Placa de Phoenix
La placa de Phoenix (també coneguda com a placa de Aluk o placa de Drake) va ser una placa tectónica que va existir durant el Paleozoico enjorn fins al Cenozoico tardà. Va formar una triple unió en les plaques d'Izanagi i Farallón en l'oceà Panthalassa fa uns 410 millons d'anys, temps durant el qual la placa de Phoenix es subdujo baix l'est de Gondwana.[1]
Cap al Jurásico Tardà-Cretácico Inferior fa 150 a 130 millons d'anys, la placa del Pacífic va sorgir de la triple unió Izanagi-Farallón-Phoenix, lo que a la seua volta va resultar en la creació de les triples unions Izanagi-Pacífic-Phoenix i Farallón-Pacífic-Phoenix.[2] La subducción va cessar a l'est d'Austràlia al voltant de fa 120 millons d'anys, temps durant el qual es va formar un llímit transformante/transpresional. Este llímit en la placa de Phoenix va durar fins a aproximadament 80 millons d'anys arrere, quan la placa va continuar descendint cap al sur com a resultat de la subducción del Cretácico superior baix la península Antàrtica.[3]
Durant el Cretácico tardà o el Cenozoico enjorn, la partix suroest de la placa de Phoenix es va fragmentar en la placa de Charcot, de la mateixa manera en que es varen formar les plaques de Rivera i de Cocos per la fragmentació de la placa de Farallón.[4]
La dorsal Antàrtica-Phoenix, una dorsal oceànica entre les plaques Antàrtica i de Phoenix, es va iniciar despuix del Cretácico tardà fins al Cenozoico primerenc quan la placa de Phoenix tenia vores divergents en les plaques de Bellingshausen i del Pacífic en el suroest del oceà Pacífic.[5] Fa al voltant de 52,3 millons d'anys es va produir una disminució important en la taxa de propagació de la dorsal Antàrtica-Phoenix i la taxa de convergència de la placa de Phoenix en la placa Antàrtica, seguit per la subducción d'un segment de la dorsal entre fa 50 i 43 millons d'anys.[6][7]
Encara que la subducción activa va ocórrer durant més de 100 millons d'anys, es va detindre o va disminuir dràsticament al voltant de fa 3,3 millons d'anys quan va cessar l'expansió del fondo marí en la dorsal Antàrtica-Phoenix, deixant un chicotet remanente de l'antiga placa de Phoenix incorporada a la placa Antàrtica.[8] Este remanente subyacer al suroest del passage de Drake i està rodejat per la zona de fractura de Shackleton en el noreste, la zona de fractura de Hero en el suroest, la fossa de les Shetland del Sur en el surest i l'extinta dorsal Antàrtica-Phoenix en el noroest.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Matthews. «Global plate boundary evolution and kinematics since the clapix Paleozoic». University of Oxford. Consultat el 2020-04-07.
- ↑ Smith, Alan D. (2007). «A plate model for Jurassic to Recent intraplate volcanism in the Pacific Oceanic basin», Plates, Plumes, and Planetary Processes, Boulder, Colorat: Geological Society of America, pp. 274, 275, 276. ISBN 978-0-8137-2430-0.
- ↑ Journal of Geophysical Research: Solid Earth.107(B12)doi:10.1029/2000JB000052.
- ↑ (2002).Journal of Geophysical Research: Solid Earth.107
- EPM 5-1-EPM 5-19.doi:10.1029/2000JB000052.
- ↑ (2003).Earth and Planetary Science Letters.ISSN 0012-821X.
- ↑ (1998).Journal of the Geological Society.155(2)doi:10.1144/gsjgs.155.2.0255.
- ↑ Taylor, Brian (1995). Backarc Basins: Tectonics and Magmatism, Plenum Press, p. 317. ISBN 0-306-44937-4.
- ↑ name="JQ"/>
- ↑ (2019).Earth and Planetary Science Letters.518ISSN 0012-821X.doi:10.1016/j.epsl.2019.04.031.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa de Phoenix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.