Alfabet cingalés
El alfabet cingalés o sinhala (Plantilla:Lang-si; Siṁhala Akṣllaura Mālāva) és un sistema d'escritura utilisat pel poble cingalés i atres habitants de Sri Lanka per a escriure l'idioma cingalés, la llengua oficial d'esta república insular, aixina com para transcribir els idiomes llitúrgics pali i sánscrito.[1] La akṣllaura mālāva (escritura malava) és una de les escritures bráhmicas descendent del brahmi de l'antiga Índia.[2]
L'alfabet cingalés és del tipo alfasilábico i s'escriu d'esquerra a dreta. Les lletres cingalesas s'ordenen en dos conjunts: el conjunt bàsic de lletres forma l'alfabet śuddha siṃhala (cingalés pur, ශුද්ධ සිංහල), que és un subconjunt de l'alfabet el meuśra siṃhala (cingalés mixt, මිශ්ර සිංහල).
Història
[editar | editar còdic]L'escritura cingalesa és derivada del brahmi i es va importar del nort de l'Índia, al voltant de el III[3] L'alfabet cingalés es va desenrollar d'una manera complexa, en part independent pero també fortament influenciada per les escritures del sur de l'Índia en vàries etapes,[4] manifestament influenciades pel primerenc alfabet grantha.[1] S'ha trobat ceràmica de el VI en Anuradhapura, en inscripcions líticas que daten de el II escrites en prácrito.[5]
El cingalés medieval, que va sorgir al voltant de l'any 750 d. C., està marcat per una forta influència del grantha.[6] Posteriorment, els alfabets cingaleses medievals (i moderns) s'assemblen més a les escritures del sur de l'Índia.[4] En el IX, ya havia sorgit una lliteratura escrita en cingalés i l'escritura va començar a usar-se en atres contexts. Per eixemple, la lliteratura budista Theravada de Sri Lanka, escrita en pali, utilisa l'escritura cingalesa.
El cingalés modern va sorgir en el XIII i està marcat pel llibre de gramàtica Sidat Sangara.[6] En 1736 els holandesos varen ser els primers en fer impressions en tipos cingaleses en la pròpia illa. El tipo resultant va seguir les característiques de l'escritura cingalesa nativa practicada en fulls de palma, era monolineal i geomètric, sense separació entre paraules en els primers documents. Durant la segona mitat de el XIX, durant el periodo colonial del Ceilan britànic, va sorgir un nou estil de lletres cingalesas en oposició a la forma monolineal i geomètrica, que presentava major contrast en apariència i variava la seua gruixa. Este tipo més contrastat va reemplaçar gradualment al tipo monolineal com a estil preferit, especialment per a la composició tipogràfica de texts en periòdics, llibres i revistes de Sri Lanka.[7]
Hui en dia, més de 16 millons de persones utilisen este alfabet per a escriure en cingalés en contexts molt diversos, com a periòdics, anuncis de televisió, comunicacions governamentals i llibres escolars.
Lletres Śuddha siṃhala
[editar | editar còdic]Este és el conjunt de les lletres del cingalés requerides per a la vida quotidiana.
Consonante
[editar | editar còdic]| Oclusivas | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sordes | Sonores | |||||||
| Unicode | translit. | AFI | Unicode | translit. | AFI | |||
| Velares | ක | 0D9A | ka | [ka] | ග | 0D9C | ga | [ɡa] |
| Retroflejas | ට | 0DA7 | ṭa | [ʈa] | ඩ | 0DA9 | ḍa | [ɖa] |
| Dentals | ත | 0DAD | ta | [t̪a] | ද | 0DAF | dona | [d̪a] |
| Labials | ප | 0DB4 | pa | [pa] | බ | 0DB6 | ba | [ba] |
| Atres consonante | ||||||||
| Unicode | translit. | AFI | Unicode | translit. | AFI | |||
| Fricativas | ස | 0DC3 | sa | [sa] | හ | 0DC4 | ha | [ha] |
| Africadas | (ච) | (0DA0) | (ca) | ([t͡ʃa]) | ජ | 0DA2 | ja | [d͡ʒa] |
| Nassals | ම | 0DB8 | ma | [ma] | න | 0DB1 | na | [na] |
| Líquides | ල | 0DBD | la | [la] | ර | 0DBB | ra | [ra] |
| Aproximantes | ව | 0DC0 | va | [ʋa] | ය | 0DBA | ya | [ja] |
| Retroflejas | ණ | 0DAB | ṇa | [ɳa] | ළ | 0DC5 | ḷa | [ɭa] |
Consonants prenasalizadas
[editar | editar còdic]| Nassal | Oclusiva | Consonante prenasalizada |
Unicode | translit. | AFI | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Velar | ඞ | ග | ඟ | 0D9F | n̆ga | [ⁿɡa] |
| Retrofleja | ණ | ඩ | ඬ | 0DAC | n̆ḍa | [ⁿɖa] |
| Dental | න | ද | ඳ | 0DB3 | n̆dona | [ⁿd̪a] |
| Labial | ම | බ | ඹ | 0DB9 | m̆ba | [ᵐba] |
Vocals
[editar | editar còdic]El cingalés té vocals independents i vocals diacrítiques que se li coloquen a les consonante.
| Curtes | Llargues | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Independents | Dependents | Independents | Dependents | ||||||||||||
| අ | 0D85 | a | [a] | (res) | a | [a, ə] | ආ | 0D86 | ā | [aː] | ා | 0DCF | ā | [aː] | |
| ඇ | 0D87 | æ/ä | [æ] | ැ | 0DD0 | æ | [æ] | ඈ | 0D88 | ǣ | [æː] | ෑ | 0DD1 | ǣ | [æː] |
| ඉ | 0D89 | i | [i] | ි | 0DD2 | i | [i] | ඊ | 0D8A | ī | [iː] | ී | 0DD3 | ī | [iː] |
| උ | 0D8B | o | [o] | ු | 0DD4 | o | [o] | ඌ | 0D8C | ū | [oː] | ූ | 0DD6 | ū | [oː] |
| එ | 0D91 | i | [i] | ෙ | 0DD9 | i | [i] | ඒ | 0D92 | ē | [iː] | ේ | 0DDA | ē | [iː] |
| ඔ | 0D94 | o | [o] | ො | 0DDC | o | [o] | ඕ | 0D95 | ō | [oː] | ෝ | 0DDD | ō | [oː] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Daniels (1996), p. 408.
- ↑ Masica, Colin P. (1993). The Indo-Aryan Languages, p. 143.
- ↑ Daniels (1996), p. 379.
- ↑ 4,0 4,1 Cardona, George; Dhanesh, {{{nom2}}} (2003). THE INDO-ARYAN LANGUAGES, p. 109.
- ↑ Ray (2003-08-14). The Archaeology of Seafaring in Ancient South Àsia (en en), Cambridge University Press. ISBN 9780521011099.
- ↑ 6,0 6,1 Diringer, David (1948). Alphabet a key to the history of mankind, p. 389.
- ↑ «The Sinhala Script». Dalton Maag. Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2018. Consultat el 2018-08-26.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alfabeto cingalés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.