Anar al contingut

KV57

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:La Tombe de Horemheb cropped.jpg
KV57

La tomba KV57, situada en el Valle dels Reis, va ser utilisada per al sepeli d'Horemheb, faraó de la dinastia XVIII.

La tomba va ser localisada per Edward Ayrton, que treballava per a Theodore Davis, en febrer de 1908. Per la seua localisació en el fondo de la vall, la tomba estava plena d'enrunes que havien segut arrastrats per les diferents inundacions ocorregudes durant milenis.

La tomba és diferent a atres tombes reals de la dinastia XVIII, ya que té un eix recte en lloc d'un eix quebrat. També té bajorrelieves pintats en lloc de pinturas murals en les parets, i en ella apareix per primera volta en el història, passages del Llibre de les Portes. Ademés, la decoració està inacabada, a pesar de que el regnat de Horemheb va durar més de vint anys.

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:La tombe de Horemheb (KV.57) (Vallée des Rois Thèbes ouest) -2.jpg
Horemheb junt a Hator, com Imentet: la deesa de l'Occident (regió dels morts).

La KV57 està situada en el ramal oest del uadi, baix un tossal prop de la KV35, i es creua en KV8 i KV9.

La tomba consta d'una escala d'entrada descendent, un passera inclinat que conduïx a una atra escala descendent i un atre passera que termina en un pou. Més allà de la cambra del pou es troba la primera sala en columnes. En el sol, en el costat esquerre de la sala en columnes, hi ha una escala, originalment sagellada, que conduïx a un atre passera descendent i, a través d'un atre tram d'escales, a l'antecámara. Més allà d'esta sala es troba la cambra funerària en columnes, rodejada d'almagasens. El sol de l'atre extrem de la cambra funerària s'ha rebaixat per a crear una cripta.

El disseny és de transició entre l'estil de "eix quebrat" de les tombes de la dinastia XVIII i les tombes d'eix recte de la Dinastia XIX;  més precisament, este disseny es coneix com a eix escalonat. El pronunciat descens de l'estil anterior es combina en els grans corredors rectes predominants en l'estil posterior. La sala en columnes és més quadrada que les iteracions anteriors, com seguiria sent en futures tombes reals. No obstant, en esta tomba apareixen algunes característiques noves que no es tornen a vore, com la rampa en la part superior de les escales que conduïxen a la cripta al voltant del sarcòfec, el segon conjunt d'escales en esta àrea i el sepeli baix del sol en un dels almagasens.

Localisació, descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

La KV57 va ser descoberta en febrer de 1908 per Edward Ayrton, qui estava excavant en nom de Theodore Davis. Despuix del descobriment i l'excavació de la "Tomba d'Or" (KV56) en giner de 1908,  la neteja del fondo de la vall va continuar cap a l'oest, seguint la paret rocosa.

Archiu:KV57 burial chamber February 1908.jpg
Tomba KV 57 en 1908

El 25 de febrer de 1908 es varen trobar senyals d'una tomba i un dia despuix es va descobrir l'escala, obstruïda casi per complet en arena i enrunes. Davis relata que varen cavar en les mans i, despuix de netejar lo suficient per a que entrara una persona, Ayrton es va arrastrar dins per a averiguar de quí era la tomba. Va trobar una inscripció hierática que nomenava a Horemheb en la paret a certa distància cap a l'interior.  Posteriorment, despuix d'excavar l'entrada, el 29 de febrer varen entrar a la tomba Davis, Ayrton, Harold Jones, Max Dalison i Arthur Weigall .

Archiu:KV57 Horemheb.jpg
Pla de la tomba KV57

El grup es va esgolar sobre l'arena i les pedres que encara omplien parcialment els passadiços fins a aplegar a la vora de la cambra del pou que contenia una exquisita decoració.  D'eixe fet, Weigall va relatar:

Alçant les llànties, es vea que les parets circumdants estaven cobertes de pintures maravellosament conservades... Allí es vea a Horemheb de peu davant Isis, Osiris, Horus i atres deus; els seus cartuchos es destacaven audazment entre les elaborades inscripcions. Els colors eren extremadament rics i, encara que hi havia tant que vore per davant, nos quedem allí uns minuts, mirant-los en un sentiment molt semblat a la sorpresa.

Despuix d'admirar les pintures, es varen adinsar més en la tomba. Es va trobar que el pou estava parcialment ple d'enrunes i es va creuar en l'ajuda d'una escala. La paret decorada de l'atre costat del pou havia segut trencada per antics lladres que no es varen deixar enganyar per l'entrada amagada. El grup va continuar cap a la sala en columnes, observant que hi havia seccions del sostre derrocat. En la cambra funerària, la naturalea inacabada de la decoració va cridar l'atenció, de la mateixa manera que les columnes desmoronadas i les seccions caigudes del sostre. Ademés de la pedra calcàrea caiguda, el sol estava cobert dels restants del sepeli saquejat, en la seua majoria figures de fusta i una miqueta de material vegetal.  El sarcòfec obert pero intacte que es trobava en l'àrea de la cripta inferior de la cambra funerària va atraure l'atenció de colp i repent; es va trobar que contenia un cràneu i una varietat d'ossos. Es varen trobar més restants humans en les cambres laterals, inclós un sepeli en una cambra afonada dins d'una de les habitacions. Despuix d'una ràpida exploració, el grup va eixir de la tomba.

Se sap poc sobre l'excavació i neteja real de la tomba, ya que Davis menciona que Ayrton havia preparat un "informe exhaustiu" que no es va poder incloure pel tamany de la publicació de Davis, i des de llavors es troba en parador desconegut.

Reexcavación

[editar | editar còdic]

Ya en el XXI, entre 2006 i 2007, la tomba va ser reexcavada en un proyecte dirigit per Geoffrey Thorndike Martin. El treball va permetre netejar la tomba de les enrunes que havia deixat l'excavació original, ya que els havien amontonat en les habitacions laterals en lloc de traure'ls de la tomba.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Davis, Theodore M. The Tombs of Harmhabi and Touatânkhamanou. London: Duckworth Publishing, 2001. ISBN 0-7156-3072-5
  • Reeves, Nicholas i Wilkinson, Richard H. Tot sobre la vall dels Reis. Destí. 1998. ISBN 84-233-2958-5.
  • Siliotti, Alberto. La Vall dels Reis: I els temples i necròpolis de Tebas. 1997. Martínez Roca. ISBN 84-270-2200-X.