Anar al contingut

Llegislatura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació del Parlament d'Anglaterra front al Rei Eduardo I (c. 1300)

Una llegislatura[1][2] és el periodo de funcionament dels òrguens llegislatius –Parlament o Congrés– o de les seues respectives cambres –Senat, Cámara, de Representants, etc.–, és dir, és el lapsus durant el qual sesionan dites institucions. Correspon, aixina mateix, al periodo en que els membres del Congrés o Parlament poden eixercir les funcions o atribucions que els otorga la Constitució, fins a la següent elecció general.

Per lo anterior, una llegislatura correspon al periodo de vida de les cambres parlamentàries, la duració –regular de les quals o especial– fixen els texts constitucionals, i que s'estén des del moment de la seua formal constitució o instalació fins al de la seua efectiva dissolució. En atres térmens, equival al mandat d'un Parlament o Congrés, i igualment correspon a la duració d'eixe mandat, que comprén des de l'instalació d'una determinada assamblea llegislativa, i fins a la dissolució definitiva de la mateixa junt en l'expiració de tots els seus poders.

En ocasions, també, esta denominació és utilisada per a referir-se de modo general a l'orgue en que es deposita o que eixercix el poder llegislatiu, açò és, als Congressos o Parlaments, o per a designar als cossos llegislatius de forma conjunta.


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Real Academia Española(2011).«legislatura».Diccionario de la lengua española.Consultat el 8 de enero de 2016.«1. f. Tiempo durante el cual funcionan los cuerpos legislativos.»

Enllaços externs