Fèretre[1] és un recipient, rectangular o oblongo, usat per a rebre als difunts i transportar-los.[2] En l'Antiguetat, fèretre era el nom que els antics romans donaven a la "léctica" i la "sandápila", espècie de vas o llitera de que se servien per a conduir als morts al lloc de sepultura. També es dia aixina a un atre tipo de llitera destinada en les pompes triumfals a contindre i dur tot allò que podia comunicar major realce a la cerimònia, com a gots d'or i argent, images de reis, etcétera.


Etimologia

Prové del vocablo llatí feretrum, derivat del grec pheretron. Abdós paraules procedien del verp grec pherein, i servien per a designar qualsevol ingeni usat per a transportar persones o images religioses com, per eixemple, lliteres, vas, lliteres o inclús l'ataüt o caixa en que es transporta un cadàver. En aplegar al castellà, el vocablo va adoptar la forma fèretre, i va llimitar el seu significat al caixó en que es transporten els cadàvers, com pot vore's en el text de 1507 d'Antonio Pigafetta, Primer viage al voltant del món.


Història

 
Fèretre de bronze del periodo dels Regnes combatents.

L'evidència més primerenca de restants de fèretres de fusta, datada en 5000 a. C., es va trobar en la Tomba 4 en Beishouling, Shaanxi, China. Es va trobar evidència clara d'un fèretre rectangular de fusta en la Tomba 152 en un lloc primerenc de Banpo. El fèretre de Banpo pertanyia a una chiqueta de quatre anys; medix 1,4 m per 0,55 m i 3–9 cm de gruixa. S'han trobat fins a 10 fèretres de fusta de la cultura Dawenkou (4100–2600 a. C.) en el lloc de Chengzi, Shandong.[3][4] La gruixa del fèretre, determinat pel número de marcs de fusta en la seua composició, també emfatisava el nivell de noblea, com es menciona en el Llibre dels Ritos ,[5] Xunzi[6] i Zhuangzi.[7] S'han trobat eixemples d'açò en varis llocs neolítics: el fèretre doble, el més antic dels quals es va trobar en la cultura Liangzhu(3400–2250 a. C.) lloc de Puanqiao, Zhejiang, consta d'un fèretre exterior i un atre interior, mentres que el fèretre triple, en les seues primeres troballes de la cultura Longshan (3000–2000 a. C.) llocs de Xizhufeng i Yinjiacheng en Shandong, consta de dos fèretres exteriors i un d'interior.[8]


Pràctiques

 
Fèretre de pedra pla a medixca, d'al voltant de {{el VII.

Un fèretre pot ser enterrat directament en el sol, colocat en una volta de sepeli o incinerat. Alternativament, pot ser sepultat sobre el sol en un mausoleu, una capella, una iglésia, o en lóculos dins de catacumbes. Alguns països practiquen una forma casi exclusivament, mentres que en uns atres pot dependre del cementeri de l'individu.


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Wang (1997), 93–96.
  4. ↑ Underhill (2002), 106.
  5. ↑ Legge (2004), 525.
  6. ↑ Watson (2003), 101.
  7. ↑ Mair (1997), 336.
  8. ↑ Luan (2006), 49–55.

Enllaços externs