KV14

Erro al crear miniatura:

KV14

KV14 és una tomba egipcíaca del Valle dels Reis, necròpolis situada en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. Encara que en un principi va estar destinada a la reina Tausert, última governant de la dinastia XIX, a la seua mort va ser usurpada per Sethnajt, el fundador de la dinastia XX.

Tomba de Tausert i Sethnajt

Marc històric

La decadent dinastia XIX va entrar en colapse a la mort del jove rei Siptah en un dels moments més crítics de l'història egipcíaca. No existia cap hereu ni familiar pròxim, i el tro es vea acossat per tots els seus flancs: les pressions de la classe militar en el Baix Egipte, del sum sacerdot de Amón en l'Alt Egipte i del virrey en Nubia. Tampoc ajudava el recrudecimiento de la crisis internacional dels Pobles de la Mar i l'aument de les sequies, que provocava a la seua volta més bandes de lladres i una pobrea cada volta major dels més desfavorits. El pròsper Imperi Nou estava vivint les seues hores més baixes, i ya mai més eixiria per complet d'esta situació.

El destinat a succeir a Siptah va resultar ser una dòna, la reina Tausert, viuda de Sethy II i que havia eixercit durant els sis anys del breu regnat de Siptah una espècie de corregencia en la que tant ella com el Canceller Bay varen governar de fet un país que el faraó solament dominava nominalment. La carrera que varen seguir abdós personages sembla divergir poc abans de desaparéixer Siptah: mentres Tausert manté el seu lloc i acaba proclamant-se regna-faraó, les chafades de Bay es perden, potser víctima d'un complot. Aixina, en poc temps les Dos Terres tornen a estar regides per una dòna, la quinta en el història, que governa en el nom de Sitra-Meritamón Tausert-Setepenmut.

No obstant, l'oposició a Tausert és casi immediata. Des d'una atra branca de l'extens arbre familiar ramésida sorgix Sethnajt, un home d'armes en grans influències entre la classe militar de Pi-Ramsés que no accepta ser governat per una dòna sense sanc real en les seues venes i, ademés, causant de l'anarquia reinante junt en el malaït Bay. La poca informació que nos aplega d'esta época, anys buits com despuix declararien els vencedors, solament nos permet conjeturar si va aplegar a haver un verdader conflicte armat o si la qüestió dinàstica es va solucionar per mig d'intrigues palatines. El fet de que els pocs vestigis històrics que nos han aplegat de Tausert procedixquen de la zona de Tebas ha fet pensar que el país va poder dividir-se durant els dos anys que sabem va governar esta dòna.

Posteriorment, solament nos queden senyes de Sethnajt. Rei de 1186 a 1183 a. C., aproximadament (ignorem si va aplegar a compartir una miqueta d'este temps en la seua enemiga Tausert), es va encarregar de perseguir minuciosament les memòries de Tausert, de Siptah i de Bay, imponent-los la llegenda negra que ha permaneixcut durant sigles i sigles. El seu curt regnat, al contrari que el dels seus antecessors, va servir per a estabilisar la situació interna i restaurar gran part del caos que el país havia sofrit durant tants anys –en les dos últimes décades s'havien succeït sis reis–. La mà de ferro de Sethnajt va resultar ser molt efectiva, i el fet de contar en descendència adulta va servir de segur a la naixent dinastia XX. Considerat posteriorment el seu regnat com el preludi del del seu fill Ramsés III, l'últim gran faraó, Sethnajt va ser glorificado a la seua mort com el que va tornar l'orde i va eliminar als enemics d'Egipte.

Situació

Construïda en la base de l'extrem sur del ramal suroest del wadi principal, la tomba KV14 està rodejada d'atres sepulcros contemporàneus a ella, pertanyents a distints personages els noms dels quals estan indisolublement lligats a la reina Tausert. Aparte de la modesta KV38, l'única tomba del lloc que no pertany a finals de la dinastia XIX, la tomba número 14 del Valle és veïna de les número 13, 15 i 47, pertanyents a Bay, Sethy II i Siptah, respectivament.

Orientada casi directament d'est a oest, KV14 és una de les tombes més inusuals del Valle dels Reis, pels successius canvis que va sofrir en el seu disseny i la contínua evolució que l'ull entrenat pot descobrir. En unes pendents molt suaus –en les estàncies interiors la tomba transcorre pràcticament en pla–, seguix el mateix perfil que una tomba real, pese a haver estat inicialment destinada per a Tausert quan era gran esposa real de Sethy II. Este estatus es pot endevinar en examinar minuciosament les proporcions de totes les estàncies, alguna cosa menors que les trobades en una tomba de rei. Pertanyents a l'época de Tausert com a reina consorte són l'immensa majoria de les habitacions, presents en tota tomba real ramésida completada: una entrada (A), tres primeres rampes (B, C, D), una chicoteta sala que feya les voltes de pou funerari (I), una atra en les funcions d'una cambra de pilars (F, que, potser degut a que Tausert encara no era regna-faraó, no consta de columnes i és d'un tamany molt modest) i un últim corredor interior (G) en una chicoteta caseta excavada a l'esquerra (Ga).

És a partir de llavors quan sembla haver-se produït la mort de Sethy II i l'ascensió de Siptah a rei i de Tausert a reina regente, autèntica governant en l'ombra. El canvi es traduïx en una chicoteta antecámara (I) típica de tombes reals i, sobretot, en la construcció d'una enorme cambra sepulcral (J1), en huit pilars i quatre casetes a mig construir als costats (J1a, J1b, J1c, J1d), que demostra l'enorme poder que va aplegar a ocupar esta dòna. No obstant, el pas de Tausert de regente a governant en solitari no va afectar a l'arquitectura de la tomba, sino tan sol a la decoració, com a més vesprada es vorà.

L'entrada en escena de Sethnajt acabaria per fer de KV14 una de les tombes més grans i belles del Valle dels Reis. Les obres de la tomba per al fundador de la dinastia XX havien començat res més ascendir este al tro, pero varen ser suspeses quan l'ineptitut dels arquitectes va provocar que es colisionara en KV10. Sethnajt va detindre immediatament les obres de la seua tomba, que seria posteriorment reutilisada pel seu fill Ramsés III (és la tomba KV11) i va decidir ampliar i ocupar KV14, la tomba de la seua enemiga, Tausert. Potser per l'edat de Sethnajt no es va optar per una nova tomba, sino per expandir una ya construïda, afegint-se-li dos corredors més, de notable llongitut (K1, L, done el primer d'ells consta de dos cambres laterals inacabades, K1a i K1b) i una nova cambra sepulcral (J2), idèntica en disseny a la de Tausert encara que una miqueta més gran. En esta ocasió sí va haver temps per a finalisar les quatre habitacions anexes (J2a, J2b, J2c, J2d) i inclús es va iniciar l'excavació d'un nou corredor (K2).

No obstant, hi ha qui pensa que en realitat les últimes estàncies també varen ser excavades per Tausert per a albergar l'enterrament de Sethy II i que varen anar posteriorment ocupades per Sethnajt, i presumiblement també decorades baix el seu mando. Potser a açò es deuria l'aparent recobriment d'alguns cartuchos, pero no de figures.

El conjunt de KV14 és el d'una tomba molt completa en unes característiques que la fan única en el seu gènero, tal com les cambres K1a i K1b o les dos cambres sepulcrales i les seues evidents semblances. Provablement este lloc siga un en els que varen treballar durant més temps els artesans de Deir el-Medina, en les seues constants ampliacions i durant diversos regnats, a lo manco de Sethy II a Sethnajt. Com es descriurà més alvance, el treball decoratiu no desmerece el lloc i ho convertix en una visita obligada a la necròpolis real tebana.

Referències

• (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.