Elements predits per Mendeléyev
Els elements predits per Mendeléyev són un conjunt d'elements químics no descoberts en el seu moment, l'existència del qual i propietats varen ser predites pel químic rus Dmitri Mendeléyev, i que varen ser més tart descoberts i identificats per atres químics.
Les prediccions de Mendeléyev
[editar | editar còdic]Mendeléyev va publicar la segona taula periòdica dels elements atòmics en 1869 basant-se en les propietats que apareixien en certa regularitat ya que va dispondre els elements ordenats, des del més llauger al més pesat.[1] Quan Mendeléyev va propondre la seua taula periòdica, va senyalar deficiències en la mateixa, i va predir que devien existir alguns elements desconeguts en certes propietats adequades per a omplir eixos buits.
Prefixos
[editar | editar còdic]Per a donar els noms provisionals dels elements que va predir, Mendeléyev va utilisar els prefixos eka-, dvi- i tri-, de les paraules en sánscrito per a dir un, dos i tres, depenent de si l'element es va predir una, dos o tres llocs més avall de l'element conegut en la seua taula, i en propietats químiques similars. Per eixemple, el germani es va cridar eka-silici fins al seu descobriment en 1886, i el reni es va cridar dvi-manganeso abans del seu descobriment en 1926.[2]
S'ha especulat que la similitut entre l'estructura tabular d'us comú per a presentar els abugidas del sánscrito i la taula periòdica és lo que va dur a Mendeléyev a utilisar el sánscrito com la base d'estos prefixos.[3] En realitat, Mendeléyev havia estudiat eixa llengua en la universitat de Sant Petersburgo[4] i eixa va poder ser la causa de que preferira eixos prefixos als de raïl grega o llatina.
A voltes el prefix eka- s'utilisa per a referir-se a alguns dels elements transuránidos, per eixemple el nom eka-plom per a referir-se al flerovio, i eka-radón per al oganesón.
Hui en dia, el prefix eka- (i, més rarament, dvi-) s'utilisa a voltes en les discussions sobre els nous elements encara per descobrir, com el untriennio, element de número atómico 139, també conegut com eka-actini o dvi-lantano.
La pràctica oficial actual de la IUPAC és utilisar un nom sistemàtic d'element basat en l'número atómico de dit element com a nom provisional, en lloc de basar-se en la seua posició en la taula periòdica com requerixen estos prefixos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2002).B[]ulletin for the History of Chemistry.27(1)
- 4–16.Consultat el 12 de juny de 2011.
- ↑ SANTOS, Soledad ESTEBAN (21 de setembre de 2010). L'Història Del Sistema Periòdic (en és), Editorial UNED. ISBN 9788436260366.
- ↑ The Chemist and the Grammarian: Mendeleev and Sanskrit. [1] archivat en Wayback Machine. Subhash Kak. Swaveda.com
- ↑ William F. Ruddiman. Plows, Plagues & Petroleum: How Humans Took Control of Climate. Princeton University Press, Princeton, 2005, ISBN 0-691-12164-8. Cap. 2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elementos predichos por Mendeléyev» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.