Maqbara
La maqbara o makbara (en plural maqâbir o makabir) és la denominació que reben els cementeris i necròpolis musulmanes. Es tracta d'una paraula àrap composta de la raïl qbr, que significa enterrar, i precedida del prefixe m, que en la llengua àrap permet construir sustantius que indiquen el lloc, per lo que el seu significat és lloc d'enterrament. En Àsia s'usa per a designar també tombes i mausoleus monumentals, com per eixemple la Bibi Ka Maqbara.
En la península ibèrica musulmana, estaven situades extramuros de la muralla, a les afores de la població i pròximes als camins d'accés a alguna de les portes de la ciutat, reservant-se el privilegi de ser enterrats dins de la ciutat únicament els califas, els membres de la família real i alts mandataris, que ho feyen en chicotets cementeris coneguts com rawdas. S'estenien en llocs oberts, sense murs protectors ni delimitadors i sense seguir una planta homogénea. Totes les maqbaras contaven en el cadí (qâdî) i el almotacén (al-muhtasib), persones encarregades de la vigilància i manteniment de les mateixes.
D'aquella época, la més important en Castella i Lleó va ser la «maqbara de Sant Nicolás», en Àvila, descoberta en 1999 en 3171 esquelets sepultats i que va ser destruïda en edificacions en 2002.[1][2] Es conserva la denominada «maqbara de Santa Clara», localisada en Cuéllar (Segòvia) durant 1989 i 1994-1995, en la que es varen descobrir 118 tombas (denominades qbar o qubur), encara queda sense excavar una quarta part. En Valladolit es troba la «maqbara de la Casa de Beneficencia», en la que varen aparéixer 58 enterrament.
Referències
- HERRERÍN LÓPEZ, Jesús (2004). La maqbara de Santa Clara. Estudi d'una necròpolis musulmana en Cuéllar, Segòvia. ISBN 84-96145-27-1.
- Les necròpolis musulmanes.
- Els cementeris en al-Andalus.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maqbara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.