Símbol químic
Els símbols químics són una forma abreviada de representar als elements químics. Consistix en una notació d'una, dos o tres lletres que representen a cada àtom en una fòrmula química,[1]de manera única i inequívoca, a cada element químic, en la finalitat d'evitar tindre que utilisar el seu nom complet.[2] També, en este mateix fi, a voltes s'utilisen símbols per als grups funcionals, els composts químics i atres entitats. Els símbols químics corresponents als elements coneguts, també denominats símbol atòmics, es troben en la taula periòdica. Alguns d'estos elements d'us freqüent i els seus símbols són: carbono(C); oxigen(O); nitrogen(N); hidrogen (H); clor,(Cl); sofre(S); magnesi, (Mg); alumini(Al); coure(Cu); argón(Ar); or, (Au); ferro(Fe); argent(Ag); platí(Pt). Varen ser proposts en 1814 per Berzelius en tongada dels símbols alquímicos i els utilisats per Dalton en 1808 per a explicar el seu teoria atòmica.
Història
[editar | editar còdic]Des de molt antic, els alquimiste havien ideat una série de símbols per a representar als metals, aixina com per a atres substàncies químiques conegudes per llavors. Generalment eren símbols presos de l'astrologia i de l'antiga mitologia. Aixina, el or, associat en el sol es representava com un círcul en un punt en el centre, la argent, associada en la lluna, com una mija lluna. El ferro, metal de la guerra, s'associava en Mart i es representava en el símbol de la masculinitat i aixina successivament.
Esta costum es va mantindre fins al final de l'alquímia i durant la transició cap a la química moderna. Aixina, el mege i químic francés, Êtienne François Geoffroy, primer, en 1718 i Torbern Bergman despuix, en 1775, varen utilisar dits símbols i inclús, varen afegir alguns més, per a explicar les afinitats entre substàncies químiques.[3]Estos símbols eren complicats de recordar i de representar en paper imprés i solament tenien utilitat en escritura a mà, com una forma d'abreviar les anotacions en el laboratori. En l'aparició, o resurrecció de la teoria atòmica, per John Dalton, va sorgir la necessitat d'utilisar simbologia més senzilla que permetera reconéixer els elements en la seua combinacions en atres àtoms, en lloc d'utilisar un símbol per a cada combinació. És dir, per mig de l'ocupació d'uns pocs símbols, fàcils de recordar, poder representar diferents combinacions entre elements. El mateix Dalton va propondre una série de símbols consistents en círculs en diferents farcidures, que representaven cada u dels elements coneguts. Aixina, un círcul blanc representava a l'oxigen, un círcul negre, al carbono; l'hidrogen era un círcul en un punt en el centre i aixina, successivament. Per a alguns elements va utilisar círculs en l'inicial del nom en el seu interior. [4]Els substàncies químiques la composició atòmica de les quals es coneixia, es representaven agrupant els diferents círculs fins a entrar en contacte entre ells.[5] Este sistema simplificava molt la notació química, sobretot a l'hora de representar els composts químics, al mateix temps que feya molt més intuïtiva el poder apreciar la seua composició atòmica, per lo que l'idea d'amprar uns pocs símbols per als elements químics i agrupacions d'estos per a representar els seus composts, pronte es va estendre entre els químics de el XIX, sent Jöns Jacob Berzelius qui, considerant que els círculs eren alguna cosa superfluo, va propondre que els símbols anaren solament l'inicial de cada nom en llatí i en aquells casos en que coincidiren en diferents elements, afegir una segona lletra diferenciadora. Este sistema s'ha consolidat i és el que s'utilisa actualment, en l'excepció dels elements recent sintetisats als que encara no se'ls ha assignat un nom definitiu. En estos casos se'ls assigna un símbol temporal de tres lletres fins que s'acorda un nom definitiu, en el seu corresponent símbol de dos lletres.
La majoria dels símbols químics es deriven de les lletres del nom de l'element, principalment en llatí, pero a voltes en anglés, alemà, francés o rus. La primera lletra del símbol s'escriu en mayúscula, i la segona (si l'hi ha) en minúscula. Els símbols d'alguns elements coneguts des de l'antiguetat, procedixen normalment dels seus noms en llatí. Per eixemple, Cu de cuprum (coure), Ag de argentum (argent), Au de aurum (or) i Fe de ferrum (ferro). Este conjunt de símbols que denomina als elements químics és universal. Els símbols dels elements poden ser utilisats com a abreujaments per a nomenar a l'element, pero també s'utilisen en fòrmules i equacions per a indicar una cantitat relativa fixa del mateix. El símbol sol representar un àtom de l'element en una molècula o una atra espècie química. No obstant, els àtoms tenen unes masses fixes, denominades masses atòmiques relatives, per lo que també representa un mol.
Símbols de sustituyentes i radicals
[editar | editar còdic]També hi ha algunes notacions que semblen ser símbols químics elementals, pero que en realitat representen sustituyentes molt comunes o indiquen un membre no específic d'un grup d'elements. Els símbols més àmpliament usats són R per a qualsevol restant orgànic o hidrogen i Ph, que representa al grup fenilo. A continuació es mostra una llista d'estos símbols, generalment acceptats:
Elements
[editar | editar còdic]- X per a qualsevol àtom d'halógeno
- D per a un àtom de deuteri
- M per a qualsevol àtom metàlic
- T per a un àtom de triti
Grups llogue
[editar | editar còdic]- R per a qualsevol grup llogue, o inclús per a qualsevol sustituyente
- Em per al grup metilo
- Et per al grup etil
- n-Pr per al grup propilo
- i-Pr per al grup isopropilo
- Bu per al grup butil
- i-Bu per al grup isobutilo
- s-Bu per al grup butil secundari
- t-Bu per al grup butil terciario
- Pn per al grup pentilo
- Hx per al grup hexilo
- Hp per al grup heptilo
- Cy per al grup ciclohexilo
Sustituyentes aromàtics
[editar | editar còdic]- Ar per a qualsevol sustituyente aromàtic
- Bn per al grup bencilo
- Bz per al grup benzoílo
- Més per al grup mesitilo
- Ph per al grup fenilo
- Tol per al grup tolil
- Cp per al grup ciclopentadienilo
- Cp* per al grup pentametilciclopentadienilo
Grups funcionals
[editar | editar còdic]- Ac per al grup acetilo (Ac és també el símbol per a l'element actini. No obstant, en química orgànica casi mai es troba a l'actini, aixina que l'us de Ac per a representar al grup acetilo mai causa confusió).
Grups eixints
[editar | editar còdic]En reaccions de substitució
[editar | editar còdic]- Nu per a un nucleófilo
- I per a un electrófilo
- L per a un grup eixint
En bioquímica
[editar | editar còdic]S'utilisen símbols per a la representació d'aminoàcits i per al còdic genètic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IUPAC - atomic symbol (A00503)» (en en). goldbook.iupac.org. Consultat el 2024-11-29.
- ↑ «seua%20nom%20complet. ¿Qué són els símbols químics? Evolució i eixemples» (en és). mundoestudiante. Consultat el 2024-11-29.
- ↑ Asimov, Isaac (1992). «Cap 9. Símbols i pesos», La busca dels elements, Barcelona: Plaça&Janés. ISBN 84-01-45913-3.
- ↑ Hudson, John (1994). The history of chemistry, reprinted edició (en Inglés), Chapman & Hall, p. 82. ISBN 978-0-412-03651-4.
- ↑ Aragó de la Creu, Francisco (2004). «Cap. 2. De Dalton a Prout», Història de la Química, Madrit: Síntesis. ISBN 84-9756-165-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Símbolo químico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.