WV22

WV22

WV22 és una tomba egipcíaca de la necròpolis popularment coneguda com Valle de les Mones, considerat el veí i el bessó en dimensions, geologia i funcions, del Valle dels Reis, també situat en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. El seu ocupant és el sèptim faraó de la dinastia XVIII, Amenhotep III, que va gojar d'un dels regnats més pròspers de l'història egipcíaca.

Marc històric

Coronat als dotze anys com a rei Nebmaatra Amenhotep-Heqauaset, Amenhotep III va gojar d'un llarc regnat, de 1401 a 1363 a. C., aproximadament. Encara que se sol tindre d'ell l'idea d'un rei massa preocupat per la caça i atres plaers personals, lo cert és que baix el seu mandat el país va aplegar al cim del seu apogeu i al periodo de major riquea i estabilitat interna i externa. La presència de grans treballadors en la cort com el genial Amenhotep, fill de Hapu o les aliances matrimonials en les potències de Mitani o Babilonia varen fer viure a les dos Terres una dolça edat dorada.

Si be és cert que es va declarar fill del deu Amón i va construir enormes temples dedicats a ell, subrepticiament Amenhotep III va continuar la senda traçada pel seu pare, Tutmosis IV, i va començar a promocionar al mateix temps el cult solar. Aixina, va crear la divinitat de Amón-Ra i també va resucitar al deu falcó Atón, que en els anys venidors jugaria un paper fonamental en el panorama nacional. Tot açò s'explica per l'immens poder en el que contava el clero amoniano i les influències que desplegaven en la pròpia cort, fent perillar la figura del rei.

No es pot entendre el regnat de Amenhotep III si passem per alt la figura de la seua primera gran esposa real, Tiy, una dòna poderosíssima i en una forta determinació que, sense dubte, va jugar un paper vital en els 38 anys de regnat del seu marit. Potser es dega a ella l'introducció del cult a Atón en la cort real a finals del regnat de Amenhotep III, al mateix temps que declinava la figura del sabio Amenhotep, fill de Hapu, un dels més fidels devots de Amón. Quan Amenhotep III va morir, va deixar un país en una situació molt insegura, a la vora de l'abisme al que acabaria aplegant Amenhotep IV (futur Akenatón) per la seua beligerància contra els atres deus i el seu escàs interés per la política exterior. En Amenhotep III, el Magnífic, donava fi una época que sempre seria recordada en nostàlgia.

Situació

Pese a que ya a partir de Tutmosis III s'havia generalisat la costum de que tot monarca fora enterrat en la Vall dels Reis, per causes desconegudes Tutmosis IV va ordenar construir la tomba del seu fill, el futur Amenhotep III, en la vall veïna, un enorme ramal situat a l'oest i que hui és conegut com a Valle Occidental o Valle de les Mones (per les pintures d'estos animals trobades en WV23). En este gest semblava trencar-se una tradició que havien seguit a lo manco cinc dels sis antecessors més propencs a Amenhotep III, i els seus motius seguixen sent un misteri.

Potser la causa del trasllat del Valle dels Reis o Valle Oriental al Valle de les Mones o Valle Occidental anara per mides adicionals de seguritat, o a la falta d'un emplaçament idòneu als ulls del faraó. Siga com anara, és poc provable que en un principi WV22 estiguera destinada a Tutmosis IV i despuix anara utilisada per Amenhotep III: encara que s'ha trobat el nom del primer en els depòsits de fundació, està demostrat que el seu enterrament original va ser KV43. L'únic i llegítim destinatari del sepulcro era el futur Amenhotep III, que es va encarregar d'engrandir-ho i embellir-ho durant el seu llarc regnat.

WV22 està situada llunt de totes les tombes reals de la necròpolis tebana. El gros de sepulcros, en la Vall Oriental, estan a centenars de metros, mentres que les atres tombes de la Vall Occidental (WV23, WV24 i WV25) varen ser construïdes en les estribacions meridionals, mentres que WV22 està a l'entrada. L'aïllament de la tomba de Amenhotep III seria total de no ser per l'existència d'una estructura que no seguix la numeració normal de tombes, i és considerada un almagasén pròxim al lloc: WV A.

La planta de la tomba respon al model arquitectònic típic dels sepulcros reals de mitan de la dinastia XVIII; un model que precisament no torna a aparéixer per complet mai més en la necròpolis. El disseny és senzill de descriure, i descolla entre totes les seues característiques l'us d'un eix doblat en lloc d'un recte (o llaugerament girat, típic d'época ramésida). En ser WV22 una tomba de dimensions notables –la major del Valle de les Mones–, nos trobem en tots els elements imprescindibles i alguns agregats que fan més rica i complexa l'estructura del lloc.

Les primeres estàncies són les mateixes que les de les tombes dels antecessors de Amenhotep III: una escala d'entrada (A), una rampa (B), una escala més (C) i una nova rampa (D) que desemboca en el pou funerari (I). Este té a la seua volta una cambra anexa, en un nivell inferior de la tomba (Ea). Despuix del pou apleguem a la sala de pilars (F), a on l'eix de la tomba gira noranta graus i continua a l'esquerra, en una rampa (G) i una escala (H), fins a aplegar a una chicoteta antesala (I). Finalment, apleguem a l'estància més gran, la cambra sepulcral o cripta (J), en un primer nivell en sis pilars i, despuix de baixar uns pocs escalons, un segon nivell a on reposarien el sarcòfec i els gots canopes del difunt. Esta gran sala té tres almagasens subsidiaris (Ja, Jd, Je), i atres dos habitacions de gran tamany en un pilar en mig d'abdós (Jc, Jd). Estes dos sales tenen també sengles almagasens (Jcc, Jdd).

Referències

• Reeves, Nicholas; Wilkinson, Richard H. (1998). Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.