Terbi
El terbi és un element químic de la taula periòdica el símbol de la qual és Tb, sòlit metàlic de color blanc i lluentor plateado. El seu número atómico és 65, en una massa atòmica de 158,9. Té una densitat de 8,3 g/cm³. En un punt de fusió d'1.360 °C i un punt d'ebullició de 3.041 °C. És un metal de transició interna de la família dels lantànits del Sistema Periòdic. Es troba habitualment com a òxit en les terres rares. Forma ixes trivalentes de color blanc les solucions del qual són incoloras. La seua concentració en la corfa terrestre és de 0,09 ppm.
Història
[editar | editar còdic]
El terbi va ser descobert en 1843 pel químic suec Carl Gustaf Mosander, que ho va detectar com a impurea en òxit d'itri. El seu nom es deu a la localitat sueca Ytterby en Suècia. No va ser aïllat en estat pur fins a 1905 quan es varen fer habituals les noves tècniques d'intercanvi de ions.[1][2][3]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where [4][1][5][6] El seu aïllament va ser fet per primera volta per Georges Urbain.
Este element es classifica com terra rara. El terme "rara" pot conduir a equívoc, puix el terbi és més comú que metals com l'argent o el mercuri. Esta terminologia posseïa un atre significat per als químics d'antany. S'utilisava perque els elements classificats com a tals eren molt difícils de separar uns d'uns atres. No eren rars en la Terra, sino que eren rarament usats per a alguna cosa. Mosander primer va separar la itria en tres fraccions, totes anomenades aixina pel mineral: itria, erbia i terbia. "Terbia" era originalment la fracció que contenia el color rosa, per l'element que ara es coneix com erbi. "Erbia" (que conté lo que ara es coneix com a terbi) originalment era la fracció que era essencialment incolora en solució. Es va observar que l'òxit insoluble d'este element estava teñir de marró.
Els investigadors posteriors varen tindre dificultats per a observar la "erbia" incolora menor, pero la fracció rosa soluble era impossible de passar per alt. Els arguments anaven i venien sobre si erbia existia. En la confusió, els noms originals es varen invertir i l'intercanvi de noms es va mantindre, de modo que la fracció rosa es va referir finalment a la solució que contenia erbi (que en solució és rosa). Ara es creu que els treballadors que usen sodi doble o sulfat de potassi per a eliminar la ceria del itria sense donar-se conte varen perdre el terbi en el precipitat que contenia ceria. Lo que ara es coneix com a terbi era sol al voltant del 1% de l'itri original, pero això va ser suficient per a impartir un color groguenc a l'òxit d'itri. Per lo tant, el terbi era un component menor en la fracció original que ho contenia, a on estava dominat pels seus veïns immediats, gadolini i disprosio.
A partir de llavors, cada volta que se separaven atres terres rares d'esta mescla, la fracció que donava l'òxit marró retenia el nom de terbi, fins que finalment s'obtenia l'òxit marró de terbi en forma pura. Els investigadors de el XIX no contaven en el benefici de la tecnologia de fluorescència UV per a observar la fluorescència de Tb(III) de color groc lluent o vert que hauria facilitat l'identificació del terbi en mescles o solucions sòlides.[2]
Obtenció
[editar | editar còdic]El terbi no es troba mai en estat lliure en la naturalea, sino contingut en diversos mineralés com la cerita, la gadolinita, la monazita, la xenotima i l'euxenita, alguns d'ells en un contingut inferior al 1% de terbi.
Els principals jaciments comercials d'este element químic es troben en el sur de China, encara que a mitan de 2011 es va informar de grans jaciments d'este mineral en el fondo marí, prop d'Hawái.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Northern Scandinavia: An Elemental Treasure Trove», Science history : a traveler's guide (vol. 1179), ACS Symposium Séries, pp. 209–257. doi:10.1021/bk-2014-1179.ch011. ISBN 9780841230200.
- ↑ 2,0 2,1 Gupta, C. K. (2004). Extractive metallurgy of rare earths, CRC Press, p. 5. ISBN 978-0-415-33340-5.
- ↑ The discovery of the elements, 6th edició, Easton, PA: Journal of Chemical Education.
- ↑ Weeks, Mary Elvira (1932). “The discovery of the elements: XVI. The rare earth elements”. Journal of Chemical Education 9 (10): 1751–1773. doi:. Bibcode: 1932JChEd...9.1751W.
- ↑ “Rediscovery of the elements: The Rare Earths–The Beginnings” . The Hexagon: 41–45.
- ↑ “Rediscovery of the elements: The Rare Earths–The Confusing Years” . The Hexagon: 72–77.
- ↑ «Descoberts en el fondo del Pacífic grans depòsits de rars minerals». Consultat el 4 de juliol de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Terbio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.