Nitroglicerina
La nitroglicerina, el nom de la qual IUPAC és 1,2,3-trinitroxipropano i que també es coneix com trinitroglicerina (TNG) o trinitrato de glicerilo (GTN), és un compost orgànic, que s'obté mesclant àcit nítric concentrat, àcit sulfúric concentrat i glicerina. El seu fòrmula molecular és C3H5N3O9.
El resultat és altament explosiu. És un líquit a temperatura ambient, la qual cosa ho fa molt sensible a qualsevol moviment, fent molt difícil la seua manipulació, encara que es pot conseguir una estabilitat relativa afegint-li algunes substàncies, com el alumini.
Generalment, es transporta en caixes acolchadas a baixa temperatura per a disminuir el risc d'explosió, ya que, si sobrepassa els 41 °C (temperatura llímit estimada), es produïx una reacció molt violenta per l'agitació intermolecular:
- 4C3H5(NO3)3(l) → 12CO2(g) + 10H2O(g) + O2(g) + 6N2(g)
La nitroglicerina és el component principal d'algunes mescles explosives com la dinamita (composta per un 65 % de nitroglicerina, un 30 % de cotó pólvora, un 3,5 % de salitre i un 1,5 % de carbonat de sodi). També és component de medicaments vasodilatadores.[1]
Història
[editar | editar còdic]La nitroglicerina va ser descoberta pel químic italià Ascanio Sobrero en 1847, treballant en la Universitat de Torí. En 1867, el químic Alfred Nobel (1833-1896) va crear la dinamita en absorbir la nitroglicerina en una matèria porosa i inerte (com el sílice, el pols de rajola, la argila seca, el algeps, el carbó, etc.).[2]
Quan Alfred Nobel va inventar la dinamita, la qual és més segura, va disminuir l'us de la "nitro" (com també se li crida) per a ser reemplaçada pel nou invent.
La nitroglicerina va ser el primer explosiu científicament pràctic en major potencia que la pólvora negra.
Nitroglicerina en farmacologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nitroglicerina (farmacologia).
En medicina, la nitroglicerina s'usa com vasodilatador per al tractament de la malaltia isquémica coronaria, el infart agut de miocardi i la insuficiència cardíaca congestiva. S'administra per les vies oral, transdèrmica, sublingual o intravenosa. Una sobredosis pot provocar metahemoglobinemia.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nitroglicerina. Hospital Universitari la Princesa. Madrit, Espanya.
- ↑ «Fundació MAXAM - Casa de l'Explosiu - Alfred Nobel: de la nitroglicerina a la dinamita». Fundació Maxam. Consultat el 8 de juny de 2017.
- ↑ Kaplan KJ, Taber M, Teagarden JR, Parker M, Davison R. (1985). Association of methemoglobinemia and intravenous nitroglycerin administration. Am J Cardiol., Jan 1; 55(1):181-183. (Consultat 25 d'agost de 2017)
- ↑ Sobre la metahemoglobinemia deguda a sobredosis de nitroglicerina (Consultat 25 d'agost de 2017)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nitroglicerina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.