Chan-Chan
Chan-Chan és una plaja i lloc arqueològic en la costa al sur de Mehuín, en la comuna de Mariquina, regió dels Rius, en el sur de Chile.
Descripció
La plaja de Chan-Chan s'estén al nort fins al tómbolo de Punta Huezhui i al sur fins a una península. El lloc arqueològic en sí està ubicat sobre la plaja, en una terrat coster, que va ser formada per sediments d'orige alóctono (exòtic) i autòcton (local). El material alóctono consistix en roques volcàniques i closques de moluscs retransportadas. El material autòcton està compost principalment per arenes, graves i turba.[1]
Troballes arqueològiques
Chan-Chan va ser habitat per caçadors-recolectors durant dos periodos del Arcaic Mig, separats per una pausa. Un periodo s'estén des de 6420 fins a 6250 AP i l'atre des de 6130 fins a 5730 AP.
Despuix d'examinar varis artefactes trobats en la costa de les àrees de Valdivia i Concepció, l'arqueòlec Osvaldo Menghin va afirmar que les troballes pertanyen a un «complex chanchaense», una cultura arqueològica que s'hauria estés des de l'illa Quiriquina (37 °S) pel nort fins a Terra del Fòc (55 °S) pel sur. Els habitants de Chan-Chan varen tindre accés a una diversitat substancial de roques, en esquistos, basalt, cuarzo i pedernal que es troben prop o en el lloc arqueològic. Els habitants de Chan-Chan tenien inclús obsidiana grisa del volcà Chaitén, ubicat al 400 km al sur de Chan-Chan.[2] Fins a 2005, s'han trobat 3484 artefactes de pedra i més de 12 mil tallats en Chan-Chan, aixina com ossos de mamífers, aus i peixos, ademés de conchales d'invertebrats marins.[3] Alguns dels artefactes trobats corresponen a puntes de fleches, gavinets, martells, peses de ret flotant i raspadors. Junt a estos, s'han identificat en el lloc diferents llocs destinats per a activitats diferents, tals com a elaboració de ferramentes, faenes, fòc, dormir, etc.[4] Tals vestigis de la presència humana en el lloc parlaria de l'antiga presència huilliche-lafquenche en la zona de Mariquina.[5]
Les capes superficials del lloc Chan-Chan varen ser llavades pel tsunami que va seguir al terremot de Valdivia de 1960, que va produir ones de 12 a 15 metros. Estes ones possiblement varen emplaçar alguns adoquinar en forma de disc en el terrat de Chan-Chan. El mateix tipo d'adoquinar en forma de disc es troben també en les capes inferiors d'ocupació humana en Chan-Chan, deixant oberta la possibilitat de que varen ser depositats per un antic tsunami, segons Pi i Navarro.[1]
El home de Chan-Chan
En el lloc es varen descobrir osamentas d'un home d'uns 23 anys, d'una antiguetat, segons datacions carbónicas, de poc més de 5300 a. C. El home que va ser enterrat en un ritual mortuorio, i va ser trobat a 60 cm de la superfície en una posició encorvada i de costat. Prop seu es varen trobar un raspador i foguers als costats, i baix del cos existia una capa de cendres, traça tradicional dels caçadors-recolectors americans del periodo arcaic.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Pi, Mario i Navarro, Rayén (2005). Geoarqueología del lloc arcaic Chan-Chan 18. Revista Geològica de Chile.
- ↑ «Holocene tephrochronology of the southernmost part (42°30'-45°S) of the Andean Southern Volcanic Zone».Revista geològica de Chile.31(2)
- 225–240.ISSN 0716-0208.doi:10.4067/S0716-02082004000200003.Consultat el 2008-05-02.
- ↑ «Environmental History of south-austral Chile (X-XII Region) during the Holocene»].Revista Austral de Ciències Socials.(13)
- 79–92.
- ↑ 4,0 4,1 Gilbert, Natalie. «Sitie arqueològic de Chan Chan: una mirada al nostre passat». Revista 14 Sur.
- ↑ «Mariquina: 170 anys com comuna i mils de història desconeguda» (en és). Diari de Futrono. Consultat el 2021-04-17.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chan-Chan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.