Euxenita
L'euxenita o euxenita-(I) —el seu correcte nom mineralógico—[1] és la forma mineral d'un òxit múltiple de fòrmula química (I,Ca,Ce,O,Th)(Nb,Ta,Tu)2O6.
La euxenita va ser descoberta per Baltazar Mathias Keilhau en una formació de pegmatita en Jølster, en la província noruega de Sogn og Fjordane; va ser descrita en 1840 per Theodor Scheerer (1813–1875), qui va donar nom al mineral a partir de terme grec εΰζευος [euxenos], «hospitalari», en alusió al gran número d'elements rars que contenia.[2][3] En 1987, l'Associació Internacional de Mineralogia (IMA) renombró a este mineral com euxenita-(I) per la predominancia d'itri —que el seu símbol químic és I— en el seu composició.
Propietats
De color variable que va del negre al verda oliva, la euxenita-(I) és un mineral translúcido o opac de lluentor grassa o aceitoso. Té durea 6,5 en l'escala de Mohs, comparable a la de la pirita, i una densitat de 4,84 g/cm³.[3] Per una atra part, és un mineral fràgil de fractura concoidea o subconcoidea.[2]
Cristaliza en el sistema ortorrómbico, classe dipiramidal. En la seua composició són elements essencials, ademés del oxigen, l'itri i el niobi; el contingut d'este últim és del 33,16%. La euxenita-(I) també inclou elements com calcio, tàntal, ceri i titani, sent la seua fòrmula empírica I0.7Ca0.2Ce0.12(Ta0.2)2(Nb0.7)2(Tu0.1)O6.[3] No obstant, en general la suma (Nb + Ta) és propenca al contingut de Tu; en atres paraules (Nb + Ta) / Tu 1.[2] En menor mida pot contindre urani i tori, lo que li convertix en un mineral radiactiu.[3] És el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom (grup de la euxenita). És soluble en àcit fluorhídric i àcit sulfúric, i es dissol fàcilment en hidròxit potásico. Quan se li calfa no fon, pero crepita i lluïx.
Morfologia i formació
La euxenita pot presentar morfologia granular o massiva; en este últim cas, els cristals, uniformemente indistinguibles, formen masses grans. Pot sofrir el procés de metamictisació, que comporta la pèrdua de l'estructura cristalina com a conseqüència del dany produït per radiació.
Este mineral es troba en pegmatites granítiques i en arenes negres detrítiques. Sol aparéixer associat a albita, microclina, biotita, moscovita i ilmenita.[4]
Referències
- ↑ «The New IMA List of Minerals - Updated: November 2017». Archivat des d'el original, el 17 d'abril de 2018. Consultat el 24 de març de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Euxenite-(I) (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Euxenite-(I) mineral data (Webmineral)
- ↑ «Euxenite-(I) (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2016. Consultat el 13 de febrer de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Euxenita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.