Tàrtars de Lipka

Els tàrtars de Lipka (també coneguts com a tàrtars de Lituània, tàrtars de Polònia, tàrtars de Bielorússia, Lipkowie, Lipcani o Muślimi) són un grup de tàrtars que es varen assentar originalment en el Gran Ducat de Lituània al començament del XIV. Els primers colon varen intentar preservar la seua religió chamanística i varen buscar asil entre els lituans no cristians. Cap a finals del sigle, una atra onada de tàrtars —esta volta musulmans— varen ser invitats al Gran Ducat per Vitautas el Gran. Estos tàrtars al principi es varen assentar en les afores de Vilna, Trakai, Hrodna i Kaunas,[1] i més tart s'expandirien a atres parts del Gran Ducat que posteriorment formarien part de la Mancomunidad de Polònia-Lituània. Estes àrees comprenen les actuals Lituània, Bielorússia i Polònia. Des del seu assentament en Lituània varen ser coneguts com a tàrtars de Lipka. A pesar de que mantenien la seua religió, varen unir el seu destí al de la majoria cristiana de la Mancomunidad. Des de la batalla de Grunwald en avant, els regiments de cavalleria llaugera tártara varen participar en cada campanya militar significativa que varen portar a terme Lituània i Polònia.

Els orígens dels tàrtars de Lipka poden rastrejar-se fins als Estats descendents de l'Imperi mongol de Genghis Kan: l'Horda Blanca, l'Horda d'Or, el Kanat de Crimea i el Kanat de Kazán. Inicialment varen servir com una casta noble militar, pero en el temps es convertirien en urbanitas coneguts per les seues artesania, cavalls i habilitats en la jardineria. A pesar d'haver conservat les seues religions, en el temps varen perdre el seu idioma tàrtar original, adoptant en el seu major partix el polac.[2] Encara hi ha chicotets grups de tàrtars de Lipka vivint en les actuals Bielorússia, Lituània, Ucrània i Polònia, aixina com existixen comunitats en els Estats Units i Canadà.
Orige del terme Lipka

El nom Lipka deriva de l'antic nom de Lituània en l'idioma tàrtar de Crimea. El registre del nom Lipka en fonts orientals permet inferir un terme original, Libķa/Lipķa, en una possible contaminació en el polac lipka, 'menuda tila'; esta etimologia va ser sugerida per l'autor tàrtar Stanisław Tuhan-Baranowski. Un terme polac menys freqüent, Łubka, es troba en el nom tàrtar crimeano Łubka/Łupka per als Lipka fins a finals del XIX. El terme tàrtar crimeano Lipka Tatarłar, en el significat de 'tàrtars lituans', s'usaria a partir d'eixe moment per a descriure's a sí mateixos.
A diferència d'atres comunitats islàmiques, els chiquets i les chiquetes eren coeducados, i les dònes lipka no duyen el vel més que en la cerimònia del matrimoni. Mentres que eren nominalmente musulmans, les costums i pràctiques religioses dels tàrtars de Lipka varen acomodar molts elements cristians durant els seus siscents anys de residència en Bielorússia, Lituània, Polònia i Ucrània, mantenint les superstició i tradicions de la seua passat nómada mongol, com el sacrifici de bous en les seues mesquites durant les festes religioses.
En el temps, els chicotets i mijans nobles varen adoptar l'idioma ruteno, que seria posteriorment l'idioma bielorús, com a llengua materna.[2][3] No obstant, usaven l'alfabet àrap per a escriure en bielorús fins a la década de 1930. Per la seua banda, la noblea superior dels tàrtars de Lipka parlava polac.
La correspondència diplomàtica entre Polònia i el Kanat de Crimea de principis del XVI es referix a la Mancomunidad de Polònia-Lituània com la «terra dels polacs i els lipkas».[3] En el XVII, el terme «tàrtar de Lipka» va escomençar a figurar en els documents oficials de la Mancomunidad de Polònia-Lituània.
Els lipka en el passat
La migració d'alguns tàrtars a les terres de Lituània i Polònia va escomençar durant el XIV i va durar fins a finals del XVII. Va haver una onada més recent d'immigrants tàrtars des de Rússia despuix de la Revolució Bolchevique de 1917, encara que estava formada en la seua major part per activistes nacionals i polítics.[3]
D'acort a algunes estimacions, en 1591 hi havia uns 200.000 tàrtars de Lipka vivint en la Mancomunidad de Polònia-Lituània i unes 400 mesquites per a les seues pràctiques religioses. Segons el Risāli-yi Tatar-i Leh (un reconte de tàrtars de Lipka escrit per a Suleimán el Magnífic per un musulmà polac durant una estància en Estambul en 1557 i 1558 en el seu pelegrinage a La Meca), hi havia cent assentaments tàrtars en mesquites de Lipka en Polònia. Les majors comunitats existien en les ciutats de Lida, Novogrúdok i Iwye. Hi havia una comunitat tártara en Minsk, capital actual de Bielorússia, coneguda com Tatárskaya Slabadá.
Leopold Ranke, professor de l'Universitat de Berlín, va indicar que: "En els sigles XVI i XVII les diferències entre els pobles europeus eren més clares (que en el XIX), i es podien reconéixer ya en la forma de guerrear. Per un costat, els pobles d'orige romà i germànic, en els països que ocupaven, edificaven en tots els llocs fortalees i se servien de l'artilleria per a defendre-les o atacar-les; es posaven en campanya en tropes poc numeroses, i la seua força principal era l'infanteria. Pero les nacions d'orige tàrtar combatien en esquadrons incontables de cavalleria en les planures obertes, no fortificades, i si hi havia en elles alguna fortalea, no servia més que per a guardar els tesors del príncip. Polònia tenia una cavalleria tan numerosa que, segons els càlculs fets, Alemània, França i Espanya juntes no hagueren pogut posar en marcha una semblant. El gran duc de Moscou podia dur a la guerra a 150.000 ginets. S'estima que el número de Szelkers, solament en Hongria, era de 60.000, i les forces dels Woiwodas de Transilvania, Moldàvia i Valaquia, en 50.000 hòmens de cavalleria; estos, ademés, tenien com a veïns als pobles tàrtars, que passen la vida a cavall. Pero esta diferència no era l'única que establia una llínea de demarcació entre les nacions europees, i totes les demés relacions de la vida es resentien per això".[4]
En 1672, els súbdits tàrtars es varen rebelar obertament contra la Mancomunidad. És recordada com la Rebelió lipka. Gràcies als esforços del rei Juan III Sobieski, que era tingut en gran estima pels soldats tàrtars, molts dels lipkas que buscaven asil al servici de l'Eixèrcit de l'Imperi otomà varen tornar a l'eixèrcit mancomunal i varen participar en les lluites contra l'imperi fins al tractat de Karlowitz en 1699, incloent la batalla de Viena de 1683, que detindria l'expansió turca en Europa i marcaria el començ del fi per a l'Imperi otomà.
Des de finals del XVIII i durant el XIX, els tàrtars de Lipka varen ser cada volta més polonizados. Les classes altes i miges en particular varen adoptar l'idioma polac i les seues costums (encara que varen mantindre l'Islam com la seua religió), mentres que les classes baixes serien rutenizades. Al mateix temps varen introduir en les seues pregàries, llegendes i folclor la figura del Gran Duc Vitautas (Wattad, en tàrtar, o "defensor dels musulmans en terres no musulmanes"), qui va recolzar els seus assentaments en el XV.[3]
Cronologia
- 1226: el kanat de l'Horda Blanca va ser establit com a part de l'Imperi mongol de Genghis Kan. El primer kan, Orda, era el segon fill de Jochi, el fill major de Gengis Kan. L'Horda Blanca va ocupar l'estepa meridional siberiana a l'est dels Urals i des del mar Càspia a Mongòlia.
- 1380: el kan Toqtamish, governant hereditari de l'Horda Blanca, va creuar a l'oest més allà dels Urals i va unir l'Horda Blanca en l'Horda d'Or, que el seu primer kan va ser Batu Kan, el fill major de Jochi. En 1382, l'Horda Blanca i la d'Or varen saquejar i varen cremar Moscou. Toqtamish, aliat en el gran conquistador tàrtar d'Àsia central, Tamerlán, va reafirmar el poder mongol en Rússia.
- 1397: despuix d'una série de desastroses campanyes militars contra el seu antic protector, Tamerlán, a Toqtamish i el remanent del seu clan Vitautas el Gran els va otorgar asil, estatus de noblea i territoris en el Gran Ducat de Lituània. L'assentament de tàrtars de Lipka en Lituània en 1397 va ser registrat en les Cròniques de Jan Długosz.
- 1397: la ciutat-estat de Gènova va finançar una expedició conjunta de les forces de Toqtamish i Vitautas contra Tamerlán. Esta campanya va ser notable pel fet de que els eixèrcits dels lituans i els tàrtars de Lipka, a pesar d'estar armats en pistoles, no varen conseguir victòries importants.
- 15 de juliol de 1410: es va lliurar la batalla de Grunwald entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània per un costat (uns 39 000 soldats) i els Cavallers Teutònics per l'atre (prop de 27 000 soldats). Els Cavallers Teutònics varen ser derrotats i no varen recuperar la seua anterior influència. Despuix de la batalla, es va estendre el rumor per Europa de que els alemans havien segut derrotats gràcies a l'ajuda de decenes de mils de tàrtars pagans, encara que l'estimació més acceptada és que només varen ser uns 1000 ginets arquers tàrtars, el núcleu dels quals estaria liderat per Yalal ad-Din, fill del kan Toqtamish.
- 1528: el dret llegal dels szlachta (membres de la noblea) polacs i de la noblea lituana a una retribució per la mort o ferida d'un familiar s'estén als tàrtars de Lipka.
- 1569: es funda la Mancomunidad de Polònia-Lituània en l'Unió de Lublin. Un dels fonaments del poder militar de la Mancomunidad varen ser durant molt temps esquadrons de cavalleria llaugera tártara.
- 1591: el govern del fervent catòlic Segismundo III Vasa (1587-1632) i la Contrarreforma varen dur gran número de restriccions a les llibertats dels no catòlics en Polònia, entre ells els lipkas. Esta situació va conduir a una intervenció diplomàtica del sultà Murad III per l'observació de la llibertat religiosa dels lipkas. Esta embaixada va ser iniciada a instàncies de la petició dels enviats polacs musulmans que acompanyaven a l'enviat del rei polac a Estambul.
- 1672: en enguany es produïx la Rebelió lipka. Com a reacció a les restriccions a les seues llibertats religioses i l'erosió dels seus antics drets i privilegis, els regiments de tàrtars de Lipka estacionats en la regió de Podolia, al surest de Polònia, varen abandonar la Mancomunidad en esclatar les Guerres polac-otomanes de finals del XVII que acabarien en el Tractat de Karlowitz de 1699.
- 1674: despuix de la famosa victòria polac-lituana en Jotin, els tàrtars de Lipka de Podolia que defenien la fortalea de Bar varen ser sitiats per les tropes de Juan III Sobieski, aplegant-se a un acort pel que els lipkas tornaven al sen de la Mancomunidad en els seus antics drets i privilegis.
- 1676: el Tractat de Zuravno, que va posar fi temporalment a les guerres polac-otomanes, estipulava que als tàrtars de Lipka se'ls concedia llibertat per a elegir a quin bando servir, si a l'Imperi otomà o a la Mancomunidad.
- 1677: en març d'enguany el Sejm (la cambra baixa del Parlament de Polònia) confirmava els antics drets i privilegis dels tàrtars. Als tàrtars de Lipka se'ls permetia reconstruir les seues mesquites i se'ls donaven atres privilegis com l'estar exents del pagament d'imposts.
- 1679: com recompensa pel seu regrés a la Mancomunidad, els tàrtars de Lipka varen ser assentats per Juan Sobieski en la Corona del Regne de Polònia en la província de Brest, Kobryn i Hrodna. Els tàrtars varen rebre terres que havien segut arrebatades als seus antics ocupants, de 0,5 a 7,5 km² segons el ranc i la duració del servici.

- 1683: molts dels rebels tàrtars de Lipka que varen tornar al servici de la Mancomunidad en 1674 varen prendre part en la Campanya de Viena de 1683. Entre ells, xixanta que formaven part de l'esquadró de cavalleria llaugera de Samuel Mirza Krzeczowski, que salvaria la vida de Jan Sobieski durant el desastrós primer dia de la batalla de Párkány, poques semanes despuix de la batalla de Kahlenberg. Els soldats tàrtars que combatien ací duyen una peça de tela en els seus caixcos per a diferenciar-se dels tàrtars que lluitaven baix les órdens de Kara Mustafá en el costat turc.
- 1699: alguns dels tàrtars de Lipka de Kamieniec que havien permaneixcut lleals al sultà turc s'assenten en Besarabia, a lo llarc de la frontera entre les dos nacions, aixina com en les afores de Jotyn i Kamieniec-Podolski i en la ciutat coneguda com Lipcani. A principis del XVIII es dona una emigració a gran escala dels lipkas a terres otomanes, despuix de la victòria del rei Augusto II sobre el rei naixcut en Polònia Estanislao I Leszczynski, al que els lipkas havien recolzat contra el rei sajón.
- 1775: els lipkas polacs tornen a guanyar el favor real baix el regnat del seu últim rei, Estanislao II Poniatowski. Enguany, el Sejm va reafirmar l'estatus noble dels tàrtars polac-lituans. Despuix de les particions de Polònia, els lipkas varen prendre part en varis tumults nacionals, servint en els polacs en la Gran Armée napoleònica.
- 1919: els lipkas polacs s'unixen a les formacions del nou Eixèrcit polac: la Pułk Jazdy Tatarskiej i, posteriorment, el 13 Pułk Ołanów Wileńskich.
- 1939: en el resorgir de l'Estat polac despuix de la Primera Guerra Mundial, es va restablir un regiment polac tàrtar en l'Eixèrcit Polac, distinguit en els seus propis uniformes i estandarts.
Referències
- ↑ (en lituà) Zagreckaitė, A. «Lietuvos totoriai anar jų šventoji knyga — Koranas» («Els tàrtars lituans i el seu llibre sagrat, el Corà»), Galvė, 2007, birž. 22.
- ↑ 2,0 2,1 Harvard Encyclopedia of American Ethnic Groups, «Polish or Lithuanian Tartars», Harvard University Press, p. 990.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Selim Mirza-Juszeński Chazbijewicz, «Szlachta tatarska w Rzeczypospolitej» («Noblea tártara en la Mancomunidad de Polònia-Lituània»), Verbum Nobile Nº 2 (1993), Sopot, Polònia.
- ↑ L. Ranke: Histoire dones Osmalis et de la Monarchie Espagnole pendant els XVI et XVII siècles, pág. 14. Ed. Debécourt, París, 1839, traduït de l'alemà per J. B. Haiber.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tártaros de Lipka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.