Sepulcre
Un sepulcre és una obra, generalment de pedra, que es construïx alçada del sol, destinada a donar en ella sepultura al cadàver d'una o vàries persones.[1]
Història
Des de la pau de Constantino I el Gran, es varen fer comuns els cementeris a l'aire lliure, cercats en murs a les afores de les poblacions i junt a una iglésia o basílica. Consistien els sepulcres en caixes d'una o vàries peces o en casetes formades en material de albañilería i coberts en una llosa, que se situaven en el mur del cementeri o baix terra. Els més suntuosos es colocaven exents sobre un pedestal, o adherits al mur exterior de l'iglésia i es disponien en forma de caixa o pila rectangular de marbre, hermosament esculpida en la seua cara frontal exterior, i algunes voltes també en les laterals, en símbols cristians i temes bíblics, costum que ya s'havia introduït en les catacumbas, per lo manco des de el III, encara que anara rares voltes seguida fins que va lluir la pau constantiniana.
En freqüència, figuren entre els relleus alguns motius arquitectònics en els quals s'advertix l'estil romà de l'época de decadència. Quan es esculpían poques figures, era freqüent omplir els espais intermijos en l'adorn dels estrígiles o estrías curves en S (inversa o recta), copiat dels sarcòfecs pagans. Des de fins de el V va cessar en Roma la costum de esculpir figures en els sepulcres, llimitant-se l'ornamentació a símbols cristians i dibuixos diferents. En Espanya seguia encara en el VII. També es disponien els sepulcres en obra de fàbrica sobre el sol en forma pareguda als lóculi de les catacumbes, semejando estants de biblioteques.
Els sepulcres tenien sempre plana la seua coberta en els primers sigles, pero des de el V va escomençar a usar-se estovada i a partir de el VIII, es va dispondre a modo de teulada a dos aigües o alvertents. Alguns de dits sepulcres estaven interiorment dividits en compartimientos per a contindre dos o més difunts, cridant-se llavors bisomos o trisomos, etc, com consta per inscripiones i, a voltes, ho revelen les figures o retrats dels personages allí depositats, esculpidas en relleu sobre una cara del sepulcre. Igual pràctica varen seguir els gentils abans dels cristians.
Són célebres, en raó, pels seus bells relleus els que s'exhibixen en la Ciutat del Vaticà i en atres llocs de Roma, aixina com els d'Arlés (França) i les antigues iglésies de Rávena (Itàlia), entre uns atres. En el Camposanto de Chafa (Camp dei Miracoli) varen ser recopilats a lo llarc dels sigles casi un centenar.
Vore també
Referències
Bibliografia
Francisco Vicente CALLE CALLE, Plasencia:"Misteris" en les catedrals, www.bubok.com, 2008. Sayáns Castanys, Marceliano. Sepulcre esculturado de Sta. María de Plasencia / Marceliano Sayáns Castanys. . [S.l. : s.n.], 1984 (Plasencia : Sánchez Rodrigo
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sepulcro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.