Vitelo

El vitelo, deutoplasma o plasma germinativo és la part del citoplasma del zigot que conté elements nutritius tals com lípits o grànuls de carbohidrats i és aportat en la seua majoria pel òvul.

Classificació dels ous

Per la cantitat de vitelo

• Oligolecitos o microlecitos: poca cantitat.
• Mesolecitos o heterolecitos: cantitat mija.
• Polilecitos o megalecitos: gran cantitat.

Per la distribució del vitelo

• Isolecito: uniformement distribuït.
• Telolecito: concentrat en un pol (pol vegetal), mentres que en l'atre extrem es troba el pol animal que constituïx el disc embrionari.
• Centrolecito: concentrat en el centre

Diferencies entre espècies

La cantitat de vitelo està relacionada en el història evolutiva d'una espècie. Aixina, els chicotets animals que produïxen grans cantitats d'ous per a assegurar la seua supervivència presenten ous oligolecitos o mesolecitos, per lo que l'embrió deu desenrollar-se ràpidament abans d'agotar les seues reserves nutritives. Aus i reptiles necessiten ous polilecitos per a assegurar la nutrició d'embrions complexos que es desenrollen fòra de la mare. Els mamífers produïxen ous chicotets desprovistos casi de vitelo, pel desenroll de la placentaació, a pesar del seu orige evolutiu a partir d'espècies d'ous polilecitos. No obstant, durant la gastrulación dels mamífers se seguix un esquema molt similar al dels ous polilecitos a pesar de ser més complex.

Vitelo en les aus

En estes espècies, el vitelo està format per dos tipos:

• El vitelo groc, que és el major dels dos components.
• El vitelo blanc, que forma una part central bulbosa (látebra) prolongant-se en un coll que s'expandix baix el disc embrionari, formant el núcleu de Pander.

Ademés, el blanc s'alterna en fines capes concèntriques en atres més grosses del groc. Açò es deu a que de nit, el vitelo posseïx una menor cantitat de greix i més de proteïnas, formant la capa de vitelo blanc.^{cita requerida}

Bibliografia

• García Monterde, José. Embriologia Veterinària, 2006. Universitat de Còrdova.