Radical (sinograma)

El terme radical (en chino simplificado y tradicional, 部首; pinyin, bùshǒo) fa referència a cada u dels elements en els que es poden descompondre visualment els caràcters chinencs. Hi ha hagut distintes llistes de radicals a lo llarc de l'història, encara que des de la publicació en 1615 del diccionari Zihui de Mei Yingzuo, es va generalisar l'us de la llista d'eixa obra, en 214 radicals. No obstant eixa llista s'adapta mal als caràcters simplificats actualment usats en China continental, per lo que en 2009 el govern chinenc va publicar una llista modificada, en 201 components principals més 100 components associats.

La possibilitat de poder descompondre les decenes de mils de caràcters chinencs en un número molt menor de radicals facilita la memorisació per a la seua escritura i és usat com a método per a l'ordenació de paraules en un diccionari.^[1]

A la seua volta els radicals es poden classificar i ordenar segons el seu número de traços. El número de traços que compon un radical varia des d'1 fins a 17. El número de traços pot semblar poc definit per a un llector que no estiga acostumat, per lo que per a usar un diccionari chinenc fa falta tindre nocions bàsiques de caligrafia chinenca al objeto de poder contar els traços.

La forma i posició dins del sinograma

Els radicals poden aparéixer en qualsevol posició en un sinograma. Per eixemple, el radical 女 apareix en la part esquerra dels sinogramas 姐, 媽, 她, 好 i 姓, pero apareix en la part inferior en 妾. No obstant, hi ha dos radicals que tenen la forma 阝, pero estan indexats com a diferents radicals depenent d'on es presenten en el caràcter. Quan s'utilisa com a forma abreviada del radical 邑 yì "ciutat" (com en 都 dū "metròpoli", que també es pot llegir dōo "tots") este component apareix en el costat dret d'un caràcter, pero quan s'utilisa com a forma abreviada del radical 阜 fù "montícul, tossal" (com en 陸 lù "terra") apareix a l'esquerra. No obstant, hi ha regularitat en el posicionament de radicals dins de la majoria dels caràcters, segons la seua funció: els components semàntics tendixen a aparéixer en la part superior o en el costat esquerre del caràcter; de la mateixa manera, els components fonètics tendixen a aparéixer en el costat dret del caràcter o en la seua part inferior. Estes són solament regles generals, i tenen excepcions. Per eixemple, el sinograma 好 té dos parts, una és 女 dòna i l'atra 子 chiquet; el significat és agradar o voler perque (normalment) les dònes volen o a les dònes els agraden els chiquets.^[2]

Algunes de les formes variants més importants que es combinen són:

刀 "gavinet" → 刂 quan es coloca a la dreta d'atres elements:
- eixemples: 分, 召刖
- contraeixemple: 切
人 "home" → 亻 a l'esquerra:
- 囚, 仄, 坐他
心 "cor" → 忄 a l'esquerra:
- 杺, 您, 恭 * 快

(*) 心 ocasionalment es convertix en ⺗ quan s'escriu en la part inferior d'un caràcter.

手 "mà" → 扌 a l'esquerra:
- 拏, 掱扡
- contra-eixemples: 掰, 拜
水 "aigua" → 氵 a l'esquerra:
- 汆, 呇, 沊池
- contraeixemple: 沝
火 "fòc" → 灬 en la part inferior:
- 伙, 秋, 灱黑
- contraeixemple: 災
犬 "gos" → 犭 a l'esquerra:
- 伏, 状狙
目 "ull":
- 見, 盲, 眺

Components semàntics

Vore també: Determinativo

Més de el 80 % dels caràcters chinencs són composts fono-semàntics, en un component semàntic que dona una àmplia categoria de significat i un component fonètic que sugerix el sò. Per lo general, el radical és també el component semàntic, pero no sempre. Aixina, encara que alguns autors utilisen el terme "radical" per als components semàntics (義符 Yifu), uns atres distinguixen a estos últims com "determinativos", "significantes" o algun atre terme.

Hi ha numerosos eixemples de sinogramas que figuren en diccionaris en radicals que són merament extracció artificials de parts d'eixos caràcters, i algunes d'estes parts no són ni tan sols caràcters reals independents (per eixemple,亅 jué o JUE en liǎo 了), segons ha explicat Serruys (1984), qui preferix el terme extracció de "glifo" i no extracció gràfica.^[3] Açò és encara més cert en els diccionaris moderns, que reduïxen el número de radicals a menys de la mitat en Shuowen, Plantilla:Qué en el que es torna impossible tindre suficients radicals per a cobrir els components semàntics de cada sinograma. En el Diccionari anglés chinenc d'Extrem Orient, per eixemple, 一 és una mera extracció artificial d'un traç de la majoria de les seues subentradas com 丁 Ding i 且 qǐi; Plantilla:Qué lo mateix és cert de 乙 iǐ en 九 jiǔ;亅 jué o JUE en liǎo 了, li; 二 èr en 亞 Ya i iǎ; 田 Tian en 禺 Yù; 豕 shǐ en 象 xiang "elefant", i aixina successivament.

Vore també

Referències

↑ Els 214 radicals bàsics.
↑ www.kimisikita.org/basics radical, radical escritura japonesa.
↑ (p. 657)

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Radical (sinograma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Els 214 radicals bàsics.

[2] www.kimisikita.org/basics radical, radical escritura japonesa.

[3] (p. 657)

[1]

[2]

[3]