Fenoscandia
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Fenoscandia o Fenoescandinavia són térmens geogràfics i geològics utilisats per a descriure la península composta pel conjunt de la península escandinava, la península de Kola, Carelia i Finlàndia en el nort d'Europa. Geològicament, el terme també aludix al escut Bàltic que comprén Noruega, Suècia, Finlàndia i part de Rússia (óblast de Murmansk, part de la República de Carelia i nort del óblast de Leningrado), que és la porció exposta de l'antiga placa Bàltica. El terme va ser usat per primera volta pel geòlec finés Wilhelm Ramsay en 1898.[1] l'Escut Bàltic té més de 3100 millons d'anys d'antiguetat.
En un sentit cultural, Fenoscandia representa històricament l'estret contacte entre els pobles i cultures sami, finesa, sueca i noruega. A diferència de l'expressió «països nòrdics», Fenoscandia no inclou Dinamarca, Islàndia, Groenlàndia, els països bàltics o atres zones d'ultramar geogràficament desconectades.
La geografia de Fenoscandia es caracterisa per una gran cantitat de llac, fiorts i una cordillera erosionada que corre paralela al mar de Noruega. El nom Fenoscandia és una mescla dels noms Finlàndia i Escandinavia.
El canal Mar Blanco-Bàltic separa Fenoscandia del restant del territori rus.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dones geologische Fennoskandia und dones geographische Baltoskandia».Geografiska Annaler.
- 119–139.Consultat el 22 d'abril de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fenoscandia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.