Anar al contingut

KV12

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:KV12 Schematic.jpg
KV12
Per a la composició de Wolfgang Amadeus Mozart vore KV 12.

KV12 és una tomba egipcíaca del cridat Valle dels Reis, situat en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. Degut a que carix de decoració, ignorem quí va poder ser enterrat en este lloc, encara que és molt provable que en ella reposaren els cossos de varis membres de la família real de la dinastia XVIII.

Situació

[editar | editar còdic]

La tomba número 12 del Valle dels Reis es troba en el ramal occidental del wadi central, a l'oest i en paralel respecte a KV57. La seua entrada està molt prop de les de les tombes KV35 i KV49, abdós situades més al sur.

De planta irregular, és a totes llums una tomba no real, segurament destinada a un o varis príncips o reines de la dinastia XVIII, encara que sembla ser que va ser reutilisada en época ramésida. Les obres de construcció de la tomba KV9 varen chocar en KV12, lo que va provocar el saqueig de la tomba al poc temps d'este incident. La presència de cambres laterals a l'estil de tombes menors com KV27 i KV30 fan pensar que este tipo de sepultures varen ser precursores de l'enorme KV5, lloc d'enterrament de gran part dels fills del faraó Ramsés II. KV12 presenta les següents estàncies:

  • Una escala d'entrada (A) molt irregular i inclinada. Precisament la falta d'un corredor d'entrada poc inclinat i més be visible és un de les senyes que corroboren que el sepulcro va ser construït durant la dinastia XVIII.
  • Una cambra (B) en un únic pilar, que té anexes dos habitacions laterals (Ba i Bc) i una atra a la que s'aplega per una escala descendent (Bb). Les tres sales estan només parcialment excavades i són de dimensions tan reduïdes que és improvable que allí anaren enterrats adults en els seus sarcòfecs exteriors.
  • Un corredor descendent (C) que conduïx a una atra escala (D) i a un atre passadiç (I). Els tres passera són de notable inclinament, i la part D està actualment danyada en la seua estructura en múltiples clavills.
  • Una cambra central (F), estreta i rectangular, que conduïx a fins a cinc cambres laterals a on estarien els enterrament. Quatre d'elles són molt similars en planta i estructura (Fa, Fb, Fc, Fd), pero l'última d'estes és més allargada (G) i sembla correspondre a un periodo posterior, potser a la dinastia XIX. És en este lloc, també molt danyat, en a on es va produir el choc en KV9, té a la seua volta una habitació lateral datada en la mateixa época (Ga).

Excavació

[editar | editar còdic]

Al contrari que atres tombes obertes en l'antiguetat, no existix cap grafit en KV12 que puga certificar la presència de viagers grecorromanos. No obstant, quan en 1737 Richard Pococke va visitar la Vall dels Reis ya va senyalar la seua presència i va destacar també que estava plena d'enrunes i que no tenia cap pintura, al contrari que atres tombes de perfil similar.

Es va produir una neteja i un desescombro del lloc, pero no està registrat quí ho va fer i quan, encara que és de supondre que seria en la segona mitat de el XIX o en els primers anys de el XX. Harold Jones va realisar una excavació que va dur a la llum uns ushebtis pertanyents al faraó Ramsés VI, i la presència del qual es pot explicar en ser KV12 utilisada com a via d'entrada o d'eixida pels lladres per a aplegar al sepulcro d'este rei, en KV9.

Anys més vesprada, en el hivern de 1920 a 1921, Howard Carter va treballar en l'entrada de KV12 buscant depòsits de fundació que pogueren indicar els noms d'un o més ocupants de la tomba; busca que va resultar infructuosa. Posteriors missions de Edwin Brock o Otto Schaden es varen dedicar principalment a fotografiar el lloc més que a tractar de descobrir quí va ser enterrat allí. També cal destacar la troballa d'algunes mòmies humanes en KV12, encara que provablement no siguen més que enterrament intrusos, ocorreguts molts anys en acabant de que la tomba fora violada.

Referències

[editar | editar còdic]
  • (1998) Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.