Gran esposa real
Gran esposa real Gran Esposa Real (en antic egipcíac: ta hemet nesu) era el títul donat a l'esposa principal dels faraons. Ho va utilisar per primera volta, durant el segon periodo intermig, la reina Nubemhet, esposa de Sobekemsaf I;[1] pero va ser Meretseger, l'esposa de Sesostris III, la primera reina consorte que va escriure el títul (wrt) junt en el seu nom en un cartuig.[2][3]
Càrrec oficial
La Gran Esposa Real era la consorte oficial. El càrrec va sofrir múltiples modificacions i va ser adaptant-se a les diverses circumstàncies del devindre social, religiós i polític de la realea. Aixina, mentres el càrrec era eixercit per germanes o miges germanes —filles de l'anterior Gran Esposa Real— a efectes de llegitimar l'ascens al tro d'un determinat refillol real, com va ser el cas d'Hatshepsut en Thutmose II, la posició va ser eixercida també per filles del rei en curs, com va ser el cas de Ramsés II, qui va prendre a la seua filla Meritamón com consorte principal. En atres casos, la posició va ser eixercida per dònes que no tenien cap víncul sanguíneu en la casa reinante, pero açò era excepcional. L'única estrangera de la que se sap va alcançar el lloc de Gran Esposa Real va ser la princesa hitita Maathornefrura, a qui Ramsés II va concedir el títul despuix de la mort de les seues dos primeres grans esposes, Nefertari i Isis-Nefert; els seus fills no varen tindre accés al tro. En atres ocasions, el títul era concedit a una esposa secundària a la mort del faraó, en el cas de que un fill seu fora el hereu i successor.
Si be la majoria dels egipcíacs eren monógamos, el faraó tenia atres esposes secundàries i algunes concubinas de menor ranc, lo que li permetia contraure matrimonis per qüestions dinàstiques —en el hereua per dret real—, sentimentals, i polítiques i diplomàtiques —en les filles d'aliats, tant nacionals com a estrangers—.
La Gran Esposa Real governava la Casa Jeneret, la residència de les esposes, concubinas i familiars femenines del sobirà i centre de criança i educació dels fills reals, una institució de gran influència i independència econòmica, ya que contava en els seus propis administradors, funcionaris i sirvientes que treballaven per als tallers adscrits a ella.
Iconografia
L'identificació de la Gran Esposa Real és clara des del moment en que la dòna que ho eixercia era portadora de determinats atributs, foren rituals o polítics.
A partir de la dinastia XII se li va assignar el dret a posar el seu nom en un cartuig, tal com feya el faraó.
Durant l'Imperi Nou, un atribut típic d'estes dònes era la Corona Atef, composta de dos plomes d'esturç en base en el disc solar emmarcat per les banyes de la deesa Hathor. En alguns casos, s'adornava en una image de la deesa Nejbet, l'animal de la qual emblema era el buitre.
Funcions religioses
En el història del Antic Egipte coexistien diversos cults per mig de la geografia del país, de tal modo que en cada ciutat existia un deu patró de la mateixa, com en el cas d'Abidos en el deu Osiris, Tebas en el deu Amón, Menfis en Ptah, Ajmin en el deu Min i demés. Dins del devindre del desenroll religiós, en l'época del Imperi Nou s'havia desenrollat àmpliament el concepte de tríade: l'adoració del deu, la seua esposa i el seu fill a modo de proyecció familiar reproduïda en la família reinante, a on el faraó representava al deu, la Gran Esposa Real a la divina consorte del deu i el príncip hereu, al refillol de la parella divina.
Aixina, en diverses ciutats, conforme al deu patró de la ciutat, varen florir diversos cults i pràctiques religioses a on tant el faraó personificaba al deu, com la seua Gran Esposa Real encarnava a la seua divina consorte i el hereu al tro, el refillol diví. Per eixemple, en la ciutat de Abidos el cult a Osiris implicava una importància fonamental al rol de la Gran Esposa Real, qui tenia la missió d'encarnar a l'esposa del deu, Isis, per a aixina eixercir els rituals de reviure al deu mort. Similar pràctica es pot vore en les festivitats de la ciutat de Tebas, a on el patró, Amón, tenia com a divina esposa a Mut i el fill era Jonsu.
La posició de Gran Esposa Real implicava un sinfín de funcions rituals, no solament de caràcter polític, sino també per a cobrir determinades activitats relacionades en l'univers de deïtats, en una clara ingerència de l'estat en la vida religiosa dels egipcíacs.
La Gran Esposa Real era la representació de Isis en la terra, lo que carrejava les característiques de ser la protectora del faraó, com Isis lo va ser de Osiris. En diverses festivitats i processons religioses, el rol de la Gran Esposa Real era sumament important i en algunes de caràcter fonamental.
Successió al tro
L'orde de successió en l'Antic Egipte passava per mig de les dònes de la família real, per lo que el hereu devia casar-se en una filla de l'anterior Gran Esposa Real, depositario dels drets: el faraó era l'Horus vivent i el herència divina que li acreditava com tal es transmetia per llínea materna. Este matrimoni era necessari, sobretot, quan el faraó era fill d'una esposa secundària, un atre príncip de la casa real o inclús un usurpador que procedia d'una atra família —com va ocórrer en distintes ocasions donant lloc a un canvi de dinastia—, pero sempre mantenint els drets heretats de l'estirp anterior.[4] Matrimonis secundaris en atres dònes de la família real asseguraven hereus del mateix linaje, aixina com princeses que pogueren convertir-se en esposes reals. Les princeses reals eixercitaven també una funció primordial en la religió, ya que la Gran Esposa Real oficiava els ritos com a suma sacerdot de distints temples, en un poble a on la religió estava inexorablement entrellaçada en les funcions dels governants.[5]
La principal funció política que centrava la Gran Esposa Real era llavors la de mantindre l'estirp real. En alguns casos, el títul de Gran Esposa Real era precedit per l'epítet a modo de títul cortesano de «la dadora de hereus», realçant que la successió real deguera passar per un fill d'ella, fòra varó o dòna.
Refillol masculí
Si el cas fora el primer, un príncip varó no hauria tingut problemes de llegitimar la seua ascensió al tro, en tindre ple dret per ser hereu del faraó i fill de la Gran Esposa Real. Per a eixemple està el matrimoni d'Amenhotep III i la seua gran esposa real, Tiy, qui va dotar al rei de dos fills varons: el primer hereu, el príncip Thutmes, ignoto per haver tingut una mort primerenca, donant-se l'oportunitat de que el segon fill de la gran esposa real anara finalment el successor del faraó, el príncip Amenhotep, qui va anar a posteriori més conegut com Akenatón.
Refillol femení
.jpg)
Si la Gran Esposa Real concebia una filla, dita princesa tenia escasses possibilitats d'aplegar a ser regna-faraó. El seu destí més provable era ser desposada en un fill del rei –a voltes naixcut de l'unió en una esposa de menor ranc– o en un pretenent al tro a qui cap víncul sanguíneu unira en la casa reinante.
El millor eixemple que brinda el història de regna-faraó és Hatshepsut, qui sent filla favorita del rei Tutmosis I i la seua gran esposa real va trobar impediments per a succeir al seu pare, raó per la qual va ser desposada en un príncip real, fill d'una esposa secundària del rei, el futur faraó Tutmosis II. Esta mateixa costum pot ser observada en el desposorio del jove príncip Tutankamón, qui sent provablement fill del rei Ajenatón i una esposa de menor ranc, va tindre com a Gran Esposa Real a Anjesenamón, frut del faraó i la seua Gran Esposa Real, Nefertiti.
La funció política de la posició de Gran Esposa Real queda més explícitament de manifest en l'extinció de la dinastia XVIII, la qual es va extinguir en la seua llínea masculina en la prematura mort de Tutankamón, qui no va deixar hereu. El successor al tro, l'antic visir (chaty) del faraó hereje, el noble Ai, va ascendir en poder desposando a una de les princeses de la Gran Esposa Real de Akenatón, la princesa Ankesenamón, per a mantindre la relació en l'estirp.
A la seua volta, a la mort del faraó Ai, un usurpador va prendre el tro, Horemheb, qui desposó a una filla d'Ai com a Gran Esposa Real, la princesa Mutnedymet. D'esta forma, el nou faraó Horemheb va pretendre donar-li un aspecte de llegitimitat a la seua ascensió al tro i aixina aparentar el seu regnat com una continuïtat de la dinastia anterior.
Vore també
Referències
Cites
- ↑ Dodson, After the Pyramids pág. 21.
- ↑ Dodson i Hilton, The Complete Royal Families of Ancient Egypt, pp. 25-26
- ↑ L. Holden, op. cit., pág. 302.
- ↑ Arab, Sameh (1996). «The queens of Egypt» (en anglés). Consultat el 19, 11, 2008.
- ↑ Seawright, Caroline (1999-2004). «Hatshepsut, Female Pharaoh of Egypt» (en anglés). Tour Egypt. Archivat des de l'original, el 16 d'agost de 2018. Consultat el 19, 11, 2008.
Bibliografia
- Dodson, Aidan (2000). After the Pyramids, Editorial Rubicon. ISBN 0-948695-52-8.
- Dodson, Aidan i Hilton, Dyan (2004). The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Ed. Thames & Hudson. ISBN 0-500-05128-3.
- Holden, L. i atres (1982). Egypt’s Golden Age: The Art of Living in the New Kingdom, 1558-1085 B.C., Ed. Museum Of Fine Arts (Boston). ISBN 0-87846-207-4.
- Fletcher, Joann (2000). Egypt's Sun King – Amenhotep III, Duncan Baird Publishers. ISBN 1-900131-09-9.
- Reeves, Nicholas (1990). The Complete Tutankhamun, Editorial Thames and Hudson. ISBN 0-500-05058-9.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran esposa real» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.