Moscovita
La moscovita és un mineral del grup dels silicat, subgrup filosilicatos i dins d'ells pertany a les micas alumínicas. Químicament és un aluminosilicato de potassi i alumini, que pot dur magnesi, cromo i una gran varietat d'atres elements en les seues numeroses varietats. És l'espècie més comuna del grup de les micas, és coneguda com mica blanca o mica potásica pel color plateado i la seua lluentor nacarado. Presenta un hàbit laminar, en cristals tabular de contorn hexagonal o en làmines flexibles i elàstiques. Se li va posar nom en 1850 per Moscovia, antic nom d'una província russa, a on grans cristals d'este mineral s'ampraven com a substitut del vidre en finestres, al que cridaven "cristal de Moscovia". Un sinònim en espanyol molt poc usat és Antonita.
Varietats principals
Alurgita
K2(Mg,Al)4-5(Al,Si)8O20(OH)4
Varietat de moscovita de color púrpura. Va ser classificada en 1959 com una varietat intermija entre leucofilita i moscovita[1]
Astrolita
Moscovita en hàbit d'agregats esfèrics, composts de cristals tabular en disposició radial.
Oellacherita
(K,Ba)(Al,Mg)2[(OH)2|AlSi3O10]
Varietat de moscovita enriquida en bari.[2] Es va descriure per primera volta en Trento (Itàlia). Atres varietats relacionades en esta són la bari-cromo-moscovita i la bari-vanadi-moscovita, enriquides en els metals en les que es nomenen.
Chacaltaíta
Varietat verda de moscovita, semblat al vert de la clorita. Nomenada aixina en ser trobada per primera volta en la mina de Chacaltaya, en el Departament de la Pau (Bolívia).
Damourita
Varietat de color verdoso clar o rojós clar, descrita per primera volta en 1845.[3] Es caracterisa per ser de gra molt fi, per lo que té un aspecte massiu més que el típic laminar de les micas, a sovint inclús apariència fibrosa quan els cristals s'orienten en la mateixa direcció.
Fuchsita o cromo-moscovita
K(Al,Cr)2AlSi3O10(OH,F)2
la fuchsita és una varietat de la moscovita, és de color vert pel seu alt contingut en cromo —en l'estructura cristalina l'alumini és substituït per cromo trivalente—. Originalment descrita en Tirol (Àustria), és la varietat més comuna —despuix de la moscovita normal— en àmplia distribució per tot lo món. El nom procedix del químic i mineralogista alemà Johann Nepomuk von Fuchs.
Verdita
És una varietat de fuchsita comercialisada com a pedra ornamental, originària de Suràfrica, que en realitat és una fuchsita en impurees d'albita, cloritas, corindón, diàspora, margarita, cuarzo, rútil i talc.
Gilbertita
Varietat compacta de moscovita,[4] trobada en Centroeuropa i algunes atres localisacions.
Liti-moscovita
Varietat en liti i hàbit típic de les micas.
Fengita
K(Al,Mg)2(Al,Si)4O10(OH)2
La fengita és la varietat de moscovita enriquida en silici.[5]
Mariposita
K(Al,Cr)2(Al,Si)4O10(OH)2
Es denomina aixina a una varietat de fengita de color vert, per tindre en la seua composició cromo en lloc de magnesi. Es pot considerar l'equivalent a una fuchsita enriquida en silici. Es va nomenar per ser descoberta en la mina Palometa de Califòrnia (Estats Units).
Ambient de formació
La moscovita és component mineral primari en moltes roques ígneas de tipo àcit, com en granits i pegmatitas.[6] Els majors cristals apareixen en pegmatita. També es troba en roques metamòrfiques com gneisos, pissarres, micacitas, corneanas, aixina com en els seus corresponents roques sedimentarias detrítiques, com les areniscas, argilitas, etc. Minerals que apareixen típicament associats a la moscovita són el cuarzo, feldespats, berilo i turmalina.
Localisació, extracció i us
El mineral de moscovita és molt comú en mines de tot lo món, si be són notables els jaciments d'Índia, Pakistan, Brasil i moltes localitats d'Estats Units. En Espanya les mines més importants són les de Garcirrey (Salamanca). S'ampra com a material aïllant elèctric en aparats elèctrics, per les seues excelents propietats dielèctriques i de resistència a la calor. La moscovita laminar s'utilisa en portes de forns i estufes, com aïllant tèrmic incombustible. També s'usa com a aditiu en l'elaboració de paper, en forma de pols de mica junt en oli, per a impressió de teixits, com lubrificant i com absorbent de la nitroglicerina. Per als coleccionistes no és un mineral important aïllat, pero associat a atres minerals els proporciona una gran bellea que aumenta el seu valor.
Referències
- ↑ [Heinrich, Eberhardt William & Alfred Abraham Levinson (1953), Studies in the mica group: mineralogy of the rose muscovites: Am. Min.: 38: 25-49.] mmm
- ↑ Armbruster, T., P. Berlepsch, I Gnos, and C. J. Hetherington (2002), Crystal chemistry and structure refinements of barian muscovites from the Berisal Complex, Simplon region: Schweizerische mineralogische und petrographische Mitteilungen: 82: 537-547.]
- ↑ [Delesse A. (1845): Annals de Chimie et de Physique, v. 15, no. 3, p. 248-255.]
- ↑ Thomson, T. (1831) Transactions of the Royal Society of Edinburgh, 11, 383 [Hey3].
- ↑ [Canadian Mineralogist (1998): 36: 905-912.]
- ↑ [Woodard, H. H. (1951) The Geology and Paragenesis of the Lord Hill pegmatite, Stoneham, Maine. American Mineralogist: 36: 869-883.]
- Lloc sobre mineralogia de l'Universitat a Distància [1] archivat en Wayback Machine.
- Senyes sobre localisació de moscovita
- Sitie web en senyes de moscovita
- Galeria de minerals en informació de moscovita
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Moscovita.- Galeria d'imàgens de moscovita en Internet: [2] [3] [4] [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moscovita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.