Estela de Sentia Amarantis
La Estela de Sentia Amarantis és una escultura en relleu en marbre d'autoria desconeguda datada entre finals del II i principis del III Es tracta del fragment d'una estela funerària, originalment en format quadrangular, trobada en el municipi de Mèrida, en la província de Badajoz, Espanya, en un jaciment situat en un solar del Quarter d'Artilleria. Actualment es troba en el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida.[1]
.jpg)
Descripció
L'estela representa en la seua part esquerra a una dòna tabernera cridada Sentia Amarantis en un thermopolium, realisant la tasca d'extraure vi d'un tonel per a depositar-ho en una gerra.[2] Es creu que Sentia Amarantis hauria estat acompanyada d'un segon personage, alguna cosa que no es pot corroborar, pel fragment de l'estela hui perdut.[1] La làpida funerària es va realisar per encàrrec de l'espós de la tabernera, segons indica l'inscripció que apareix en la part inferior dreta de la peça:[1]
D(is) M(anibus) S(acrum) / Sent(iae) Amarantis / ann(orum) XLV Sent(ius) / Victor uxori / carissimae f(aciendum) c(uravit) cun cua vix(it) ann(vos) XVII. Consagrat als deus Manes. Sencia Amarante, de 45 anys. Sencio Víctor es va encarregar de fer-li-ho a la seua volgudíssima esposa, en la que va viure 17 anys.
En representar a una dòna desenrollant l'ofici de tabernera, la peça subralla el paper de les dònes de l'Antiga Roma en la vida laboral, més allà de l'àmbit domèstic.[2] En atres esteles funeràries s'han trobat inscripcions dedicades a les univira, dònes que s'havien casat solament una volta i que havien fallit abans que els seus marits, que celebraven la fidelitat marital –terme que apareix al final de la República romana quan comencen a proliferar els divorços–;[3] i aquelles dedicades a les lanifica (els qui treballen en la llana) i domiseda (dònes de la llar),pero s'han trobat menys eixemplars d'esteles funeràries que representen a dònes desenrollant oficis.
Context històric
L'Estela funerària de la tabernera Sentia Amarantis se situa entorn a finals del II i principis del III, en el periodo del Alt Imperi Romà. El rito funerari més habitual durant este periodo era la cremació.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Estela de Sentia Amarantis».
- ↑ 2,0 2,1 «CER.és Coleccions en Ret - Museus» (en es). ceres.mcu.és. Consultat el 2026-03-18.
- ↑ Olasope, Olankunbi O.(octubre 2009).«Univira: the ideal Roman Matrona».LUMINA, Vol. 20, No.2, ISSN 2094-1188.Consultat el 18-03-2026.
Bibliografia
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela de Sentia Amarantis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.