Esposa del deu

El títul de "Esposa del deu" va ser el màxim apelatiu que podia alcançar una dòna en circumstàncies normals en l'Antic Egipte. En la majoria dels casos, ser "esposa del deu" incloïa més títuls rituals com "Divina Adoratriz" o "Mà del deu", ademés de l'administració del ric patrimoni del temple d'Amón en Tebas. No hi ha moltes senyes de les primeres dinasties, pero era eixercit per dònes alienes a la casa real. En la Dinastia XII, es coneixen els noms de Min, Amón i Ptah. Este títul era una mostra més de l'importància del deu Amón, i les seues possessions s'administraven en el seu propi aparat oficial. Durant l'Imperi Nou, que va ser quan este títul va alcançar la seua màxima importància, equivalia a demostrar el seu orige real, el poder de la seua sanc i la llegitimitat de la seua descendència. Com no totes les reines egipcíaques de l'época varen gojar d'esta alta distinció, per lo que les afortunades pel fet de descendir d'una dòna portadora de dit títul eren sempre les triades per a donar a llum futurs reis, per damunt del restant de les dònes: eren també les portadores del títul de Gran Esposa Real. Esposa del deu

Funciones

Desconeixem les funcions exactes de les Esposes del deu, pero provablement anaren totes rituals relacionades en el cult de Amón.

Una série d'escenes en el Temple de Hatshepsut mostra a l'Esposa de Deu i a un sacerdot masculí que experimenten un ritual que sembla estar dedicat a destruir els noms dels enemics. Atres escenes mostren a l'Esposa de deu que venera als deus, per a ser purificada en el llac sagrat i seguir al rei en el santuari. Açò mostra l'importància del paper, pero dona molt poc informació sobre les tasques i responsabilitats verdaderes.

Hatshepsut sembla haver utilisat el poder i l'influència associats en el seu títul com una base de poder para la seua pujada eventual a la realea doble al costat de Thutmose III. Despuix del seu regnat, el poder i el prestigi del paper varen ser disminuint, fins a la Dinastia XIX, quan una filla de Ramsés VI, Aset, va tindre el títul, aixina com l'adicional de Adoratriz Divina de Amón.

Descontant uns pocs precedents aïllats del Imperi Mig, les dònes que varen gojar d'estos beneficis varen ser:

La Dinastia de les Esposes del deu

Ahhotep: esposa del rei Seqenenra de la Dinastia XVII. S'ha parlat molt d'este assunt, i encara s'està per demostrar que esta dòna, un dels motors de la lluita contra l'invasió dels hicsos aplegara a contar en este títul.
Ahmose-Nefertari: considerada la matriarca de la Dinastia XVIII, el ser descendent seua era un immens honor i un requisit imprescindible de tot candidat al tro era casar-se en una dòna de la seua linaje.
Sitamón: primogènita de Ahmose-Nefertari. Va morir abans de tindre descendència, despuix va passar el títul a la seua germana.
Ahmose-Meritamón: tampoc va tindre descendència, pese a ser la Gran Esposa Real d'Amenhotep I.
Ahmose-Sitkamose: el seu parentesc es desconeix, pero possiblement anara una atra filla més de Ahmose-Nefertari, o del rei Kamose, i el títul de "esposa del deu" va ser en memòria a este monarca.
Hatshepsut: la seua mare Ahmose no va ostentar mai el títul, pero sí ella, mentres va ser la gran esposa real de Thutmose II. Quan es autoproclamó faraó, va traspassar tota la seua titulació femenina a la seua filla.
Neferura: la filla de Hatshepsut. Va morir jove i sense haver tingut descendència, per lo que la branca s'interromp per segona volta. A partir de llavors, moltes de les següents "esposes del deu" ni tan sols varen tindre la sanc de Ahmose-Nefertari en les seues venes.
Isis: concubina real, que va ser mare de Thutmose III. Este li va regalar el títul quan varen morir Hatshepsut i Neferura, lo que sense dubte hauria segut una gran ofensa per a la família real, puix esta dòna no tenia ni un bri de sanc real.
Sitah: primera gran esposa real de Thutmose III. Era la filla de la nodriça d'este rei, i per consideració a ella, també li va regalar un títul impropi als seus orígens.

Hatshepsut Meritra: segona gran esposa real de Thutmose III i mare d'Amenhotep II. Li va ser concedit el títul pel seu fill, no pel seu marit. Tal volta fora filla de Hatshepsut, i per això Thutmose III mai va voler afalagar-l'en esta funció.
Meritamón: filla de l'anterior i germana de Amenhotep II. Va morir abans de poder dur descendència al món, i una volta més la llínea successòria de les "esposes del deu" va quedar interrompuda.
Tiaa: mare de Thutmose IV. Com en els casos de Isis i de Hatshepsut Meritra, va ser otorgat només quan el seu fill va alcançar el tro. Potser va ser l'última dòna en ocupar este títul en la dinastia XVIII.
Mutemuia: per ser la mare d'Amenhotep III. Els experts no es posen d'acort en si va aplegar a rebre o no tal títul. Lo cert és que de les reines posteriors a ella (Tiy, Nefertiti, Meritatón, Anjesenamón, Tey o Mutnedymet), cap va tornar a usar-ho.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Esposa del dios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.