Tanis (Egipte)

Tanis (Egipte)

Tanis (Τάνις, nom egipcíac: Dyanet, Per-Uadyet, en àrap: Sant el-Haggar) és el nom grec d'una ciutat que va ser la capital del nomo XIX del Baix Egipte. Es trobava a l'est del delta del Nilo. En la Bíblia se li denomina Zoán.

Descripció

Va ser la capital d'Egipte durant les dinasties XXI i XXIII, els reis de la qual eren originaris de Dyanet (Tanis). Encara despuix de perdre la capitalitat va continuar sent una important ciutat comercial i estratègica des de llavors i fins a el VI, en que era sèu d'un bisbat copto ortodox, quan va ser finalment abandonada en sofrir l'amenaça de ser inundada pel llac Manzala.

Erro al crear miniatura:

Les tombes reals de Tanis.

Va ser també el lloc d'enterrament dels reis de les dinasties XXI i XXII, en substitució del Valle dels Reis.

Les principals deidades venerades en Tanis varen ser Amón, la seua esposa Mut i el seu fill Jonsu, els qui formaven la tríade tanita, semblant a la tríade de Tebas des del moment en que els sobirans tanitas varen fundar el gran temple de Amón-Ra i dos menors a Mut i Khomsu en el seu desig d'emular l'anterior capital. El deu tebano va substituir a Set com el deu principal de la Delta Oriental.

Molts blocs de pedra, utilisats per a construir els temples de Tanis, varen provindre del propenc vell poblat ramésida de Qantir, l'antiga Pi-Ramsés, lo que va motivar que molts egiptòlecs d'époques anteriors cregueren que Tanis era l'antiga Pi-Ramsés. A finals de la XX dinastia havia segut abandonada degut a que la branca pelusíaca del Nilo havia acumulat un excés de sediment que colmataron el seu port fluvial, inutilisant-ho. Això va favorir a Tanis.

Restants arqueològics

Dyanet (&#;&#;n.t) Muralla de la ciutat. Temple d'Amón en esfinges (Gran Esfinge de Tanis), obeliscs i colossos de Ramsés II. Temple de Mut, Jonsu i Astarté, construït per Siamón de la dinastia XXI.

• • En 2009 es va descobrir el llac sagrat del temple de Mut, en pedra calcàrea i de 15 m de llarc x 5 m de profunditat. Estava enterrat a 12 m de profunditat en perfecte estat de conservació.

Temple de Jonsu-Neferhotep de la dinastia XXX. Temple d'Horus iniciat per Nectanebo II i finalisat per Ptolomeo II. Tombes reals de les dinasties XXI i XXII, construïdes en materials i sarcòfecs usurpats d'atres faraons, descobertes per Pierre Montet en 1939. La tomba d'Osorkon II, en el seu sarcòfec, el del seu fill Horanjt i el de Takelot II. La tomba de Psusenes I (ca. 1039-991), en les sepultures de Psusennes I, Sheshonq II, Amenemopet i el general Undebaunded. La tomba de Sheshonq III en el seu sarcòfec. Numerosos restants de construccions de l'época de Ramsés II, transportats allí des dels seus emplaçaments originals en Qantir (Pi-Ramsés). En 2011 imàgens per satèlit d'alta resolució varen permetre un traçat complet de la ciutat, en revelar baix el terreny les traces dels carrers, blocs de vivendes, temples i grans residències.