Samarskita
-75446.jpg)
La samarskita és una série de mineralés radiactius de terres rares que inclou la samarskita-(I) en la fòrmula: (YFe3+Fe2+O,Th,Ca)2(Nb,Ta)2O8[1] i la samarskita-(Yb) en la fòrmula (YbFe3+)2(Nb,Ta)2O8.[2] La fòrmula per a la samarskita-(I) també es dona com: (I,Fe3+,O)(Nb,Ta)O4[3]
Formes cristalines
[editar | editar còdic]La samarskita cristaliza en el sistema ortorrómbico - bipirámides o prismes rechonchos de color negre a marró groguenc, encara que es presenta típicament en forma de masses anhedralés. Les mostres en un alt contingut d'urani solen ser metamícticas i apareixen recobertes en una corfa de color groc marró terroso.
Presentacions
[editar | editar còdic]La samarskita es presenta en pegmatita granítiques de contenint terres rares junt a atres minerals rars. Es presenta en associació en columbita, circón, monacita, uraninita, aeschynita, magnetita, albita, topacio, berilo, granate, moscovita i biotita.[3]
La samarskita va ser descrita per primera volta en 1847 despuix de ser trobada en Miass, en les montanyes Ilmen, al sur dels Montes Urales de Rússia. L'element químic samari va ser aïllat per primera volta en una mostra de samarskita en 1879. El samari va rebre eixe nom per la samarskita que a la seua volta és cridada aixina en honor d'un funcionari de mines rus, el coronel Vasili Samarsky-Bykhovets (1803-1870).
La samarskita-(Yb) va ser descrita per primera volta en 2004 a partir d'una mostra trobada en el South Platte Pegmatite District, en el comtat de Jefferson, Colorat.[2][4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Samarskita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.