Sínfisis del pubis
La sínfisis del pubis és la conexió entre les dos parts del pubis. Presenta una llínea de cartílec calcificado i resistent. En la dòna, la sínfisis púbica està coberta en un teixit adiposo denominat mont de Venus.
La sínfisis del pubis és l'articulació cartilaginosa mija que unix les branques superiors, dreta i esquerra dels ossos púbics.
Es localisa de forma anterior a la bufa urinària i superior als genitals externs. En les dònes està localisada sobre la vulva i en hòmens es localisa sobre el pene. En hòmens, el lligament suspensorio del pene està ancorat a la sínfisis púbica. En el cas femení, la sínfisis púbica es troba molt propenca al clítoris.
Durant l'embaràs en humans, hormones com la relaxina suavisen este cartílec permetent flexibilisar als ossos pèlvics a l'hora del part. En algunes dònes, la sínfisis púbica aplega a separar-se durant el alumbramiento: procés molt dolorós pero rar, les sifres reportades van des d'un en 600 fins a un en cada 3400 naiximent.[1]
Estructura
La sínfisis púbica és una unió anfiartrodial nosinovial. El nom prové de la paraula grega "sínfisis", que significa "créixer junts". L'ample de la sínfisis del pubis en la part davantera és de 3-5 mm major que el seu ample en la part posterior. Este conjunt és conectat per fibrocartílago i pot contindre una cavitat plena de decorregut; el centre és avascular, possiblement per la naturalea de les forces de compressió que passen a través d'esta articulació, lo que pot conduir a una malaltia vascular perjudicial.[2] Els extrems dels dos ossos púbics estan recoberts per una fina capa de cartílec hialino unit al fibrocartílago. El disc fibrocartilaginoso està reforçat per una série de lligaments. Estos lligaments aferren al disc fibrocartilaginoso fins al punt de que les fibres s'entremesclen en ell.
Dos d'estos lligaments són el lligament superior del pubis i el lligament púbic inferior, que proporcionen gran part de l'estabilitat; els lligaments anterior i posterior són més dèbils. El lligament superior, fort i gros esta reforçat pels tendons del múscul recte abdominal, el múscul oblicuo extern de l'abdomen, el múscul gracilis, i pels músculs de la cadera. El lligament superior del pubis conecta entre sí la part superior dels dos ossos púbics, i s'estén lateralment fins als tubèrculs del pubis. El lligament inferior en l'arc púbic també denominat lligament estovat del pubis o lligament subpúbico; és un arc triangular gros de fibres ligamentosas, conectant entre sí els dos ossos púbics, i formant el llímit superior de l'arc púbic. Per damunt, es mescla en la làmina fibrocartilaginosa interpùbica; lateralment està unit a la branca inferior dels ossos púbics; en la part inferior es troba lliure, i està separat de la fascia del diafragma urogenital per una obertura a través del com la vena dorsal profunda del pene passa a la pelvis.
Fibrocartílago
El fibrocartílago es compon de paquets chicotets, encadenats grossos de gruixa clarament definida, de fibres de colágeno tipo I. Estos paquets fibrosos de teixit conectivo tenen cèlules de cartílec entre ells; estes cèlules en certa mida s'assemblen a les cèlules dels tendons. Les fibres de colágeno es troben generalment en una disposició ordenada en paralel a la tensió en el teixit. Té un baix contingut de glicosaminoglicanos (2% del pes sec). Els glicosaminoglicanos són llarcs polisacàrits (carbohidrats complexos) no ramificats consistents en la repetició d'unitats de disacárido. El fibrocartílago no es troba envolt per un pericondri. El pericondri rodeja el cartílec de l'os en desenroll; té una capa de teixit conectivo dens irregular i és important en els processos de creiximent i la reparació de cartílec.
Cartílec hialino
El cartílec hialino és el cartílec blanc lluent en els extrems dels ossos llarcs. Este cartílec té baix potencial de curació, i els esforços per a induir a reparar-se a sí mateixa en freqüència terminen en un fibrocartílago similar, pero més pobre.
Desenroll
En el recent naixcut, la sínfisis del pubis medix 9 a 10 mm d'ample, en grosses plaques terminals cartilaginosas. A mitan de l'adolescència alcança el tamany adult. Durant l'edat adulta les plaques extremes disminuïxen en gruixa convertint-se en una capa prima. La degeneració de la sínfisis del pubis acompanya a l'envelliment i el periodo postpart. Les dònes tenen un disc púbic de major gruixa que permet una major movilitat dels ossos de la pelvis, lo que a la seua volta permet dispondre d'un diàmetro major de la cavitat pèlvica durant el part.
Funció
Anàlisis de la pelvis mostra les regions flacs funcionen com a arcs, transferint el pes del tronc en posició vertical des del sacre a les caderes. La sínfisis del pubis conecta estos dos arcs de soport de pes, i els lligaments que rodegen esta regió pèlvica mantenen l'integritat mecànica d'una persona.
Els principals moviments de la sínfisis del pubis són esmonyida superior / inferior i la separació / compressió. Les funcions de l'articulació són per a absorbir l'impacte en caminar i permetre l'entrega d'un bebé.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sínfisis del pubis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.