Nihonio

El nihonio és el nom per al element sintètic de la taula periòdica el símbol de la qual és Nh i la seua número atómico és 113.

El seu descobriment ha segut adjudicat de forma oficial als investigadors japonesos del laboratori Riken, que varen conseguir sintetisar i observar l'element a finals de 2015, convertint-se aixina en el primer element sintètic en ser produït en Japó, com a resultat de la desintegració de l'element 115 (moscovio). El seu nom prové de la paraula "Nihon", el terme utilisat per a designar a Japó en el seu llengua nativa. És un element radiactiu l'isòtop del qual més estable conegut, nihonio-286, té una vida mija de 20 segons.

En la taula periòdica, és un element transactínido del bloc p, i és membre del sèptim periodo dins del grup del bor, encara que no es va realisar cap experiment químic que haja confirmat que este es comporte com l'homòlec més pesat que el talio dins d'este grup. Es creu que el nihonio tinga algunes propietats similars a la dels seus homòlecs més llaugers, és dir, bor, alumini, gali, indi i talio, encara que també deuria mostrar vàries diferències en estos. A diferència d'atres elements del bloc p, es preveu que mostre algunes característiques de metals de transició.

Se sap molt poc sobre el nihonio, ya que només s'ha fabricat en cantitats molt chicotetes que decauen en segons. La vida anómalamente llarga d'alguns nucleidos superpesados, inclosos alguns isòtops del nihonio, s'explica per la teoria de la "illa d'estabilitat". Els experiments recolzen la teoria, ya que les vides miges dels isòtops de nihonio confirmats aumenten de milisegons a segons a mida que s'afigen neutrons i s'aproxima l'illa. S'ha calculat que el nihonio té propietats similars als seus homòlecs bor, alumini, gali, indi i talio. Tots, llevat el bor, són metals de postransición, i s'espera que el nihonio siga també un metal de postransición. També deuria mostrar vàries diferències importants respecte a ells; per eixemple, el nihonio deuria ser més estable en l'estat d'oxidació +1 que en l'estat +3, com el talio, pero en l'estat +1 el nihonio deuria comportar-se més com l'argent i l'astato que el talio. Els experiments preliminars realisats en 2017 varen mostrar que el nihonio elemental no és molt volàtil; la seua química permaneix en gran mida inexplorada.

Història

Vore també: Descobriment dels elements químics

El seu descobriment va ser reclamat conjuntament per un equip de científics en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore en els Estats Units i un grup de Dubna, Rússia, entre el 2003 i el 2004, aixina com pels investigadors japonesos en el laboratori Riken, que varen conseguir sintetisar i observar l'element, convertint-se aixina en el primer element sintètic en ser produït en Japó.

l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va denominar temporalment a l'element com Ununtrium. Este nom no és més que una identificació sistemàtica que se li dona als nous elements, seguint un procediment utilisat per l'IUPAC, que identifica els elements sense nom pel seu número atómico: (“ununtri”) significa (“un un tres”), en la terminació (“ium”), un sufix estàndar per als elements químics en anglés.

Els investigadors del Centre RIKEN Nishina —Center for Accelerator-based Science, (RNC)— varen conseguir generar una cadena de sis desintegracions alfa consecutives, produïdes en els experiments realisats en la fàbrica de radioisòtops RIKEN —Radioisotope Beam Factory (RIBF)—, identificat de manera concloent l'element 113 a través de les desintegracions a nucleidos fills ben coneguts. El resultat, publicat en la revista Journal of Physical Society de Japó, va anar el primer pas per a reclamar els drets del nom de l'element 113 per a Japó.

L'element 113 es va sintetisar en Japó a finals de 2015.

El guany del descobriment del nihonio s'ha atribuït oficialment a el RIKEN Nishina Center for Accelerator-Based Science de Japó.

Denominació

L'element va rebre oficialment el nom en anglés de nihonium per mig d'una comunicació de la IUPAC del 28 de novembre de 2016, traduït a l'espanyol com nihonio.

El nom "nihonium" prové de la paraula japonesa per a «Japó» (日本, Nihon^?), en un clar homenage al país a on ha segut descobert.

D'acort a la nomenclatura de Mendeleyev per a elements innominados i encara no descoberts, deuria haver-se denominat eka-talio o dvi-indi. No obstant, segons les recomanacions de l'IUPAC publicades en 1979, l'element es va denominar provisionalment ununtrio (en el símbol corresponent Uut), un nomene sistemàtic de l'element en el que es va poder identificar-ho, fins que el descobriment de l'element va ser confirmat, rebent el seu nom oficial definitiu de nihonio. No obstant, estes recomanacions varen ser ignorades en alguns mijos científics, a on es designava com a element 113, en el símbol (113), o simplement 113.