Anar al contingut

Gadolinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gadolinita

Gadolinita és el terme en el que es designa a dos mineralés del grup dels silicat, subgrup nesosilicatos. De color obscur, consistix principalment en silicat de ceri, lantano, neodimi, itri, ferro i berili.

Descobriment

[editar | editar còdic]

La gadolinita va ser nomenada en 1800 per Johan Gadolin, el mineralogista-químic finlandés que en 1792 havia aïllat per primera volta un òxit d'itri, un dels elements de les terres rares en el mineral. El gadolini, una de les terres rares, també va ser nomenada per ell. No obstant, la gadolinita no conté més que traces de gadolini. Quan Gadolin va analisar este mineral, va perdre l'oportunitat de descobrir un segon element: lo que ell pensava que era alumini era de fet un element que no seria oficialment descobert fins a 1798, berili.

Espècies minerals

[editar | editar còdic]

Quan va ser nomenada se'ls considerava varietats del mateix mineral, pero la Associació Mineralógica Internacional ha considerat que són distints:

  • Gadolinita-(Ce), de fòrmula Ce2Fe2+Be2O2(SiO4)2: Sempre té ceri i sol tindre com a impurees: lantano, escandio, disprosio i neodimi.
  • Gadolinita-(I), de fòrmula I2Fe2+Be2O2(SiO4)2: Sempre té itri.

Este mineral va rebre el seu nom en 1800 en honor a Johan Gadolin, mineralogista i químic finés que va aïllar per primera volta un òxit d'itri a partir d'este mineral en 1792. La terra rara gadolini va rebre el nom de la mateixa font. No obstant, a pesar de la semblança del nom, la gadolinita no conté més que menudes traces de gadolini.


Referències

[editar | editar còdic]