Anar al contingut

Wampo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Wampo
Restants d'una canoa del XVI o XVII en el museu de Maullín, Chile.

El huampo, wampo (del mapudungún wampu, a la seua volta d'orige quíchua), bongo o simplement canoa, és una embarcació monòxila usada des de l'época prehispánica en l'àrea que correspon actualment al sur de Chile i el suroest d'Argentina,[1] especialment pels indígenes lafquenches (mapuches costinos). Varen complir un rol central en el seu sistema econòmic, puix varen permetre la consolidació de rutes fonamentals per al comerç i la comunicació, com en les illes Mocha, Quiriquina i Santa María en l'oceà Pacífic.[2] Durant l'época colonial el riu Rahue era denominat riu de les Canoes per l'abundància d'estes embarcacions i en les seues rodalies espanyols i huilliches varen firmar un tractat de pau conegut com Parlament de les Canoes.

Construcció

És construït a partir d'un tronc d'arbre buidat en la proa aguda i la popa recta. Les fustes més utilisades són de coigüe, llorer i raulí. És una activitat socialment rellevant perque involucra accions rituals i simbòliques en les que participa tota la comunitat. El procés és iniciat en la senyalisació de l'arbre i una rogativa de permís al bosc valdivià per a realisar el treball. Despuix d'això, el tronc és derribat i cremat, després la seua fusta és trozada i polida en ferramentes senzilles com aixes, astrals i falques, fins a donar-li la forma buidada. El dia finalisa en una cerimònia en la que les dònes fabriquen aliments i begudes per a festejar el terme del treball colectiu.

L'atra embarcació molt usada en este regne és de canoes: derriben un arbre gros i alt, desbasten el tronc o pla que ha de servir de quilla, caven el cor fins a deixar el pla de quatre dits de gros i els costats poc més de dos, i acomoden el buit per a buc, l'extremitat més prima per a proa, i la més grossa per a popa […] Són moderades, i la major que he vist va ser en Toltén.

Història general del Regne de Chile: Flandes Indiano de Diego de Rosales (sigle XVII).[2]

Ocupació

Erro al crear miniatura:
A la dreta, una canoa chilota feta a la manera d'un bongo, pero que s'usa per a l'elaboració de sidra i transport de càrrega per via terrestre, arrastrada per una junta.

Durant la Guerra d'Arauco (1536-1818), mapuches i espanyols les varen ocupar en aplicacions estratègiques, exploratòries i militars per la seua versatilitat. Servix per a transportar passagers i càrrega, intercanviar productes i realisar activitats quotidianes de peixca i recolecció, especialment en rius i llac. Un us alternatiu és com a recipient per a martafallar pomes en elaborar sidra.[2] Els bongos varen estar en us en l'archipèlac de Chiloé fins a la segona mitat del XX en llocs com l'estero de Yaldad.[3] S'han usat també com fèretres, d'acort al relat de Pascual Coña[2] i atres indicis, pero hi ha autors que discrepen[1] en esta idea. Des de 2013 és realisada la Carrera de Wampo, anualment en febrer sobre el llac Budi en Saavedra.[4]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Braicovich, Romina i Caracotche, Soledad. 2008. Una biografia de les canoes monòxiles de la regió andina norpatagónica. Perspectives per a la seua memòria i conservació. III Jornades d'Història de la Patagonia.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Manufactura i usos històrics del wampo» (en es). Museu Mapuche de Cañete. Consultat el 2021-03-05.
  3. ↑ Bongo
  4. ↑ «La carrera de wampo» (en es). bitacoraresidencias. cultura. gob. cl. Consultat el 2021-03-05.