Isogàmia
L'isogàmia (del grec isos igual i gamos, matrimoni) és una forma de reproducció sexual donada majorment en els protistas i fongos en la qual els dos gamets que s'unixen per a formar el zigot són idèntics en estructura i tamany. En ocasions, quan els gamets provenen d'una mateixa cèlula no poden unir-se entre sí. Per a que l'unió es porte a terme és necessària l'existència de fragments provinents de dos estirps diferents pero que siguen compatibles, per eixemple, algunes algues marines incloent l'ulva. Donada la similitut dels gamets que intervenen en l'isogàmia, no és possible considerar-los femenins i masculins, ya que són totalment iguals, simplement se'ls denomina com a positius o negatius per a la reproducció.[1]
L'unió dels gamets es denomina fecundació i al resultat d'esta fusió se li crida zigot, el qual donarà orige al nou organisme despuix de sofrir vàries transformacions.
Vore també
Referències
- ↑ “What do isogamous organisms teach us about sex and the two sexes?” . Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences 371 (1706). doi:. ISSN 0962-8436. PMID 27619696.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isogamia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.