Moscovio
.jpg){kind=link}
El moscovio[1] és un element sintètic de la taula periòdica el símbol de la qual és Mc i la seua número atómico és 115.[2]
Actualment es coneixen quatre isòtops des de 287Mc fins a 290Mc. Es preveu que l'isòtop més estable del moscovio siga el 299Mc, que conté el número mágico de 184 neutrons. L'isòtop en major número de neutrons conegut fins a la data és el 290Mc, en 175 neutrons. És molt inestable, en una vida mija de milèsimes de segon. El seu nom fa referència al óblast de Moscou, regió a la que pertany la ciutat de Dubná, en el que es troba l'Institut Central d'Investigacions Nuclears.
Descobriment
[editar | editar còdic]El 2 de febrer de 2004 es va informar en la revista Physical Review C que un equip integrat per científics russos en l'Institut Central d'Investigacions Nuclears en Dubná, i els científics nortamericans en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore varen fer el descobriment del moscovio. L'equip va informar que varen bombardejar americio 243 en calcio 48 per a produir ions de quatre àtoms de moscovio. Estos àtoms es varen desintegrar per emissió de partícules alfa en nihonio en aproximadament 100 milisegons.[3] En agost de 2013 un atre experiment independent va confirmar la troballa de l'element.
Atres elements químics sintetisats en anterioritat, com els de número atómico 111 (roentgenio) i 112 (copernicio), tenen una existència molt breu, d'a penes milèsimes de segon, abans de desintegrar-se. Esta característica és molt comuna entre els elements transuránicos (els que apareixen en la taula periòdica més allà de l'urani, l'número atómico del qual és 92). Pero, quan en 1999 es va sintetisar l'element 114 (flerovio), es va comprovar que és molt més estable de lo que es pensava: la seua vida mija és de trenta segons. A raïl d'açò, molts científics varen pensar que estaven a punt de trobar la illa d'estabilitat, és dir, àtoms superpesados pero estables durant anys. El premi Nobel Glenn Seaborg va predir esta possibilitat en 1991. Va calcular que es podria conseguir en algun isòtop dels elements 114 o 115.
La clau de l'estabilitat radica que el núcleu de l'àtom siga lo més esfèric possible, alguna cosa que, segons Seaborg, pot ocórrer si posseïx a lo manco 298 nucleones (la suma dels protones i els neutrons). En el cas de l'experiment realisat recentment per investigadors suïssos, dirigits pel doctor Heinz Gäggeler, la vida del nou àtom va ser molt breu: una dècima de segon. Pero això només indica que en el procés amprat (bombardejar un disc de americio en un raig de ions de calcio) s'ha obtingut un isòtop de l'element 115 que no aplega a alcançar la tan esquiva estabilitat. En el centre d'investigació nuclear de Dubná (Rússia), a on s'ha sintetisat el moscovio, varis equips internacionals duen anys tractant d'obtindre nous elements químics. Allí es va descobrir també l'element 114 i, és molt provable que siga en este centre a on es conseguixca un isòtop estable d'este element, encara que experts astrònoms creuen podria conseguir-se en estat natural en l'univers de la mateixa manera que atres elements superpesados.
Propietats predites
[editar | editar còdic]Aparte de les propietats nuclears, no s'han medit propietats del moscovio o els seus composts; açò es deu a la seua producció extremadament llimitada i costosa[4] i al fet de que es descompon molt ràpidament. Les propietats del moscovio seguixen sent desconegudes i solament es dispon de prediccions.
Estabilitat nuclear i isòtops
[editar | editar còdic]
S'espera que moscovio estiga dins d'una illa d'estabilitat centrada en copernicio (element 112) i flerovio (element 114).[5] Per les altes barreres de fissió esperades, qualsevol núcleu dins d'esta illa d'estabilitat es desintegra exclusivament per desintegració alfa i potser una miqueta de captura d'electrons i decaiguda beta. Encara que els isòtops coneguts de moscovio en realitat no tenen suficients neutrons per a estar en l'illa d'estabilitat, es pot vore que s'acosten l'illa ya que, en general, els isòtops més pesats són els de vida més llarga.
L'isòtop hipotètic 291Mc és un cas especialment interessant ya que té solament un neutró més que l'isòtop de moscovio més pesat conegut, 290Mc. Es podria sintetisar de manera plausible com la filla de 295Ts, que a la seua volta podria formar-se a partir de la reacció 249Bk(48 Ca,2n)295Ts. Els càlculs mostren que pot tindre un modo significatiu de captura d'electrons o emissió de positrones ademés a la desintegració alfa i també té una vida mija relativament llarga de varis segons. Açò produiria 291Fl, 291Nh, i finalment 291Cn que s'espera que estar en el mig de l'illa d'estabilitat i tindre una vida mija d'aproximadament 1200 anys, lo que brinda l'esperança més provable d'aplegar al centre de l'illa utilisant la tecnologia actual. Els possibles inconvenients són que s'espera que la secció eficaç de la reacció de producció de 295Ts siga baixa i que les propietats de descomposició dels núcleus superpesados tan prop de la llínea d'estabilitat beta estan en gran mida sense explorar. Els isòtops llaugers 284Mc, 285Mc i 286Mc podrien generar-se a partir de el 241 Reacció Am+48Ca. Se sometrien a una cadena de desintegracions alfa, que terminarien en isòtops de transactínidos massa llaugers per a ser produïts per fusió calenta i massa pesats per a ser produïts per fusió freda. L'isòtop 286Mc va ser trobat en 2021 en Dubna, en la reacció 243Am(48Ca,5n)286Mc: es descompon en el ya conegut 282Nh i les seues filles.[6]
Atres possibilitats de sintetisar núcleus en l'illa d'estabilitat inclouen la cuasifisión (fusió parcial seguida de fissió) d'un núcleu massiu.[7] Tals núcleus tendixen a fisionarse, expulsant el doble número mágico o casi el doble de fragments màgics com calcio-40, estany-132, plom-208 o bismut-209.[8] Recentment s'ha demostrat que les reaccions de transferència de múltiples nucleones en colisions de núcleus d'actínits (com urani i curio) podrien usar-se per a sintetisar el neutró -núcleus superpesados rics ubicats en l'illa d'estabilitat,[7] encara que la formació dels elements més llaugers nobeli o el seaborgio és més favorit. Una última possibilitat per a sintetisar isòtops prop de l'illa és usar explosions nuclears controlades per a crear un fluix de neutrons lo suficientment alt com per a passar per alt la brecha d'inestabilitat en 258–260Fm i en número 275 (número atómico 104 a 108), imitant el processe r en el que els actínits es varen produir per primera volta en la naturalea i es va eliminar la brecha d'inestabilitat al voltant del radón. Alguns d'estos isòtops (especialment 291Cn i 293Cn) inclús poden haver-se sintetisat en la naturalea, pero s'haurien desintegrat massa ràpit (en vides miges de sol mils d'anys) i s'haurien produït en cantitats massa menudes (al voltant de 10−12 l'abundància de plom) per a ser detectables com nucleidos primordials hui fòra dels rajos còsmics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Consulta: elements químics». Fundéu BBVA.
- ↑ «Quatre nous elements en la taula periòdica». ABC.
- ↑ «Element 115 Has Been Discovered - AIP.org.». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2010. Consultat el 9 de setembre de 2010.
- ↑ Subramanian, S. (2019). "Making New Elements Doesn't Pay. Just Ask This Berkeley Scientist". Bloomberg Businessweek. Archived from the original on November 14, 2020. Retrieved 2020-01-18.
- ↑ L'enciclopèdia científica de Van Nostrand, 9th edició, Wiley-Interscience. OCLC 223349096. ISBN 978-0-471-33230-5.
- ↑ Kovrizhnykh, N. (27 de giner de 2022). «-factory/ Actualisació dels experiments en la Fàbrica SHE». Laboratori de Reaccions Nuclears de Flerov. Consultat el 28 de febrer de 2022.
- ↑ 7,0 7,1 “Síntesis de núcleus superpesados: una busca de noves reaccions de producció” . Physical Review C (3). doi:. Bibcode: 2008PhRvC..78c4610Z.
- ↑ «JINR Informes anuals 2000–2006». JINR.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moscovio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.