Silabario vai
El silabario vai és una forma d'escritura inventada per Duwalu Bukele (natural de la localitat de Jondu) per al idioma vai de Llibèria al voltant de 1830, encara que es creu que l'invenció poguera ser anterior (inclús de 1815). Actualment té adjudicat el còdic ISO 15924 vaii. En la seua forma normalisada actual conta en més de 200 símbols.
El vai s'escriu d'esquerra a dreta. El seu creador es va basar en les figures de l'antic sistema picto-ideográfico per a dissenyar els símbols de la seua silabario. L'àrea d'us d'este silabario s'estén principalment al comtat de Grand Cape Mount, en Llibèria, i en part al districte de Pujehun, en la costa sur de Sierra Leona.
Context
El sistema d'escritura silàbic de la llengua vai de Llibèria va ser creat aproximadament entre 1820 i 1830 per Momolu Duwalu Bukele, en l'ajuda d'entre cinc i huit colaboradors seus. Este silabario va ser el primer de varis posteriorment inventats per natius parlants, per a protegir i promoure les seues pròpies cultures, i sembla estar relacionat en vàries escritures posteriors de Llibèria com l'escritura vah (cap a 1900, provablement), el silabario ki-ka-ku, dels seus veïns geogràfics, els clans mende, desenrollat per Kisimi Kamára cap a 1921, l'alfabet gola, l'alfabet grebo, l'alfabet kissim, el silabario kpelle (de Chief Gbili) i el silabario loma (de Wido Zobo de Boneketa), estos últims dels anys trenta, junt a les quals forma el grup de les escritures per a alguns dels idiomes del grup vaig manar (de Llibèria), creades entre el XIX i el XX.
Història
Encara que, segons va contar Duwalu al llingüiste alemà S. K. Koelle ho va crear despuix de haver rebut l'inspiració en un somi, és possible que Mọmọlu Duwalu Bukẹlẹ es vera influenciat per un mestizo cheroqui, Austin Curtis, casat en una dòna membre d'una important família vai, qui es va establir en la zona dels vai en acabant de que el silabario cheroqui fora inventat cap a 1819 per Sequoyah. Existixen també atres teories segons les quals el sistema silàbic normalisat per Duwalu seria molt anterior a ell, ya que molts dels símbols vai inicials mostren similituts en pictogrames tradicionals de les cultures vai, loma i mende[1] molt anteriors al desenroll del silabario, i usats a lo manco des de el XVII o XVIII, per lo que sembla raonable pensar en una influència directa d'aquells sobre est. Alguns investigadors, com Leo Wiener[2] i uns atres han cridat l'atenció sobre la semblança entre l'escritura vai i varis símbols olmeques i de l'escritura epi-olmeca (també cridada "escritura ístmica"), en particular, els símbols presents en l'Estatuilla de Tuxtla, la Caraça de Teo,[3] el Bloc de Cascajal, i en l'Altar 4 de la Venda, sense que tal aparent similitut haja segut fins al present concloent en cap direcció.
L'existència del silabario vai en occident va ser coneguda en 1834 a través de misionero nortamericans que varen informar sobre ell en el periòdic Missionary Herald de l'American Board of Commissioners for Foreign Missions (ABCFM) i, independendientement, per Sigismund Wilhelm Koelle, un llingüiste enviat per la Church Mission Society of London que estava en Sierra Leona.[4]
Despuix de crear el silabario, Bukele i els seus seguidors varen fundar una escola en Dshondu per a ensenyar el sistema, i atres escoles pronte varen seguir en Bandakoplo, Mala i en atres localitats.[5]
En la década de 1920, Momolu Massaquoi, per llavors rei-príncip vai, va recolzar la difusió d'este silabario, i va iniciar l'empresa de publicar la Bíblia i el Corán amprant l'escritura vai, proponent modificacions en alguns dels caràcters. Despuix de convertir-se en cònsul en Hamburc (Alemània), va iniciar correspondència en l'Universitat de Hamburc, entrant en colaboració en el llingüiste August Klingenheben.
Vore també
Referències
- ↑ Escritura vai, en el lloc web del proyecte llingüístic PROEL.
- ↑ Leo Wiener, Africa and the Discovery of America, Volum 3, Philadelphia, PA: Innes & Sons (1922) p. 271.
- ↑ The Teo Mask of King Ngbe of Ahuelican, Mexico, Clyde Winters
- ↑ «A Written language in Western Africa».The New-Jerusalem magazine.A. Howard.23(10)
- ↑ Ayodeji Olukoju, Customs and Culture of Llibèria, 2006, Greenwood Press, p. 43
Bibliografia
- Tuchscherer, Konrad. (2005). "History of Writing in Africa", en "Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience" (segona edició), ed. per Kwame Anthony Appiah i Henry Louis Gates, Jr., pp. 476-480. New York: Oxford University Press.
- Tuchscherer, Konrad. (2002) (en P.E.H. Hair). "Cherokee and West Africa: Examining the Origins of the Vai Script", en History in Africa, 29, pp. 427-486.
- Tuchscherer, Konrad. (2001). "The Vai Script," en Llibèria: Africa's First Republic (Footsteps magazine). Petersborough, NH: Cobbblestone Press.
- «Proposal to add the Vai script to the BMP of the UCS» (pdf). Working Group Document. International Organization for Standardization.
- Delafosse, M. (1899). "Vai, leur langue et leur systeme d'ecriture", en L' Anthropologie, 10,.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Silabario vai» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.