KV16

KV16

KV16 és una tomba egipcíaca del Valle dels Reis, necròpolis situada en la vora oest del Nilo, a l'altura de la moderna ciutat de Luxor. Va pertànyer al fundador de la dinastia XIX, el faraó Ramsés I, el primer de la casa real ramésida.

Marc històric

Coronat faraó en el nom de Menpehtyra Ramsés, ningú sospitaria que aquell home d'alvançada edat anava a aplegar a posseir el poder absolut sense estar emparentat ni de llunt en la declinante dinastia XVIII. Provinent de la zona d'Avaris, la denostada i derruïda capital dels hicsos, el comandant Paramesu va ser escalant posicions durant el regnat d'Horemheb fins a convertir-se en el seu visir i segon a bordo. Per l'actitut d'abdós personages i dels seus successors en els reis del turbulento periodo d'Amarna, es creu que tant Horemheb com Paramesu varen tindre un paper molt important en la restauració del cult a Amón, convertint-se posteriorment en els primers perseguidors de les chafades del «hereje» Ajenatón i la seua família.

Per la falta d'un hereu varó, Horemheb associaria al tro al seu visir en condicions de completa normalitat. Pese a l'edat del futur Ramsés I, la successió semblava assegurada, ya que per llavors el seu fill Sethy havia alcançat la madurea i havia tingut a un fill varó (Ramsés II). Inclús és possible que la casa ramésida fora emparentada per mig de diversos matrimonis en la família de Horemheb, llegitimant encara més l'arribada de la nova dinastia. Siga com anara, sembla ser que a la mort de Horemheb, Paramesu va ascendir al tro com Ramsés I sense un gran revol i en un moment de completa estabilitat interna.

El fundador de la dinastia XIX va governar tan sol durant un periodo de setze mesos, de 1306 a 1305 a. C., aproximadament –encara que alguns autors ho daten alguna cosa més vesprada, entorn a 1292-1291 a. C.– . Encara que desconeixem el paper exacte que va eixercitar el monarca en tan poc temps, lo més possible és que es dedicara a implantar la nova dinastia i seguir les mimes llínees d'acció de Horemheb. Despuix del seu breu regnat de transició, el tro passaria a Sethy I, qui reemprendria en encara més determinació la construcció de noves empreses i la restauració del perdut imperi en Àsia.

Situació

La tomba de Ramsés I es troba en el centre del Valle dels Reis, a l'entrada del wadi suroriental de la necròpolis, en el seu eix casi completament alineat al suroest. La seua entrada està a molt pocs metros de KV17, en la mateixa ala que KV10 i KV11, situades més a l'oest. De la mateixa manera que unes atres tantes tombes de les proximitats, KV16 va sofrir el dany de les escasses i violent inundacions que periòdicament han assolat les necròpolis tebanas, encara que no en conseqüències tan desastroses com en atres sepulcros.

La planta de KV16 revela que la construcció del sepulcro va ser ràpida i precipitada, sense atendre a excessius contes i ornaments arquitectònics. Aixina i tot, va ser excavada en gran mestrage no exenta de simplicitat i economia d'espai i temps. Les primeres estàncies es corresponen al disseny típic de llavors d'una tomba real, anàlec al del lloc de descans etern destinat a Horemheb, l'antecessor de Ramsés I: una escala d'entrada (A), una rampa en una gran pendent descendent (B) i una última escala (C). Les dimensions d'estos passadiços són sensiblement menors que atres sepulcros reals, sense dubte per lo alvançat de l'edat del faraó. Esta precaució va acabar tenint motius, puix en acabant de terminar la segona escala va fallir Ramsés I.

Llavors, els constructors de Deir el-Medina, en una vanaglòria de professionalitat, varen accelerar considerablement les obres, improvisant una chicoteta cambra sepulcral (J) ben excavada i polida i inclús dotada de decoració per a la glòria del difunt monarca. De haver vixcut algun temps més, sense dubtes s'hauria seguit en les estàncies tradicionals –un passadiç, el pou funerari, la sala de pilars, dos corredors més, una antecámara i la pròpia cripta–, pero solament es tenien uns pocs mesos per a acabar un treball en el que se solien invertir varis anys. Aixina i tot, és provable que aplegaren a complir en el seu comés abans de la coronació de Sethy I, mentres era embalsamado Ramsés I, puix varen poder excavar dos cambres laterals nanes (Ja, Jc) i una caseta frontal (Jb) per a incloure més aixovar funerari.

Referències

• Reeves, Nicholas; Wilkinson, Richard H. (1998). Tot sobre la Vall dels Reis: tombes i tesors dels principals faraons d'Egipte, 2ª edició, Barcelona: Destine. ISBN 84-233-2958-5.