Carlos XII de Suècia

Archiu:Copy Charles XII - Nationalmuseum - 17886.png

Carlos XII de Suècia

Carlos XII (17 de juny de 1682-30 de novembre de 1718), cridat Carolus Rex i el Alejandro del Nort. Fill de Carlos XI de Suècia i Ulrica Leonor de Dinamarca. Se li considera l'últim rei guerrer de Suècia, i provablement haja segut un dels millors tàctics en l'història de la guerra. Va ser rei de Suècia (1697-1718), Duc de Bremen i Príncip de Verden (1697-1718) i comte del Palatinado-Zweibrücken (1697-1718) com Carlos II.

Va participar durant casi tot el seu regnat en la Gran Guerra del Nort, combatent a les forces unides de Dinamarca, Sajonia, Polònia i el Imperi rus. La seua victòria més coneguda va ser la batalla de Narva, en 1700, a on va véncer a un eixèrcit rus vàries voltes major.

Històricament, se li disculpa de la derrota de la batalla de Poltava per trobar-se ferit en un peu, i no haver-se trobat en condicions de dirigir a les seues tropes en persona. Sobre la seua vida privada se sap molt poc, solament que era una persona reservada, no aplegant a contraure matrimoni i fallint sense fills. La seua vida política es va reflectir, a grans traces, en les seues campanyes i en les seues decisions durant la Gran Guerra del Nort.

Infància

Va nàixer en el castell Tres Corones en Estocolm. El segon dels sèt fills de Carlos XI, dels quals solament varen sobreviure tres: Eduviges Sofia, Carlos i Ulrica Leonor. La primera infància la va passar en companyia de la seua mare i de les seues germanes. Complits els sis anys, el seu pare va decidir que ya era hora d'iniciar una vida independent, i li va assignar una secció del palau com a vivenda, en la seua pròpia cort i sirvientes.

La seua educació va ser esmerada, demostrant el seu talent sobretot en matemàtiques i els temes militars, va deprendre també història, filosofia, tecnologia militar, geografia, lliteratura ademés de francés, alemà, anglés, llatí i grec. A mida que va créixer va demostrar un caràcter autoritari mesclat en certa tozudez i un enorme orgull no sense mostres d'humiltat i autosacrificio. Carlos XI va decidir que calia preparar al futur rei, aixina que va escomençar a introduir-li en els seus deures reals acompanyant al seu pare en visites pel regne, caceres i parades militars. Carlos XII va destacar en els seus dots militars, demostrant ser un bon espadachín, tirador i un consumat ginet, tant aixina que als 9 anys va matar al seu primer cérvol i als 13 va matar a un javalí en res més que un gavinet.

En 1690 va emmalaltir la seua mare i la seua salut va ser empijorant. El 26 de juliol de 1693 moriria la jove reina als 36 anys, deixant orfe a Carlos complits els 11 anys. La seua mort va afectar profundament al rei Carlos XI, afectant també la seua salut.

En 1696 el rei va començar a sofrir de dolor en la pancha que va ser empijorant a pesar de tots els contes. El 2 d'abril de 1697 yacer el rei en el seu llit de mort, es va despedir dels membres del Consell del regne i de la seua cort. Al sendemà va fer cridar als seus fills per a despedir-se d'ells.

Carlos es va despedir del seu pare a soles, en una reunió que va durar dos hores. Va transcendir que Carlos XI va aconsellar al seu fill a no deixar-se arrastrar a guerra alguna, pero si no tenia opció, deuria assumir-la en tot vigor i resolució. També li va aconsellar no casar-se en algú d'una atra religió, i cuidar i velar per les seues germanes. El 5 d'abril va fallir el rei Carlos XI als 41 anys d'edat.

Carlos havia perdut als 14 anys d'edat, al seu pare i a la seua mare.

Regència i coronació

Carlos XI va establir en el seu testament que un govern de regència deuria assumir el poder real fins a la majoria d'edat del príncip Carlos. El consell de regència va quedar conformat per la regna mare Ulrica Leonor i 5 consellers reals. A la mort del seu pare, Carlos contava en 14 anys, i segons la costum, la majoria d'edat s'alcançava als 18 anys. No obstant els seus antecessors més pròxims, inclús el seu pare, havien assumit la corona abans d'eixa edat.

El consell de regència va estimar que el príncip mostrava ya la madurea necessària per a assumir el poder real i va començar a sondejar l'opinió entre els representants dels súbdits del regne, per a declarar-ho major d'edat, i d'esta forma ser coronat rei.

La noblea va acceptar la possibilitat, la plebe també. Solament entre el clero va haver alguna resistència, ya que ho consideraven massa jove encara. Es va decidir convocar al Parlament per al 3 de novembre de 1697. L'acceptació de la noblea i la plebe tenia motius polítics; ya que la noblea per mig del respal a la petició de la corona, aspirava a una possibilitat de restitució de terres, terres requisades per Carlos XI per a afiançar econòmicament el seu regnat; i per a la plebe, la coronació de Carlos significava l'establiment d'un poder neutralizador de les aspiracions de la noblea.

El príncip va començar a assistir a les reunions del consell de regència, mantenint una actitut atenta, pero distant. Quan se li consultava el seu semblar i ell estava d'acort, ho expressava terminantment, en cas contrari preferia guardar un tancat silenci, neutralisant d'esta manera la consulta, ya que al no saber el seu semblar, el restant dels membres de consell no s'atrevien a decidir.

El núcleu familiar es mantenia unit i Ulrica Leonor s'ocupava del benestar hogareño. No obstant un greu incident va vindre a torbar la pau. El 7 de maig de 1697, per un descuit del personal palatí, va esclatar un incendi en el castell Tres Corones, i la família va tindre que abandonar el palau apresuradamente i refugiar-se en la residència del conseller Bengt Oxenstierna. El poble estocolmés pronte es va agrupar per a socórrer, o solament a observar la catàstrofe. Uns mesos despuix la família es traslladaria a una nova i moderna residència, el palau Wrangel, que canviaria el seu nom a Kunghuset.

Per a resoldre la situació política, la noblea va prendre l'iniciativa, i el 8 de novembre va enviar un parell de representants a palau, a solicitar-li al príncip que acceptara la corona de Suècia. Informats de bestreta, allí els esperaven la regna mare, Carlos i els cinc consellers. Una volta expressada la solicitut, el príncip va respondre que agraïa la confiança posada en la seua persona i acceptava. El següent pas va ser reunir-se en representants dels atres tres estaments polític-socials de Suècia: clero, ciutadà i agrari; ya que es considerava important entregar-li al nou sobirà un ampli respal polític. Els respectius representants varen fer acte de presència en el palau i li varen reiterar a la seua volta la petició. Carlos va acceptar novament i després es va retirar a resar. Tot el procediment havia pres solament 12 hores.

L'extint rei Carlos XI va ser enterrat el 24 de novembre i tres dies més tarde el Consell de regència va terminar oficialment les seues funcions, assumint el jove príncip el tro de Suècia. El 29 de novembre el nou sobirà va dissoldre el Parlament. La coronació es va realisar el 14 de decembre de 1697 en la Catedral de Sant Nicolás d'Estocolm.

Carlos va trencar dos importants tradicions eixe dia. La primera va ser obviar el jurament de fidelitat mútua entre el rei i els seus vassalls (konungaförsäkran), i la segona va ser coronar-se a sí mateixa, sense l'intervenció d'uns atres. Estes dos manifestacions varen deixar clar davant tots, que ell es considerava un monarca absolut, passant a ser l'únic rei de Suècia que regnaria com a tal.

L'adolescent rei Carlos XII va manifestar també que no pertocaria para consellers al seu costat, i que no restituiria terres a la noblea. L'oposició del clero la va resoldre arrestant al pastor de la ciutat de Mora, Jacob Boëthius, -que havia enviat cartes a algunes autoritats, en les quals manifestava la seua disconformitat en la monarquia absoluta del rei- per a després jujar-ho per traïció i condenar-ho a mort. La pena va ser commutada posteriorment i el religiós va passar els següents 10 anys en arrest, en la fortalea de Nöteberg, en la Carelia. No va haver més crítiques al rei de cap part.

El seu regne

En la seua coronació, Carlos XII va assumir com a Rei dels Suecs, els Godos i els Vendos. Gran Duc de Finlàndia. Duc de Escania, Estònia, Livonia, Carelia, Bremen, Stettin, Pomerania, Kassuben i Verden. Príncip de Rugixen. Senyor de Ingria i Wismar. Comte de Zweibrucken, Comte Palatino del Rin en Baviera, Duc de Jülich, Kleve i Berg. Comte de Wälden, Sponheim i Ravensberg, i Senyor de Ravenstein.

Tots estos títuls reflectien l'enorme imperi que havia heretat del seu pare. Imperi construït principalment a través de conquistes militars iniciades per Gustavo II Adolfo en la Guerra dels Trenta Anys i confirmades en el Tractat de Pau de Westfalia; seguides de les conseguides pel seu yayo Carlos X Gustavo, en el Tractat de Roskilde i pel seu pare Carlos XI en la Guerra Escanesa.

En la Mar Bàltica, solament Polònia, el Ducado de Curlandia, el Ducado de Lituània -abdós ducados dominats per Polònia- i el Ducado de Prusia tenien accés a les vies marítimes.

Poder militar

El seu poder militar se sustentava en l'eixèrcit

Els Carolinos

Artícul principal → Carolino.

Despuix de la Batalla de Lund, el 4 de decembre de 1676, una de les més sanguinoses de l'época, el rei Carlos XI, pare de Carlos XII, va comprendre l'importància de contar en un eixèrcit ben organisat, i va posar molt encabotament en desenrollar-ho, passant gran part del seu temps organisant-ho, i participant en revistes i maniobres.

La reorganisació va començar en l'aplicació d'un nou sistema cridat de enrolamiento o allistament (indelning), que a diferència del sistema de reclutament, permetia contar en regiments permanents, entrenats regularment, molt disciplinados, organisats per a respondre ràpidament davant un atac o emergència, i molt homogéneus sobre idioma i orige local –a diferència del restant d'Europa. Cada regiment contava en batallons de cavalleria i artilleria.

La construcció de la base naval de Karlskrona en 1680, va dotar al regne d'un recurs molt important per a mantindre el control del Mar Bàltica. No obstant, els poders navals de Dinamarca, Holanda i Gran Bretanya ho superaven àmpliament, tant pel tonellage de les seues naus de guerra, com per la seua cantitat.

L'oficialitat estava composta per militars professionals que havien estudiat o perfeccionat la seua carrera militar en atres països, principalment França. Atres oficials provenien de les possessions sueques en Alemània.

També existia una cantitat d'oficials de distintes nacionalitats (francesos, britànics i uns atres) que havien servit en eixèrcits d'atres països, i participat en distintes guerres europees, els qui actuaven baix contracte. Suècia contava també en destacats ingeniers militars, especialisats en fortificacions.

Per haver segut creats per Carlos XI i participat en la Gran Guerra del Nort baixe el mando de Carlos XII, els allistats varen rebre el nom de Carolinos.

La guerra

Artícul principal → Gran Guerra del Nort.

La Gran Guerra del Nort va començar en febrer de 1700, quan un eixèrcit compost per tropes polaques i sajonas varen intentar apoderar-se de la ciutat de Riga en Livonia, sense conseguir-ho a pesar de la seua superioritat numèrica. El 20 de març del mateix any, Federico IV de Dinamarca va ordenar l'invasió per tropes del regne de Dinamarca-Noruega, del ducado d'Holstein-Gottorp, governat per Federico IV de Holstein-Gottorp, cunyat del rei Carlos XII, casat en la seua germana Eduviges Sofia. El principat, situat en la frontera sur de Dinamarca, era un aliat de Suècia i considerat com una amenaça pels danesos.

El bateig de fòc

Carlos XII va decidir llavors reaccionar militarment i va planificar un atac contra Dinamarca. Va concentrar tropes sueques en la frontera sur de Dinamarca, en Escania i en la frontera en Noruega. Embarcant-se personalment en Landskrona en quatre batallons d'infanteria, va creuar el Öresund en un comboi i després de fer una maniobra tàctica evasiva, viró cap al nort a on va ancorar front a poble de Humlebaeck, ubicat a uns 40 km al nort de Copenhague, a les 18:00 del 25 de juliol. Immediatament es va realisar un desembarc amfibi.

El desembarc no va estar exent de dramatisme, ya que l'impacient rei suec va botar a l'aigua espasa en mà abans d'aplegar a la plaja, en la primera onada junt als seus oficials; fent-ho en mig d'una escaramuza provinent d'uns 700 soldats i llauradors armats que els esperaven, caent ferit el comandant en cap Carl Magnus Stuart, el seu exprofesor i actual general de llogística militar, que anava al seu costat; caent ademés ferit un oficial que anava al seu un atre costat.

Prontamente els seus soldats varen reduir les dèbils defenses, retirant-se els danesos en direcció a Copenhague. Les baixes sueques varen ser un mort i varis ferits, les daneses varen alcançar la cinquantena. Més vesprada el mateix dia, va desembarcar una nova onada de tropes sueques, quedant la força expedicionaria conformada per uns 4.900 soldats. Posteriorment varen desembarcar regiments de cavalleria, i per a dos semanes més vesprada, l'eixèrcit suec en sol danés aplegava als 10.000 soldats.

Federico IV, ya enterat de l'invasió sueca en anterioritat i del seu possible atac a Copenhague, va decidir detindre-la entrant en ràpides negociacions, conseguint un tractat de pau el 8 d'agost, conegut com el Tractat de Traventhal, reconeixent a Holstein-Gottorp i compensant-ho econòmicament ademés. Carlos XII, encara que un tant frustrat, ya que en els seus plans estava la destrucció de la flota danesa ancorada en Copenhague, va acceptar la nova situació i va retornar a Suècia.

El 20 d'agost, Pedro I va invadir Ingria, declarant la guerra a Suècia, -tenint com a objectiu el conseguir establir un port en el Mar Bàltica-, posant poc despuix lloc a la fortalea sueca en Narva.

La seua apariència en 1716

L'historiador Bengt Liljegren en el seu llibre Karl XII i Lund ("Carlos XII en Lund"), ho descriu de la següent forma durant la permanència del rei en Lund:

Tenia 34 anys, el seu cabellam començava a ralear sobre el seu front i no tenia l'agilitat d'abans. Coixejava lleument per la seua antiga fractura del fèmur, pero encara es mantenia empinat com en la seua joventut. Era prim, de muscles amples, i alt per a la seua época, 1,75 d'altura. El seu rostre estava marcat per la pallola que va sofrir en la seua chiquea, el nas aguileña i gran, el seu característic llavi inferior eixint. Els seus ulls eren blaus, en el dret una miqueta més obert que l'esquerre, lo que li donava a la seua mirada un to inquisitivo persistent. El seu cabell era castanyer obscur i ho usava curt, pentinat cap a dalt. Els seus polsos escomençaven a encanecer. Les seues robes eren simples, en relació a la seua posició social. Una casaca militar blava en botons de bronze dorat, jupetí i pantalons de cuiro groc, tovalleta negra, tricorni negre en un botó dorat, guants d'esgrima fets de cuiro de cérvol, en la part superior de cuiro d'alce, i sòlides botes negres altes de cavalleria, en espuelas de ferro. Un bálteo de cuiro de cérvol a la cintura, en una espasa llarga de empuñadura de bronze dorat.

L'historiador noruec Alf I. Bjerke en el seu llibre Karl XII i Norge 1716 – Det glömda fältåget ("Carlos XII en Noruega 1716: La campanya militar oblidada"), cita al pastor parroquial noruec, Søren Hagerup , en la casa de la qual va dormir el rei, que va descriure aixina les seues impressions:

És realment la mateixa persona que ví en l'any 1700 en Halland, encara que molt canviat, la seua cara és més grossa i les seues mans completament morenes. El cabell és més escàs que llavors. En la coronilla ha desaparegut, i al costat de les orelles comença a ser grisa. És indulgent quan parla en tots, pero difícil d'entendre, encara que la seua parla és comuna. Somriu sempre, siga lo que siga lo que es parle. La seua devoció i esperit els ha demostrat quan, agenollat, complix en les seues oracions en el matí i en la nit. Per lo demés es comporta com un sobirà. Les seues robes no es poden diferenciar de les de la seua més simple ginet, ya que els seus pantalons, casaca i capa, els primers de cuiro i l'última de tela blava ordinària, estan foradats. Té un trencament en el seu casaca, la qual segons el mateix va contar, l'havia rebut de Kruse (1), la valentia del qual va elogiar grandemente. La seua servitut es compon de 2 cuiners i un cambrer, cridat Mandelstjerna. El seu comportament és senzill i sense afectació. És inquiet i sembla volar més que caminar, i no es lleva mai la capa i té una ferida molesta en el fèmur. El nas li moquea permanentment (2), i no se li pot dirigir la paraula quan menja, perque es tira sobre el menjar més com un desquiciado que com un rei. Exactament a les 11 de la nit ha menjat en el general major Delwick (3) i el coronel Löwen (4), abdós els seus favorits. Exactament a la 1 de la matinada s'ha gitat, en botes i espuelas, espasa i capa, sobre un montó de fenaç. Aixina es conta que sempre ho fa, i Delwick en ell. La seua beguda en la meua casa no va ser una atra cosa que aigua freda i sense hervir, pero no va haver problema en el menjar. Exactament a les 4 del matí estava en peu novament. Açò conforme a la veritat assegura Søren Hagerup.

• (1) El coronel noruec Ulrich Christian Kruse era el responsable de la llínea defensiva de Cristiania, i comandaba una companyia de 200 dragons que va entrar en combat el 27 de febrer de 1716 en les forces de Carlos XII, tres voltes superiors, caent ferit i fet presoner. El rei va rebre un sablazo en el seu muscle esquerre, segons pareix del coronel Kruse, que no ho va ferir, ya que estava protegit per la seua capa doblada, no obstant va alcançar a esgarrar-li la casaca.
• (2) El rei es trobava refredat. Igualment sembla ser causa de la seua dificultat per a parlar, mencionada al començ.
• (3) El major general Johan Wimmerich von Delwig.
• (4) El coronel Axel Löwen, propenc al rei des del seu estadía en Bendery.

Política

Sobre la seua política, que casi en la seua totalitat era exterior, se sap poc. Com a rei absolutista la política del seu regne depenia directament d'ell, i la seua personalitat. Els seus biógrafs li solen atribuir un caràcter enterc, nacionaliste, reservat, gosat, valent, religiós i de costums senzilles (solia vestir un uniforme).

Es creu que ell vea el futur de Suècia en la conquista de l'Est. Per a això es requeria mantindre al archirrival, Dinamarca, en sus en els regnes alemans i fer de Polònia un vassall. El sobirà menyspreava al més perillós dels seus enemics, el Imperi rus, i és per açò que ho va deixar per al final de la seua campanya militar expansionista.

Era vist per alguns com el salvador del Imperi suec; es diu que tenia una gran capacitat per a convéncer als seus súbdits per a fer sacrificis. Pero, per a uns atres, va ser el que va dur a Suècia als llímits de les seues capacitats a una guerra impossible de guanyar. Açò era obvi, ya que pels seus recursos, el Imperi rus aplegaria finalment a ocupar el lloc de potència que Suècia posseïa. El fi del conflicte es va firmar en el Tractat de Nystad en 1721, tres anys despuix de la seua mort.

Despuix de la derrota en la batalla de Poltava, es va refugiar en el Imperi otomà baixe la protecció del sultà Ahmed III i va viure en la ciutat de Bender (actual Tighina, en Moldàvia) fins a 1714. La seua intromissió en la política exterior de l'Imperi otomà va conseguir fer esclatar un conflicte militar contra l'Imperi rus. A pesar de la seua victòria, la campanya militar va provocar descontent entre els otomans, lo que va fer a Carlos decidir-se a abandonar la zona. L'11 de novembre del mateix any, despuix de creuar Europa durant 14 dies, va aplegar a Pomerania, possessió territorial sueca en eixe llavors. Allí va ser rebut pel baró Georg Heinrich von Görtz, a qui Carlos XII convertiria en primer ministre de Suècia en 1716, mentres continuava en la seua política militar. El rei va reorganisar el seu eixèrcit i va iniciar una campanya militar contra Federico IV de Dinamarca, rei de Dinamarca i Noruega.

En octubre de 1718, Carlos XII va invadir Noruega i va començar el sege de la fortalea de Fredriksten, en Halden, Noruega.

Allí trobaria la mort, en rebre el 30 de novembre de 1718, un dispar en el cap durant una inspecció nocturna de les trincheras. No se sap en claritat l'orige del dispar, lo que ha originat moltes investigacions i teories.

En la mort del rei, l'eixèrcit suec va retornar al seu país, i el 25 de decembre de 1718 la seua germana Ulrica Leonor va ser proclamada reina de Suècia.

Frases célebres

• "Mai donaria començ a una guerra injusta, pero tampoc donaria per finalisada una llegítima, llevat derrotant als meus enemics."
• "Vaig a expulsar als moscovites a Àsia d'a on provenen"
• "Esta serà des d'ara la meua música" dit en escoltar els cañonazos en la seua primera campanya militar.

El llegat de Carlos

• En la seua mort termina el periodo imperial de Suècia, i comença el Imperi rus a elevar-se com a potència en Europa. Suècia cedix a este últim, les províncies de: Carelia, Livonia, Estònia i Ingria (Ingermanland), a on els russos havien fundat San Petersburgo en 1703.
• Carlos XII, va deixar les arques de Suècia buides, i al país, desgastat despuix de 18 anys de guerra. Aixina mateix va obrir pas a la cridada "Época de la llibertat" en Suècia, que reduïa el poder del monarca i desenrollava el parlamentarisme. En esta época, que duraria fins a 1772, Suècia va ser considerada per Voltaire com l'Estat més lliure del món.
• Va donar inici als anhels d'anexió sobre Noruega, que es concretarien en 1814 i terminarien en 1905.
• Es va convertir en objecte d'admiració de varis reis posteriors, entre ells Gustavo III. Després durant l'época del nacionalisme passaria a ser un símbol de la força de la nació. Hui en dia és vist en nostàlgia i admiració per grups nacionalistes.

Carlos XII en la cultura popular

Películes

• En la película sueca Carl XII:s kurir (El correu de Carlos XII) de 1924.
• En les películes èpiques sueques Karl XII i Karl XII segona part (1925).
• En la película russa El sirviente del sobirà (2007).
• En la película polaca Hrabina Cosel de 1968.
• En la comèdia Kalabaliken i Bender de 1983.
• En la película alemana Epitaph für einen König.
• En la película per a televisió d'Alemània Oriental, Sachsen Glanz und Preußens Gloria.
• En la película ucraniana Molitva za hetmana Mazepu de 2002.

Séries de televisió

• En els EE. UU. la cadena NBC va presentar la miniserie de Pedro el Gran, guanyadora dels premis Emmy.
• En el quint episodi de la série de ficció històrica sueca Nisse Hults historiska snedsteg.

Música

• La banda de power metal Sabaton va gravar en 2012 un àlbum titulat Carolus Rex.

Referències

• Liljegren, Bengt. Karl XII. En Biografi. 2000 Historiska Mija, Lund. ISBN 01-88930-99-8.
• Liljegren, Bengt. Karl XII i Lund. ISBN 918 8930 513
• Nordisk familjebok. Uggleupplagan (1910), band 13. sid.967-986.
• Åberg, Alf i Göransson, Göte. Karoliner. 1976, Bokförlaget Trevi. ISBN 19-7160-208-9.
• Bjerke , Alf I. . Karl XII i Norge 1716 – Det glömda fältåget. Alf I. Bjerke & Carlsson Bokförlag 2003. ISBN 91-7203-553-6
• Svenska National Encyclopedin

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carlos XII de Suècia.