Anar al contingut

Restauració prepucial

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Restauració prepucial

La restauració prepucial és el procés d'expandir la pell del pene per a reconstruir un orgue similar al prepucio, quan ha segut extirpat per circumcisió o per lesió. La restauració del prepucio es conseguix principalment estirant la pell residual del pene, pero també existixen alguns métodos quirúrgics per a conseguir-ho. La restauració crea una còpia del prepucio, pero no és possible recuperar els teixits especialisats que són remoguts durant la circumcisió. Per a este moment, la regeneració real del prepucio és purament experimental. Algunes formes de restauració inclouen solament una regeneració parcial en aquells casos en que hi ha hagut un tall alt, casos en els quals el circuncidado sent que el circuncidador amputó massa pell i no queda pell suficient per a que les erecció ocórreguen en comoditat.[1]

Història

En el món grecorromano, els genitals intactes, incloent el prepucio, eren considerats una senyal de bellea, cortesia i masculinitat. La restauració prepucial és d'orige antic i es remonta al regne del emperador romà Tiberio, quan es varen escomençar a utilisar procediments quirúrgics per a allargar el prepucio a individus naixcuts en un prepucio curt i que no cobria completament el glant o quan hi havia un glant completament expost com a resultat de la circumcisió.[2] Entre les societats clàssiques gregues i romanes, l'exposició del glant era considerada repugnant i inapropiada, i no s'ajustava a l'ideal helenístic de la desnudez gimnàstica. Els hòmens en prepucio curt usaven un kynodesme per a evitar ser vists.[3] Com a conseqüència d'este estigma social, alguns judeus en l'Antiga Roma practicaven una forma antiga de restauració prepucial que era coneguda com epispasmo.[4] Alguna cosa similar va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial, quan alguns judeus europeus varen buscar la restauració prepucial per a evitar ser perseguits pels nazis.

Tècniques no quirúrgiques

Restaurador de tensió dual aplicat a un pene circuncidado per a la restauració no quirúrgica del prepucio

El método més comunament utilisat és la restauració prepucial no quirúrgica, que es conseguix per mig de l'expansió de teixit. Tant la pell del pene com el revestiment mucoso en l'interior del prepucio poden expandir-se, en tant quede una miqueta d'ells despuix de la circumcisió.


S'ha sabut des de fa molt temps que l'expansió del teixit estimula la mitosis, i l'investigació mostra que els teixits humans regenerats mantenen els atributs del teixit original.[5] No obstant, a diferència de les tècniques convencionals d'expansió de la pell, el procés de restauració prepucial no quirúrgica pot tardar-se varis anys en terminar. El temps requerit depén de la cantitat de pell que hi haja disponible per a expandir, la cantitat de pell que es desige al final i el règim de métodos de estiramiento que s'ampre. Es requerix de paciència i dedicació. Hi ha grups de respal per a ajudar en estos aspectes (vore la secció d'enllaços externs).

L'acte d'estirar la pell a sovint es descriu informalment com "halar" entre estos grups, en particular els que existixen en l'Internet.

Métodos i dispositius

Durant la restauració que es fa per mig d'expansió de teixit, la pell restant del pene es hala cap a avant sobre el glant i es posa tensió manualment o en l'ajuda d'un dispositiu de restauració prepucial.

Molts hòmens que escomencen la restauració a sovint usen métodos manuals, pero és possible usar-los en qualsevol etapa del procés de restauració, i es referixen a la necessitat del restaurador de mantindre la tensió manualment, subjectant la pell tensament en els dits usant una de vàries formes de colocar els dits.[6][7]

Molts dispositius de restauració prepucial especialisats, que subjecten la pell en o sense cinta, també es troben disponibles en el comerç. La tensió que s'aplica per mig d'estos dispositius pot provindre de pesos, correges elàstiques o de inflamiento com a mijos per a halar la pell cap a avant en el pene o per mig d'una combinació d'estos métodos. Un eixemple d'un dispositiu que utilisa correges elàstiques és el método T-Tape,[8] que es va desenrollar en la década dels 1990 en el propòsit de permetre que la restauració ocorreguera més ràpidament. En 2009, va aparéixer un método conegut com a método de vendaje invers (reverse taping method RTM), que restaura el prepucio fins a una apariència incircuncisa, moltes voltes en menys de 2 anys i que resulta ser molt amigable en l'estil de vida. El RTM podia usar-se per baix de casi qualsevol penyora, des de pantalons fins a trages de bany i el que fora possible orinar o aplicar emolientes per a la pell mentres la cinta estava posada va fer d'este un método de restauració molt saludable i ràpit.


L'expansió de teixit per mig de dispositius de inflamiento ha guanyat popularitat en els últims anys entre els participants en el fòrum electrònic www.restoringforeskin.org. Els métodos de inflamiento impliquen sagellar l'àrea entre el glant i la pell que s'ha halado sobre est en un dispositiu de subjecció (comunament s'usen tetinas o chupones de biberón) i després inflar la pell o un globo que s'ha posat baix la pell. Açò provoca un estiramiento circunferencial de la pell que es creu estimula la mitosis. Els hòmens que utilisen esta tècnica reporten ràpit creiximent regeneratiu de la pell i es creu que és beneficiós en particular a l'hora d'estimular el creiximent dels teixits interns de la pell (membranes mucoses), que són fonamentals per a que es restaure la funció lubrificant del prepucio.cita requerida

Precaucions

És necessari ajustar la cantitat de tensió produïda per qualsevol método que s'use per a evitar lesiones, dolor o malestar, i esta tensió determina un llímit en la velocitat a la que pot créixer la pell nova. Existix el risc de danyar greument els teixits quan s'usa tensió excessiva o quan s'aplica tensió durant massa temps. Els llocs web sobre restauració prepucial varien respecte a les seues recomanacions, que van des de sugerir un règim de cantitats moderades de tensió aplicada durant vàries hores al dia,[9] fins a periodos de major tensió aplicats solament uns pocs minuts al dia, com ocorre en les tècniques manuals.[10][11]

Dispositius de retenció

En lloc de que creixca pell nova o com a mida temporal fins que haja creixcut suficient pell per mig de l'expansió del teixit, alguns hòmens opten per usar un dispositiu de retenció per a mantindre estirada la pell restant, si el hi ha, sobre el glant d'una manera similar al cinodesma grec antic. ya que el glant és una membrana interna, originalment protegida pel prepucio fins que és remogut durant la circumcisió, l'objecte d'estos métodos de retenció és remedar una coberta protectora per al glant.

Si hi ha una cantitat insuficient de pell per a manter el glant cobert en la pell restant del pene, és possible utilisar un cobertor de glant artificial que està disponible comercialment. Eixemples de tals cobertura artificials inclouen un prepucio prostético fet de làtex que cobrix el glant en un ambient humit,[12] i roba interior que envol el pene en una "capucha" de tela suau de dos capes per a minimisar la fricció sobre el glant.[13]

Vore també

  • Controvèrsia de la circumcisió
  • Regeneració en humans
  • Mitosis
  • Dispositiu de restauració
  • Expansió de teixit

Referències

  1. ↑ Lerman, Steven E., and Joseph C. Liao. "Neonatal circumcisió." Pediatric Clinics 48.6 (2001): 1539-1557.
  2. ↑ Money, John(1991).«Sexology, body image, foreskin restoration, and bisexual status».Journal of Sex Research.Society for the Scientific Study of Sexuality.28(1): 145–56.doi:10.1080/00224499109551600.
  3. ↑ Hodges, Frederick Mansfield(2001).«The Ideal Prepuce in Ancient Greece and Rome: Male Genital Aesthetics and Their Relation to Lipodermos, Circumcision, Foreskin Restoration, and the Kynodesme».Bulletin of the History of Medicine.Johns Hopkins University Press.75(3): 375–405.doi:10.1353/bhm.2001.0119.
  4. ↑ Rubin, Jody P.(1980).«Celsus' decircumcisió operation Medical and historical implications».Urology.16(1): 121–4.doi:10.1016/0090-4295(80)90354-4.
  5. ↑ Cordes, Stephanie; Calhoun, Karen H.; Quinn, Francis B.(1997-10-15).«Tissue Expanders».University of Texas Medical Branch Department of Otolaryngology Grand Rounds.
  6. ↑ «Manual Tugging». RestoringForeskin.org. Archivat des de l'original, el 2014-10-21. Consultat el 16 May 2015.
  7. ↑ «Manual Methods of Foreskin restoration». Doug's Site. Archivat des de l'original, el 2014-10-21. Consultat el 16 May 2015.
  8. ↑ «Restoring with T-Tape - A graphic guide». RestoringForeskin.org. Archivat des de l'original, el 2015-01-10. Consultat el 16 May 2015.
  9. ↑ Griffiths. «NORM - Recommended Restoration Regimen». Consultat el 2006-08-27.
  10. ↑ «Foreskin Restoration Chat Manual Restoration Method and Guide». Consultat el 2006-08-27.
  11. ↑ «About Methods». Doug's site. Archivat des de l'original, el 2014-10-21. Consultat el 16 May 2015.
  12. ↑ «SenSlip Foreskin - Overcome Circumcision». Archivat des de l'original, el 2014-12-23. Consultat el 2015-05-15.
  13. ↑ «ManHood: The foreskin substitute for circumcised men». Archivat des de l'original, el 2015-04-26. Consultat el 2015-05-15.

Bibliografia

  • Griffin, Gary M. (1992). Decircumcision: Foreskin Restoration, Methods and Circumcision Practices, Los Angeles: Added Dimensions Publishing. ISBN 1-879967-05-7.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Restauració_prepucial&oldid=1435948»