Tomba de Tutmosis II
La tomba de Tutmosis II, descoberta per Ashrad Omar[1] en 2022 i atribuïda en 2025, és una antiga tomba real egipcíaca ubicada en l'àrea del uadi Gabbanat el-Qurud a l'oest de Luxor.[2] La tomba, també coneguda pel seu número en la llista d'enterrament: Uadi C-4, va ser identificada per mig d'una expedició arqueològica conjunta egipcíac-britànica. La tomba pertany a Tutmosis II, un faraó dels sigles XVI-XV La mòmia treta d'ella, havia segut trobada en 1881 en l'amagatall de Deir el-Bahari. El govern egipcíac va declarar erròneament que era la primera tomba real egipcíaca descoberta des de la tomba de Tutankamón en 1922.
Descobriment
La tomba va ser descoberta durant expedicions arqueològiques més àmplies realisades en els uadis occidentals. L'exploració inicial va començar en octubre de 2022 en el descobriment de la seua entrada i passadiç principal en Uadi C a l'oest de Luxor, designat com Uadi C-4. Es creu que la tomba va permanéixer sagellada des del Tercer Periodo Intermig, ya que les repetides inundacions varen omplir l'eix principal en enrunes densament compactar, que s'havien endurit fins a alcançar una consistència similar al formigó. Açò també va comprometre l'integritat estructural dels sostres de la tomba, lo que va provocar solsides parcials.[3]
L'equip arqueològic va sospitar inicialment que la tomba pertanyia a una esposa real per la seua proximitat a la tomba de les tres esposes secundàries de Tutmosis III (Uadi D-1) i al lloc de sepeli real previst per a Hatshepsut (Uadi A-1). Les excavacions meticulosas varen continuar durant casi tres anys ans que es confirmara que la tomba era d'un sobirà.[4]
El Ministeri de Turisme i Antiguetats d'Egipte va afirmar, erròneament, que est va ser el primer descobriment de la tomba d'un faraó des de la tomba de Tutankamón en 1922. S'havien descobert atres tombes reals des de la de Tutankamón, com la de Psusenes I en 1940 i la de Senebkay en 2014,[5] pero la tomba de Tutmosis II va ser la primera tomba real del Imperi Nou descoberta des de la de Tutankamón.[5]
Disseny i arquitectura
La tomba exhibix un disseny arquitectònic simple característic de l'época, que va influir en les estructures funeràries dels governants egipcíacs posteriors. L'ubicació de la tomba prop del Valle dels Reis i dels llocs d'enterrament de les esposes reals proporciona una idea de l'evolució de les pràctiques funeràries reals durant la XVIII Dinastia.[4] La tomba va ser construïda entorn a una variació primerenca d'un disseny d'eix curve que girava cap a l'esquerra que es va convertir en estàndart per a les tombes reals posteriors de la XVIII Dinastia.[6]
La tomba té tres cambres grans, denominades A, B i D pels excavadors. La cambra C és més menuda, junt a la cambra B. La cambra A (5,3 x 5,2 m i 3,4 m d'altura) és la més interior i la més gran i l'única que alguna volta va estar decorada, pero solament es conserven chicotetes parts de la decoració a la fresca, principalment en els cantons.[7] Hi ha dos passadiços, el passadiç 1 és el principal i forma l'entrada, conduint a la cambra D. El passadiç 2 és posterior. Comença en el costat oest del corredor 1 i va fins a la cambra principal A a on ingressa a la sala a 1,7 m sobre el nivell del pis.[8]
El “inusual” segon corredor, que presentava un acabament d'algeps blanc, exhibia evidència de dos fases d'ampliació. A diferència dels corredors funeraris típics que descendixen en pendent, el passage s'inclina cap a dalt i es creua en la cambra funerària a una altura d'1,4 metros (o 1,7 m) sobre el pis de la cambra. L'evidència arqueològica sugerix que esta modificació va servir com a almagasén d'emergència a on varen ser recolocados l'aixovar funerari i la mòmia en acabant de que les inundacions bloquejaren el corredor original.[6]
L'estat de la tomba es va vore notablement compromés, principalment per les inundacions que es varen produir poc despuix del sepeli de Tutmosis II. L'ubicació de la tomba va ser mal elegida, baix de dos cascades i al peu d'una pendent per a on l'aigua hauria corregut (i corria) en época de pluges. L'evidència arqueològica sugerix que despuix d'estes antigues riada, la major part del contingut de la tomba i el cos real varen ser traslladats a un atre punt per a protegir-los de danys majors. En els sigles posteriors al seu reentierro, el cos de Tutmosis II va ser traslladat al amagatall de Deir el-Bahari, a on la seua mòmia va ser descoberta en el XIX.[4]
Referències
- ↑ Litherland, Piers(2023).«Has the Tomb of Thutmoses II been found?».Egyptian Archaeology.63: 29.
- ↑ Litherland, Piers(2023).«Has the Tomb of Thutmoses II been found?».Egyptian Archaeology.63: 28–31.
- ↑ «Latest Discovery in Wadi C (2022) | Theban Mapping Project» (en en). Theban Mapping Project. Archivat des de l'original, el 8 de decembre de 2024. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Shawkat (18 de febrer de 2025). «Egypt announces first discovery of a royal tomb since King Tutankhamun's was found over a century ago – CBS News» (en en-us). CBS News. Consultat el 19 de febrer de 2025.
- ↑ 5,0 5,1 Yuhas, Alan. «Archaeologists Find a Pharaoh’s Tomb, the First Since King Tut’s, Egypt Says», New York Claves, 21 de febrer de 2025. Consultat el 21 de febrer de 2025.
- ↑ 6,0 6,1 «Long-lost royal tomb of King Thutmose II finally discovered in Luxor». State Information Service (18 de febrer de 2025). Consultat el 18 de febrer de 2025.
- ↑ Litherland, Piers(2023).«Has the Tomb of Thutmoses II been found?».Egyptian Archaeology.63: 29–30.
- ↑ Litherland, Piers(2023).«Has the Tomb of Thutmoses II been found?».Egyptian Archaeology.63: 29-30.
Bibliografia
- Litherland, Piers(2023).«Has the Tomb of Thutmoses II been found?».Egyptian Archaeology.63: 28-31.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba de Tutmosis II» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.