 5 131.293[8][4][5] 0.005887 161.4 165.03 0.158 2.6 Plantilla:Sort 1898 Ramsay i Travers 01(grec) xenon, ‘estranger, estrany, rar’.


55 Cs Cesi 1 6 132.90545196[8] 1.873 301.59 944 0.242 0.79 3 1860 Kirchhoff i Bunsen 02(llatí) caesius, 'color blau celest'.
56 Ba Bari 2 6 137.327[11] 3.594 1000 2170 0.204 0.89 425 1808 Davy 01(grec) barys, ‘pesat’.
57 La Lantano 6 138.90547[11][4] 6.145 1193 3737 0.195 1.1 39 1839 Mosander 01(grec) lanthanein, ‘yacer amagat’.
58 Ce Ceri 6 140.116[13][4] 6.77 1068 3716 0.192 1.12 66.5 1803 W. Hisinger i Berzelius 20(astronomia) pel planeta nano Ceres, recent descobert dos anys abans. El ceri metàlic es troba principalment en una aleació de ferro que s'utilisa en les pedres de les misteres.
59 Pr Praseodimi 6 140.90766[4] 6.773 1208 3793 0.193 1.13 9.2 1895 von Welsbach 01(grec) de praseios didymos, ‘bessó vert’.
60 Nd Neodimi 6 144.242[5][4] 7.007 1297 3347 0.19 1.14 41.5 1895 von Welsbach 01(grec) neos didymos, ‘nou bessó' (del lantano).
61 Pm Prometio 6 Plantilla:Sort[13] 7.26 1315 3273 – 1.13 Plantilla:Sort 1945 Marinsky i Glendenin 30(mitologia) de Prometeo que va furtar el fòc als Deus i ho va donar als hòmens.
62 Sm Samari 6 150.36[4] 7.52 1345 2067 0.197 1.17 7.05 1879 Lecoq de Boisbaudran 60(mineral) samarskita, mineral del que va ser aïllat.
63 Eu Europi 6 151.964[13][4] 5.243 1099 1802 0.182 1.2 2 1901 Demarçay 12(lloc) pel continent Europa.
64 Gd Gadolini 6 157.25[5][4] 7.895 1585 3546 0.236 1.2 6.2 1880 de Marignac 60(mineral) gadolinita, que a la seua volta deu el nom al químic finlandés Johan Gadolin.
65 Tb Terbi 6 158.92535[4] 8.229 1629 3503 0.182 1.2 1.2 1843 Mosander 13(ciutat) de Ytterby, poble de Suècia.
66 Dy Disprosio 6 162.500[13][4] 8.55 1680 2840 0.17 1.22 5.2 1886 Lecoq de Boisbaudran 01(grec) dysprositos, 'de difícil accés'.
67 Ho Holmi 6 164.93033[4] 8.795 1734 2993 0.165 1.23 1.3 1878 Soret 11(país) Holmia, nom romà d'Estocolm.
68 Er Erbi 6 167.259[4][5] 9.066 1802 3141 0.168 1.24 3.5 1842 Mosander 13(ciutat) de Ytterby, poble de Suècia.
69 Tm Tuli 6 168.93422[4] 9.321 1818 2223 0.16 1.25 0.52 1879 Cleve 30(mitologia) Thule, nom antic de Escandinavia.
70 Yb Yterbio 6 173.045[1][4] 6.965 1097 1469 0.155 1.1 3.2 1878 de Marignac 13(ciutat) de Ytterby, poble de Suècia.
71 Lu Luteci 3 6 174.9668[13][4] 9.84 1925 3675 0.154 1.27 0.8 1907 Urbain 13(ciutat) Lutetia, nom en llatí de París.
72 Hf Hafni 4 6 178.49[4] 13.31 2506 4876 0.144 1.3 3 1923 Coster i de Hevesy 13(ciutat) Hafnia, nom romà de Copenhague.
73 Ta Tantalio 5 6 180.94788[4] 16.654 3290 5731 0.14 1.5 2 1802 Ekeberg 30(mitologia) de Tàntal, pare de Niobe en la mitologia grega.
74 W Tungsteno 6 6 183.84[13] 19.25 3695 5828 0.132 2.36 1.3 1783 Elhuyar 05(anglés) del suec tung sten, ‘pedra pesada’; o wolframio, de wolfrahm, derivat del alt alemà mig wolf-rahm ‘desbroma de llop’ (antic nom pel mineral wolframita).[10]
75 Re Reni 7 6 186.207[13] 21.02 3459 5869 0.137 1.9 Plantilla:Sort 1925 Noddack, Tacke i Berg 12(lloc) Rhenus, nom romà del riu Rin.
76 Vos Osmi 8 6 190.23[5][4] 22.61 3306 5285 0.13 2.2 0.002 1803 Tennant 01(grec) osmè, 'olor' (per la forta olor de el Plantilla:Chem).
77 Anar Iridi 9 6 192.217[5] 22.56 2719 4701 0.131 2.2 0.001 1803 Tennant 30(mitologia) Iris, la deesa grega de l'arc iris.
78 Pt Platí 10 6 195.084[7] 21.46 2041.4[12] 4098 0.133 2.28 0.005 1735 de Ulloa 60(mineral) per la seua similitut en l'argent.
79 Au Or 11 6 196.966569[9] 19.282 1337.33[12] 3129 0.129 2.54 0.004 Prehistòria Desconegut 02(llatí) aurum, 'aurora resplandeciente'.
80 Hg Mercurio 12 6 200.592[5] 13.5336 234.43 629.88 0.14 2 0.085 Prehistòria Desconegut 20(astronomia) mercurius, planeta, pero la seua abreviatura és Hg perque Dioscórides ho cridava «argent aquàtic» (en grec hydrargyrum, hydr-, ‘aigua’, argyros, ‘argent’).
81 Tl Talio 13 6 204.38[7] 11.85 577 1746 0.129 1.62 0.85 1861 Crookes 01(grec) thallos, 'talle (o refillol o refillol) vert'.
82 Pb Plom 14 6 207.2[13][4][6] 11.342 600.61 2022 0.129 1.87 14 Prehistòria Desconegut 02(llatí) plumbum, 'plom'.[10]
83 Bi Bismut 15 6 208.98040[13] 9.807 544.7 1837 0.122 2.02 0.009 1753 Geoffroy 04(alemà) weisse masse, 'massa blanca'.
84 Po Poloni 16 6 Plantilla:Sort[13] 9.32 527 1235 – 2.0 Plantilla:Sort 1898 Marie i Pierre Curie 11(país) de Polònia, país d'orige de Marie Curie.
85 At Astato 17 6 Plantilla:Sort[13] 7 575 610 – 2.2 Plantilla:Sort 1940 Corson i MacKenzie 01(grec) astatos, 'inestable'.
86 Rn Radón 18 6 Plantilla:Sort[13] 0.00973 202 211.3 0.094 2.2 Plantilla:Sort 1900 Dorn 05(anglés) de l'anglés radium emanation (‘emanació radiactiva’).
87 Fr Francio 1 7 Plantilla:Sort 1.87 300 950 – 0.7 Plantilla:Sort 1939 Perey 11(país) de França.
88 Ra Ràdio 2 7 Plantilla:Sort[13] 5.5 973 2010 0.094 0.9 Plantilla:Sort 1898 Marie i Pierre Curie 02(llatí) radius, ‘raig’.
89 Ac Actini 7 Plantilla:Sort[13] 10.07 1323 3471 0.12 1.1 Plantilla:Sort 1899 Debierne 01(grec) aktis, ‘centelleig o raig’.
90 Th Tori 7 232.0377(4)[13][4] 11.72 2115 5061 0.113 1.3 9.6 1829 Berzelius 30(mitologia) de Thor, deu del tro escandinau.
91 Pa Protactinio 7 231.03588(2)[13] 15.37 1841 4300 – 1.5 Plantilla:Sort 1917 Hahn i Meitner 01(grec) protos, 'primer' i 'actini'.
92 O Urani 7 238.02891(3)[13] 18.95 1405.3 4404 0.116 1.38 2.7 1789 Klaproth 20(astronomia) Urà.
93 Np Neptuni 7 Plantilla:Sort[13] 20.45 917 4273 – 1.36 Plantilla:Sort 1940 McMillan i Abelson 20(astronomia) Neptú.
94 Pu Plutoni 7 Plantilla:Sort[13] 19.84 5 3501 – 1.28 Plantilla:Sort 1940 Seaborg 20(astronomia) Plutó.
95 Am Americio 7 Plantilla:Sort[13] 13.69 1449 2880 – 1.13 Plantilla:Sort[14] 1944 Seaborg 12(lloc) per Amèrica, ya que va ser el primer element sintetisat en el continent.
96 Cm Curio 7 Plantilla:Sort[13] 13.51 1613 3383 – 1.28 Plantilla:Sort[14] 1944 Seaborg 40(persona) Pierre i Marie Curie, físic francés i química francopolaca, cridat aixina pels dos grans científics per analogia en el gadolini.
97 Bk Berkelio 7 Plantilla:Sort[13] 14.79 1259 2900 – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1949 Seaborg 13(ciutat) de Berkeley, Califòrnia, a on es va sintetisar.
98 Cf Californi 7 Plantilla:Sort[13] 15.1 1173 Plantilla:Sort[15] – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1950 Seaborg 12(lloc) de Califòrnia, a on va ser sintetisat.
99 És Einsteinio 7 Plantilla:Sort[13] 8.84 1133 Plantilla:Sort[15] – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1952 Seaborg 40(persona) Albert Einstein, físic alemà nacionalisat nortamericà.
100 Fm Fermi 7 Plantilla:Sort[13] – Plantilla:Sort[15] – – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1952 Seaborg 40(persona) Enrico Fermi, físic nuclear italià.
101 Md Mendelevi 7 Plantilla:Sort[13] – Plantilla:Sort[15] – – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1955 Seaborg 40(persona) Dmitri Mendeléyev, químic rus que va idear la taula periòdica.
102 No Nobeli 7 Plantilla:Sort[13] – Plantilla:Sort[15] – – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1958 Seaborg 40(persona) Alfred Nobel, inventor suec.
103 Lr Laurencio 3 7 Plantilla:Sort[13] – Plantilla:Sort[15] – – 1.3 Plantilla:Sort[14] 1961 Ghiorso 40(persona) Ernest O. Lawrence, químic nuclear nortamericà.
104 Rf Rutherfordio 4 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 1964-1969 Flerov 40(persona) Ernest Rutherford químic físic britànic.
105 Db Dubnio 5 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1967-1970 Flerov 50(laboratori) Joint Institute for Nuclear Research, un centre d'investigació rus localisat en Dubna, Rússia
106 Sg Seaborgio 6 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1974 Flerov 40(persona) Glenn T. Seaborg, físic nuclear nortamericà.
107 Bh Bohrio 7 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1976 Oganessian 40(persona) Niels Bohr, físic danés.
108 Hs Hassio 8 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1984 GSI (*) 12(lloc) Hesse, estat alemà a on es troba el GSI.
109 Mt Meitnerio 9 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1982 GSI 40(persona) Lise Meitner, física nuclear alemana.
110 Ds Darmstadtio 10 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1994 GSI 13(ciutat) Darmstadt, a on es localisa el GSI.
111 Rg Roentgenio 11 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – – – – Plantilla:Sort[14] 1994 GSI 40(persona) Wilhelm Conrad Röntgen, físic germà-neerlandés.
112 Cn Copernicio 12 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] – Plantilla:Sort[16] – – Plantilla:Sort[14] 1996 GSI 40(persona) Nicolás Copérnico, astrònom polac.
113 Nh Nihonio 13 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 2004 Laboratori Riken 11(país) de Nihon, nom en japonés del Japó.
114 Fl Flerovio 14 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 1999 JINR 40(persona) Georgy Flyorov, físic nuclear rus.
115 Mc Moscovio 15 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 2004 JINR 13(ciutat) ciutat de Moscou.
116 Lv Livermorio 16 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 2006 JINR, LLNL 50(laboratori) Lawrence Livermore National Laboratory (en Livermore, Califòrnia) que va colaborar en JINR en la seua síntesis.
117 Ts Teneso 17 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 2009-2010 JINR 12(lloc) regió de Tennessee, Estats Units.
118 Og Oganesón 18 7 Plantilla:Sort[13] Plantilla:Sort[15][17] Plantilla:Sort[15] Plantilla:Sort[15] – – Plantilla:Sort[14] 2006 JINR, LLNL 40(persona) Yuri Oganessian, físic rus.

Sigles incloses en la taula

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Electronegatividad en l'escala de Pauling. Símbol estàndar: ?.
  2. ↑ Royal Society of Chemistry – Visual Element Periodic Table
  3. ↑ – Online Etymological Dictionary
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 4,48 4,49 La composició isotòpica d'alguns elements presents en certs espècimen geològics pot variar de la facilitada en la taula.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 5,17 5,18 La composició isotòpica d'este element pot variar en els materials comercials, per lo que el pes atòmic pot ser diferent al valor donat.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 La composició isotòpica de varis metals terrestres que necessiten una precisió major en el seu pes atòmic no pot ser facilitada.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 El valor llistat és el valor del pes atòmic convencional adequat per al comerç. El valor real pot variar depenent de la composició isotòpica de la mostra. Des de 2009, la IUPAC proporciona els valors de pes atòmic estàndart per a estos elements usant la notació d'interval. Els pesos atòmics estàndart corresponents són:
    Hidrogen: [1.00784, 1.00811]
    Liti: [6.938, 6.997]
    Bor: [10.806, 10.821]
    Carbono: [12.0096, 12.0116]
    Nitrogen: [14.00643, 14.00728]
    Oxigen: [15.99903, 15.99977]
    Magnesi: [24.304, 24.307]
    Silici: [28.084, 28.086]
    Sofre: [32.059, 32.076]
    Clor: [35.446, 35.457]
    • Bromo: [79.901, 79.907]
    • Talio: [204.382, 204.385]
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Este element no solidifica a una pressió d'una atmòsfera. El valor en la llista anterior, 0,95 K, és la temperatura a la que l'heli no solidifica a una pressió de 25 atmòsfera.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 El pes atòmic del liti comercialisat pot variar entre 6.939 i 6.996—en anàlisis futurs es tractarà d'especificar més la senya.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 [1]
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Este element sublima a una atmòsfera de pressió.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Holman, Lawrence and Barr
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 13,10 13,11 13,12 13,13 13,14 13,15 13,16 13,17 13,18 13,19 13,20 13,21 13,22 13,23 13,24 13,25 13,26 13,27 13,28 13,29 13,30 13,31 13,32 13,33 13,34 13,35 13,36 13,37 13,38 13,39 13,40 13,41 13,42 13,43 13,44 13,45 13,46 13,47 13,48 13,49 13,50 13,51 13,52 L'element no té cap nucleoide estable, i el seu valor entre corchetes, (per eixemple, [209]), indica el número másico de l'isòtop en major duració de dit element. No obstant, quatre d'estos elements, el bismut, el tori, protactinio i l'urani, tenen composicions isotòpiques terrestres característics, i per lo tant se'ls dona els seus pesos atòmics estàndart.
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 14,13 14,14 14,15 14,16 14,17 14,18 14,19 14,20 14,21 14,22 14,23 14,24 14,25 Els elements transuránicos 95 i anteriors no es produïxen de forma natural, pero alguns d'ells poden ser produïts artificialment.
  15. ↑ 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 15,17 15,18 15,19 15,20 15,21 15,22 15,23 15,24 15,25 15,26 15,27 15,28 15,29 15,30 15,31 15,32 15,33 15,34 El valor no s'ha medit en precisió, per lo general per la curta vida mija de l'element; el valor entre paréntesis és una predicció.
  16. ↑ En error agranes de : 357Plantilla:La seua K.
  17. ↑ Este valor predit és per a oganesón líquit, no gaseós.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • “Atomic weights of the elements 2011 (IUPAC Technical Report)” (2013). Pure Appl. Chem. 85 (5): 1047–1078. IUPAC. doi:10.1351/PAC-REP-13-03-02. (for standard atomic weights of elements)
  • «Interactive Chart of Nuclides». National Nuclear Data Center: Brookhaven National Laboratory. Consultat el 6 de juny de 2008. (for atomic weights of elements with atomic numbers 103–118)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • Atoms made thinkable, an interactive visualisation of the elements allowing physical and chemical properties to be compared

Fonts

[editar | editar còdic]
  • Atomic Weights of the Elements 2001, Pure Appl. Chem. 75(8), 1107-1122, 2003. Actualisat al 30 de juny de 2005. Masses atòmiques d'elements en número atómico entre 1 i 109 pres d'esta font.
  • WebElements Periodic Table. Actualisat al 30 de juny de 2005. Masses atòmiques d'elements en número atómico entre 110 i 118 pres d'esta font.


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Elements_químics&oldid=708991»