Bloc de Cascajal

Esquema del Bloc de Cascajal i els seus 62 glifos.

Rèplica

La pedra o bloc de Cascajal és un bloc de pedra en glifos olmecas. Va ser descobert en 1999 en una pedrera en el poblat del Cascajal, comuna de Les Lomas de Tacamichapan, en el municipi de Jáltipan, estat de Veracruz, Mèxic.

Va ser trobada pels arqueòlecs Carmen Rodríguez Martínez i Ponciano Ortiz Ceballos.

El bloc de Cascajal va escomençar a ser estudiat en l'any 2005. Els estudis varen fer sospitar que era l'escritura més antiga descoberta en Amèrica. Previ al descobriment alguns suponien que l'escritura americana no havia aparegut sino uns 200 anys a. C., pero estos glifos posseïxen una antiguetat d'al voltant de 3,000 anys, segons la prova del carbono-14.

Context arqueològic

El descobriment

El text es troba en una llosa del tamany d'una tablilla, que és classificada com a escritura i data d'abans del primer mileni. L'arqueòlec Stephen D. Houston, de l'Universitat de Brown, opina que este descobriment ajuda “a lligar la civilisació olmeca a l'alfabetisació, documentar un sistema desconegut d'escritura i a revelar encara més la complexitat d'esta civilisació.”

El bloc de Cascajal va ser descobert per constructors de camins en els anys 90, en una pila en ruïnes del llogaret Lomas de Tacamichapa, en terres de Veracruz.

La llosa de serpentina pesa prop d'11,5 kg, medix 36 cm de llongitut, 21 cm d'ample i d'alt 13 cm. El bloc de pedra va ser descobert en un clot de grava situat com a un quilómetro de la zona arqueològica de Sant Lorenzo, en l'estat de Veracruz.

Les inscripcions gravades tenen conexió en les representacions ya conegudes de la civilisació olmeca.

Antiguetat

El bloc de Cascajal va ser trobat entre uns caixcos i figurines de ceràmica d'argila; per això, el bloc s'ha datat com a pertanyent a la fase de zona arqueològica de Sant Lorenzo que va terminar el 900 a. C., lo que significa que l'escritura del bloc és uns 400 anys més antiga que qualsevol atra escritura coneguda en l'hemisferi occidental.

Contingut del bloc

Els glifos

El bloc consta de 62 glifos o símbols, alguns dels quals es repetixen fins a quatre voltes. Alguns glifos s'assemblen a plantes, tals com el dacsa, o animals, com insectes i peixs. Molts dels símbols són caixes abstractes o gotes.

Els símbols en el bloc de Cascajal es diferencien de qualsevol atre sistema d'escritura mesoamericana, per eixemple dels idiomes maya o ísmico.

El bloc de Cascajal és també inusual perque els seus símbols estan ordenats en files horisontals, mentres que atres escritures conegudes de Mesoamérica solen usar files verticals. Encara aixina, Engelhardt i Carrasco (2024) han senyalat la similitut existent en les astrals Tlatenco i Humboldt en la disposició horisontal de signes i en paquets de tres, alguna cosa que també ocorre en varis signes en el bloc.

Segons els investigadors, estos glifos es classifiquen entre els més antics del món. La major part dels símbols del bloc són idèntics o molt similars als trobats en l'iconografia olmeca, una de les civilisacions precolombinas més grans i anterior als mayas i els aztecas.

Encara que alguns arqueòlecs escèptics, com David Grove i Christopher Pool o Max Schvoerer, dubten de l'autenticitat dels glifos, perque segons ells la pedra no va ser presentada eixe mateix dia pels investigadors.

Interpretació

Els 62 pictogramas possiblement tenien com a funció expressar idees de la vida diària. Segons Caterina Magni, una italiana experta en la cultura olmeca, es pot vore com un possible “llenguage de senyes” i que provablement va ser colocada inicialment en terracota; despuix, en atres ajudes, varen fer "una forma d'escritura coherent en un pensament cuidadós prioritariamente en el camp religiós i, en menor grau, en el camp de la sociopolítica".

Per la seua banda, Joshua D. Engelhardt i Michael D. Carrasco (2024) han senyalat, en diverses oportunitats, l'importància d'abordar el problema de l'orige de l'escritura en Mesoamérica a partir de ferramentes conceptuals de la llingüística, com la distinció ícono, índex i símbol entre els signes. En este enfocament, han defés l'idea de que es tracta d'escritura molt primerenca, destacant el fet de que, a diferència dels texts en escultures o ceràmica, la llosa de pedra en sí no forma part de la composició visual o no aporta a l'interpretació dels signes. Pertanydria a un moment de transició cap a la lexicalización completa, quan els signes reflectixen plenament el parla.

Senyalen que és possible reconéixer tropos llingüístics particulars, denominats disfrasismos, que apunten ya a un canvi en la forma d'organisar els signes. Un d'estos es tractaria del agrupamiento central de quatre signes de manera consecutiva: tro, petate, element O i bandes creuades. El disfrasismo el tro i el petate fa referència, segons els autors, al señorío o govern (com és possible observar en els gravats que representen a governants a lo llarc de Mesoamérica). Per la seua banda, els elements que componen el segon disfrasismo es troben associats al mònstruo aquàtic o dragó mític recurrentemente representat en l'iconografia olmeca.

Considerant els elements vegetals i de autolaceración que dominen en el restant de glifos, recolzen l'interpretació del bloc com la representació dels deures d'un governant per a assegurar la renovació vegetal (Engelhardt i Carrasco, 2024, p. 60; Freidel i Reilly, 2010)

Vore també

• Amèrica precolombina
• Cultura maya
• Mesoamérica
• Mitologia tolteca
• Mitologia olmeca
• Olmeca
• Zona Arqueològica de Sant Lorenzo

Bibliografia

• Diehl, R. A. (2005). The Olmecs: America's First Civilization. Thames & Hudson. ISBN 0-500-02119-8, 208 pp.
• Engelhardt, Joshua D. i Carrasco, Michael D. (2024). L'escritura olmeca i el sorgiment de tradicions textuals en Mesoamérica. En Roskamp, H. (Ed.) L'escritura indígena en Mèxic: De l'estela al text digital El Colege de Michoacán. http://www.libreriacolmich.com/indice/ficha.asp?aneu=1143
• Freidel, D. i Reilly, K. (2010) The flesh of God: cosmology, food and the origins of polítiques power in naixent Southeastern Mesoamerica. En Staller, J.i Carrasco, M. (Eds.) Pre-columbian foodways: interdisciplinary approaches to food, culture and markets in ancient Mesoamerica. Springer: Nova York.
• Magni, C. (2003). Els Olmèques. Dones origines au mythe. Éditions du Seuil. ISBN 2-02-054991-3, 432 pp.
• Bruhns, Karen O.(2007).American Association for the Advancement of Science.Washington, DC:315(5817)

pp.1365–1366.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.315.5817.1365b.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFHouston, Stephen D.2004">Houston, Stephen D. (2004). «Writing in Early Mesoamerica», Stephen D. Houston (ed.) (ed.). The First Writing: Script Invention as History and Process, Cambridge: Cambridge University Press, pp. pp.274–309. OCLC 56442696. ISBN 0-521-83861-4.
• Rodríguez Martínez, Ma. del Carmen(2006).American Association for the Advancement of Science.Washington, DC:313(5793)

pp.1610–1614.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.1131492.

• Skidmore, Joel. «The Cascajal Block: The Earliest Precolumbian Writing» (PDF). Mesoweb Reports & News. Mesoweb. Consultat el 20 de juny de 2007.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMagni, Caterina2008">Magni, Caterina (2008). «Olmec Writing. The Cascajal Block: New Perspectives», Laurence Mattet (ed.) (ed.). Arts & Cultures 2008: Antiquité, Afrique, Océanie, Asie, Amérique, Paris, Genève/Barcelona: Somogy Éditions d'art, in collaboration with The Association of Friends of the Barbier-Mueller Museum, pp. pp.64–81. ISBN 978-2-7572-0163-3.