Ulva lactuca
Ulva lactuca, coneguda comunament com a lletuga de mar,[1] lamilla,[2] alga sensitiva[3] o lluite vert,[1] és un alga verda incloses entre les lletugues de mar, que creix en la zona intermareal de la majoria dels oceans del món. Els seus llarcs fulls li donen un aspecte similar al de la lletuga.
És un alga comestible, que conté vitamina C i vitamina A. En cosmètica s'utilisa en l'elaboració de productes per les seues propietats hidratantes i diverses poblacions costeres li donen us agrícola com fertilisant.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]De tale verda laminar, foliáceo, lobulado, format per 2 capes de cèlulas, fixat al substrat per rizoides que creixen com a expansions de les cèlules basals del tale. Pot aplegar a medir 18 cm o més de llongitut, i més de 30 cm d'amplitut. Espècie dioica que els seus talos productors de gamets masculins (gametófitos masculins) es distinguixen dels productors de gamets femenins (gametófitos femenins) per la tonalitat dels màrgens de la làmina: vert groguenc en els primers i vert obscur en els segons. En la zona basal pot presentar unes costelles més obscures pel agrupamiento de rizoides. Color vert clar o obscur. Per a una correcta determinació és necessari la seua observació al microscopi; en este es pot observar com les seues cèlules es disponen en llínees llaugerament curves, totes en un pirenoide generalment, i que les cèlules més superiors que emeten rizoides són del mateix tamany que les que no els emeten.
- cèlules flagellades (isocontas);
- cloroplastos en almidó, tilacoides anastomosados;
- pigments clorofila a i b.
Hàbitat
[editar | editar còdic]En zona intermareal, en bassals, roques o sublitoral fins a 20 m. En tolerar #salinitat baixes pot trobar-se en estuaris, i també freqüentment en zones a on existixen aportes nitrogenats.
Distribució
[editar | editar còdic]- Present en casi totes les mars.
Espècies similars: Umbraulva olivascens, Ulva rigida.
Reproducció
[editar | editar còdic]Es pot multiplicar vegetativamente per fragmentació i sexualment per mig de planogamia. La planogamia consistix en la reproducció per mig de gamets mòvils, tant els masculins com els femenins, ya que abdós posseïxen flagelos que els donen eixa movilitat en funció de la movilitat dels gamets es parla de Planogamia, i els gamets poden ser iguals (isogàmia) o de distint tamany (anisogamia).
Anisogamia (heterogàmia), gamets diferents en tamany o en morfologia interna (anisogamia morfològica), va acompanyada, generalment, per una reducció del gamet masculí, mòvil i en poca matèria de reserva, la ulva lactuca presenta unes anisogamia poc pronunciada.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 CIREN. «Tesauro de Recursos Naturals i Productius de Chile» (en espanyol) (pdf). Biblioteca Digital CEDOC-CIREN. Consultat el 26 d'agost de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Rescate patrimonial de l'us de l'alga Lamilla (Ulva lactuca L.) com biofertilizante en el cultiu de papa (Solanum tuberosum L.) per mig de la seua validació agronómica en la comunitat indígena Lauquen Mapu de Catruman, Chiloé» (en espanyol). Observatori per a l'Innovació Agrària, Agroalimentària i Forestal. Consultat el 26 d'agost de 2020.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871. p. 15
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Informació sobre Ulva lactuca
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ulva lactuca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.