Hivern rus
El hivern rus (o soviètic), també personificado com a general Hivern[1]o ''general neu'',[2] és la forma en que es definix dita estació en Rússia, Dura aproximadament 5 mesos, de novembre al final de març i és coneguda per la seua contribució en els fracassos militars de vàries invasions al Imperi rus, a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, o a Rússia. El fanc és un factor contribuent relacionat que perjudica les maniobres militars en Rússia i atres llocs, i a voltes es personifica com "general fanc".[3][4] Els russos criden raspútitsa a eixes condicions fangosas, que ocorren en les pluges otoñales i els desgels primaverales en Rússia que dificulten el transport per carreteres.
Temperatures
[editar | editar còdic]Els promijos màxims i mínims varien segons la regió del país. En Yakutia, l'hivern és molt sever, alcançant promijos de –55 a –69 °C. En la Rússia europea (a l'oest dels Montes Urales) l'hivern adquirix un caràcter més similar a l'europeu, a on les temperatures rares voltes baixen de –15 °C; no obstant, a sovint pot aplegar a ser molt més fret. Per eixemple, en la temporada 2005/2006 la temperatura de Moscou va rondar de –25 a –30 °C durant els dies 18 i 19 del més de giner.
En Rússia, este periodo és conegut com les Gelades de la Epifanía i és famós per la seua fredor des de fa sigles. Un dels factors involucrats en esta fredor famosa és el clima rus, que és continental humit. Un atre factor és la geografia de Rússia, puix el país està tan al nort com Canadà, pero té pocs cossos d'aigua en el seu interior que pogueren retindre l'energia solar.
Per eixemple, en la regió d'Altái durant el més d'agost (en ple estiu), la temperatura diürna pot superar els 20 °C, pero descendir al voltant de 0 °C de nit.
Efectes en la guerra
[editar | editar còdic]La severitat de l'hivern rus a sovint és associada en les victòries militars de dit país. En la Gran Guerra del Nort, Carlos XII de Suècia va invadir la Rússia de Pedro el Gran. Els russos es varen retirar, cremant tot en la seua fugida i eliminant qualsevol rastre dels seus recaptes. Este hivern en particular va terminar sent el més cru de el XVIII, tant aixina que el port d'aigua salada en Venècia es va congelar. Les 35 000 tropes de Carlos XII, varen ser molt diezmadas, i només 19 000 soldats varen eixir en vida d'aquell hivern. La batalla de Poltava, en 1709, va marcar el final del Imperi suec.
La Gran Armée de Napoleón Bonaparte, en les seues 610.000 hòmens, va invadir Rússia, dirigint-se cap a Moscou en 1812. El eixèrcit rus es va retirar abans de ser alcançat per l'eixèrcit francés, cremant les seues collites i llogarets, la qual cosa les deixava fòra de l'alcance enemic. L'eixèrcit de Napoleón va terminar en 100.000 hòmens, pero això no va ser tot: més hòmens varen morir en la retirada.
D'acort a un estudi militar nortamericà, el cos principal de l'armada napoleònica, compost per un mínim de 378.000 hòmens, va ser disminuït a la mitat durant les primeres 8 semanes d'invasió, abans de la batalla més important d'esta campanya en particular. Esta disminució va ser en part deguda a la carència de centres organisats d'aprovisionament, pero les malalties, desercions i morts en combat varen causar mils de pèrdues.
La batalla de Borodinó del 7 de setembre de 1812, l'única batalla d'importància barallada en aquella gesta, va vore Napoleón obtindre una victòria pírrica en perdre més de 30.000 hòmens i trobar-se casi 1000 km adins de territori enemic. Les seqüeles varen ser la seua ocupació de Moscou (sense oposició) i autoderrota en retirar-se humillantemente de la ciutat el 19 d'octubre, poques semanes ans que caiguera la primera nevada.
En 1941, els alemans estaven confiats per les seues ràpides victòries inicials en Europa i nort d'Àfrica. Baixe el mando d'Hitler, la Alemània Nazi va atacar en 1941 a la Unió Soviètica (operació Barbarroja) i va fixar a Moscou com el seu objectiu principal. En el seu camí a Moscou (operació Tifó), les tropes alemanes varen matar o varen capturar a mig milló de soldats soviètics, aplegant fins a 80 km de la ciutat, just en un moment en que apareix l'hivern més extrem registrat durant el XX i que va tirar entorn a Moscou temperatures de -28 °C, sent ademés víctimes de la raspútitsa, el fanc congelat que obstaculisava la marcha de tot tipo de vehículs.[5] Les forces soviètiques varen contindre dit atac en la estepa russa, per a guanyar temps i apretar a l'eixèrcit tudesco. Les indústries varen ser desmantellades i dutes als monts Urales per a ser reensambladas. Les forces soviètiques varen detindre a Alemània i les varen derrotar durant la sanguinosa batalla de Stalingrado, en el més de giner de 1943.
D'acort als expedients meteorològics, l'hivern de 1812-13 va ser més càlit de lo normal. Durant la Segona Guerra Mundial, l'únic hivern realment fret va ser el de 1941-42, i la Wehrmacht caria de recaptes adequats tals com a uniformes d'hivern (com es pot vore en la foto), per la llentitut en els moviments militars d'Alemània. Els plans d'Hitler en Rússia s'havien malograt abans del començ de l'hivern. El Führer estava tan convençut d'una victòria llampada que no es va preparar siquiera per a la possibilitat de guerra àrtica en Rússia. No obstant, les seues divisions orientals varen perdre al voltant de 734.000 hòmens (23 % del total de les seues tropes) durant els primers 5 mesos de l'invasió, i el 27 de novembre de 1941, el General Eduard Wagner va reportar que «estem a punt d'acabar en els nostres recursos, tant humans com a materials. Estem a la vora de ser confrontats en els perills de l'hivern profunt».
Per supost que l'hivern rus no ha segut l'únic factor que va detindre als invasores de Rússia. Açò pot ser més be acreditat a la perícia militar russa, fortalea del seu eixèrcit (el major del món durant la Segona Guerra Mundial) i un fort nacionalisme com a conseqüència dels numerosos intents per invadir Rússia durant l'història. Un eixemple clàssic d'este argument, és que els mongoles, que varen invadir la Rus de Kiev en el XIII, provenien de estepas en hiverns encara més crus, i els llac, pantans i rius congelats eren usats per ells com a vies de comunicació (quan en estiu són zones intransitables), convertint les fortalees naturals de l'enemic en pròpies. Pero ha de tindre's en conte que es tractava de invasores ya acostumats i ormejats per a lluitar contra el fret.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2003) Вадим Серов (ed.). Энциклопедический словарь крылатых слов и выражений, Локид-Пресс (Lokid Press).
- ↑ Chew, Allen F.. “Fighting the Russians in Winter: Three Case Studies”. Leavenworth Papers (5). Combat Studies Institute, U.S. Army Command and General Staff College. ISSN 0195-3451.
- ↑ A General History of the Civil War: The Southern Point of View (en en), Pelican Publishing, pp. 151. ISBN 978-1-4556-0477-7.
- ↑ Overy, Richard. New York Claves Book of World War II 1939–1945: The Coverage from the Battlefield to the Home Front (en en), Hachette Books. ISBN 978-1-60376-377-6.
- ↑ barallar-fins a-la-mort-i-el-món-observe-en-primera-fila/ Moscou, 1941: quan alemans i russos varen barallar fins a la mort i el món va observar en primera fila infobae 2019
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invierno ruso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.