Anar al contingut

Estàtua-menhir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa d'estàtues-menhir en Europa[1] Fotografies i dibuixos:
* 1 i 4. Bo et. al. 2005
* 2. Santonja + Santonja 1978
* 3. Jorge 1999
* 5. Portela + Jiménez 1996
* 6. Romero 1981
* 7. Helgouach 1997
* 8. Tarrete 1997
* 9, 10, 13, 14, 29, 30, 31, 32. Philippon 2002
* 11. Corboud i Curdy 2009
* 12. Muller 1997
* 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23. Arnal 1976
* 24 i 25. Augusto 1972
* 26 i 27. Grosjean 1966
* 34. López et. al. 2009

Una estàtua-menhir és un menhir, que medix entre mig metro i 5 metros,[2] tallat de forma antropomorfa. En Europa, el periodo d'erecció d'este tipo de megalits comprén des de finals del Neolític fins a finals de l'Edat del Bronze.[3][4]

Definició

El terme «estàtua-menhir», a voltes també com a «estela antropomorfa», va ser propost per primera volta pel religiós francés Hermet en 1898.[5] El seu argument es basa en cinc observacions:

  • les obres que, en ser redonejades i esculpidas per cada costat, no són esteles, sino estàtues;
  • la seua forma implica que estan destinats a ser clavats en el sol com a menhirs;
  • són obres prehistòriques;
  • la semblança de l'estil de les estàtues no és una coincidència, sino un desig delliberat de reproduir un monument específic;
  • la roca en la que es va tallar l'estela no va ser arreplegada en el mateix lloc a on es va erigir l'estàtua;

El nom va ser adoptat oficialment en el congrés internacional d'antropologia i arqueologia prehistòrica en París en 1900.[5]

El terme és, per lo tant, «una convenció per a designar una estàtua de pedra, destinada a ser estacada en el sol, la datació del qual és implícitament a lo manco anterior a l'Edat del Ferro, sent la terminologia utilisada despuix d'eixe periodo la d'estàtua».[6] Esta denominació és generalment acceptada per la comunitat científica,[6] encara que alguns autors preferixen el de «estela antropomorfa». El terme s'ha anat consolidant poc a poc, lo que no impedix diferències en els detalls del definició entre diferents autors:

  • Segons Jean Arnal, es tracta de «una llosa de pedra cuidadosadament ovalada i regularisada a martillazos, plana en el seu front i llaugerament abombada per darrere. Pot estar esculpida en bajorrelieve o gravada per a representar esquemáticamente a un ser humà o a un deu antropomorfo».[7].
  • Segons André D'Anna, «una estàtua-menhir és un monument megalític format per un sol bloc esculpido en bulto redó o en bajorrelieve i que representa una figura humana».[8]
  • Segons Jean-Pierre Serres, «una estàtua-menhir és un menhir esculpido que representa una figura humana».[9] L'estela, qualsevol que siga la seua naturalea rocosa, ha segut regularisada en totes les seues cares per a representar, a doble cara, gravat o esculpido en bulto redó, a un personage.[9]
  • «Pel contrari, una estela antropomorfa només té imàgens en un costat.» [10]
  • «[...] una estàtua de menhir és una estàtua esculpida en un menhir o més precisament un monument megalític format a partir d'un sol bloc [de pedra] esculpido en forma redona o en bajorrelieve i que representa una figura humana. Els relleus en bulto redó o en bajorrelieve a voltes es complementen o reemplacen en gravats. El personage està representat total o parcialment en una o més cares del bloc.»[11].
  • Les esteles antropomorfas són «monolits mòvils disposts, d'altura superior a 25 cm i de forma allargada pero inconstante (subovalada o subrectangular en general), destinats a ser erigit (a lo manco inicialment) i les vores de la qual delimiten imàgens gravades, esculpidas en bajorrelieve o champlevé i a voltes recobert de pintura roja, d'aspecte humà, detallat, esquemàtic o simplement sugerit per un atribut, complet o parcial, en una o vàries cares».

De fet, la lliteratura arqueològica denomina un conjunt prou dispar de pedres esculpidas com a estàtues-menhir,[12] pero «el terme estàtua-menhir seguix sent d'us convenient per a designar tot el fenomen i varis autors són partidaris del seu us exclusiu».[11] Els experts també discutixen si les representacions antropomórficas d'algunes esteles corresponen a l'estat original, quan es varen colocar les pedres, o si es tracta d'afegitons posteriors.

Iconografia

S'acostuma distinguir motius anatòmics (rostre, sens, braços, mans, cames, peus, cabells) i atributs complementaris (tatuages o escarificació,[13] robes, armes, objectes simbòlics) que són numerosos, variats i a sovint esquemàtics. La classificació en grups resulta de l'estudi de patrons i atributs, el seu modo de realisació i les seues associacions. Les associacions de traces antropomórficos i atributs característics conduïxen a l'identificació del sexe dels personages: les estàtues en pits són considerades femenines i les que tenen armes, masculines.[11] En general, no hi ha representacions explícites del sexe, en excepció d'algun cas en França i Alemània.


Referències

  1. ↑ «L'estàtua-menhir del Pla dels Pruneres (Mollet del Vallès)» (en és). Complutum. Consultat el 1 d'agost de 2022.
  2. ↑ Guilaine, 2003.
  3. ↑ Champion, Sara. Menhir (en en), Oxford University Press.
  4. ↑ Darvill, Tim (2008). «Statue Menhir», The Concise Oxford Dictionary of Archaeology, 2 edició, Oxford: Oxford University Press.
  5. ↑ 5,0 5,1 Philippon, 2002, p. 43.
  6. ↑ 6,0 6,1 Maillé, 2010, p. 5.
  7. ↑ Arnal, 1970.
  8. ↑ D'Anna y Jallot, 1990.
  9. ↑ 9,0 9,1 Serres, 2005, p. 3.
  10. ↑ «Statues-menhirs du groupe rouergat».Archéologia.
    58-66.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 D'Anna, Gutherz y Jallot, 1995.
  12. ↑ Arnal, 1976.
  13. ↑ vore_Strauss_dans_li_Midi_Unix_premi%C3%re_approche_structuraliste_dones_st%C3%A8els_anthropomorphes_n%C3%A9olithiques_dOccitanie «La voie dones marques (ou Lévi-Strauss dans li Midi). Unix première approche structuraliste dones stèles anthropomorphes néolithiques d’Occitanie».L'Anthropologie.

Bibliografia

  • (1970).«Li mystère dones statues-menhirs du midi de la France».Archéologia.(36)
43-53.
  • Arnal, Jean (1976). Els statues-menhirs, hommes et dieux, Éditions dones Hespérides. ISBN 285588005X.
  • (1977).«Els statues-menhirs et stèles anthropomorphes du midi méditerranéen».Éditions du Centre National de la Recherche Scientifique.Paris:
  • D’Anna, André (2002). «Els statues-menhirs en Europe à la fi du Néolithique et au début de l'Âge de Bronze», Statues-menhirs, dones énigmes de pierre venues du fi dones âges (en fr), Vérona: Éditions du Rouergue, pp. 150-177. ISBN 978-2-8126-0348-8.
  • D’Anna, André; Jallot, {{{nom2}}} (1990). «Stèles anthropomorphes et statues-menhirs. État de la question et approches méthodologiques nouvelles», Autour de Jean Arnal (en fr), Montpeller: Association Recherches sur els premières communautés paysannes en méditerranée occidentale, pp. 359-383.
  • (1995).«Els stèles anthropomorphes et els statues-menhirs néolithiques du sud de la France».Statue-stele i massi incisi nell'Europa dell'età del rame.Civico Museu Archeologico vaig donar Bergamo.3
143-165.
123-138.
331-356.doi:10.3406/bspf.2002.12661.
269–284.
11–41.
  • (2020).«Corps de pierre néolithiques. Els stèles anthropomorphes du sud-est de la France».Archéologia.(590)
50-57.
  • (2020).«La voie dones marques (ou Lévi-Strauss dans li Midi). Unix première approche structuraliste dones stèles anthropomorphes néolithiques d’Occitanie».L’Anthropologie.124(4)
1-15.
  • Philippon, Annie (2002). «La découverte dones statues-menhirs», Statues-menhirs, dones énigmes de pierre venues du fi dones âges (en fr), Vérona: Éditions du Rouergue. ISBN 978-2-8126-0348-8.
  • Serres, Jean-Pierre (2005). Els statues-menhirs du Sud-Avairon (en fr), Millau: Éditions du Beffroi. ISBN 2-908123-65-7.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estàtua-menhir&oldid=1470163»