Stećak


Stećak (en plural Stećci) és el nom per a unes monumentals làpides medievals que es troben disperses en tota Bòsnia i Hercegovina, i parts de la frontera de Croàcia, Montenegro i Sèrbia. S'estima que 60.000 stećci es troben dins de les fronteres de l'actual Bòsnia i Hercegovina i el restant, unes 10.000, es troben en lo que hui és Croàcia (4400), Montenegro (3500) i Sèrbia (4100), en més de 3.300 llocs singulars en més del 90% en mal estat. Alguns historiadors (Wenzel, Ciobanu, Della Volpe[1]) afirmen que són creacions dels "Vlachs" (Valacos) que poblaven Hercegovina en el MedioEvo.
Apareixent a mitan del sigle Plantilla:SIGLO, en la primera fase en el sigle Plantilla:SIGLO, les làpides varen alcançar el seu apogeu en els sigles Plantilla:SIGLO i Plantilla:SIGLO, abans de desaparéixer durant l'ocupació otomana en el sigle Plantilla:SIGLO. Eren una tradició comuna entre l'Iglésia bosnio, l'Iglésia catòlica i l'Iglésia ortodoxa. Per als acadèmics estan relacionats en la seua majoria en la població autòctona valaca[2][3][4] Els epitafis en elles estan escrites en la seua majoria en l'extint alfabet cirílico bosnio. Una eixemple significatiu d'estes làpides es troba en la necròpolis de Radimlja, a l'oest de Stolac, en Bòsnia i Hercegovina.
Baixe la denominació Cementeris de tombes medievals “stećci”, les principals stećci varen ser inscrites com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2016. Inclou 30 necròpolis, de les quals hi ha 22 en Bòsnia i Hercegovina, 2 en Croàcia, 3 de Montenegro, i 3 en Sèrbia.
| Localisació dels stećci declarats Patrimoni de la Humanitat en Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Montenegro i Sèrbia.[5] |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els Stecci representen poblacions neolatinas extintes d'Hercegovina (en engonals)
- ↑ Marian Wenzel, Bosnian and Herzegovinian Tombstobes-Who Made Them and Why?" Sudost-Forschungen 21(1962): 102-143.
- ↑ Mužić, Ivan (2010). Vlasi o starijoj hrvatskoj historiografiji (PDF in Croatian). Split: Muzej hrvatskih arheoloških spomenika. p.73, ISBN 978-953-6803-25-5.
- ↑ Octavian Ciobanu, The emergence of Vlach necropolises with petroglyphs in Western Balkans, Journal of Ethnology and Culturology,XXIV, Chisinau
- ↑ Ubicació dels stećci segons el Centre del Patrimoni Mundial
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Stećak.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stećak» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en erros en seqüencies d'órdens
- Patrimoni de la Humanitat en Bòsnia i Hercegovina
- Monuments funeraris
- Història medieval de Sèrbia
- Bens inscrits en la Llista Indicativa del Patrimoni de la Humanitat
- Patrimoni de la Humanitat en Croàcia
- Patrimoni de la Humanitat en Montenegro
- Patrimoni de la Humanitat en Sèrbia
- Història medieval de Croàcia
- Història medieval de Bòsnia i Hercegovina
- Història medieval de Montenegro
- Escultures europees de l'Edat Mija
- Bogomilismo
- Patrimoni de l'Humanitat