Prehnita

Prehnita

La prehnita és un mineral del grup dels silicat, subgrup filosilicatos. És un aluminosilicato de calcio i alumini, encara que partix de l'alumini pot estar substituït en fins a un 7% per ferro. Casi sempre es presenta en masses en esferulitos fibroso-radiados, en atres ocasions com a cristals tabular en crestes. Pot aparéixer també com agregats o costres botroidales, globulars, etc. En tots els casos d'un bell color vert que és únic.

Nomenat en 1788 per Werner en honor del seu descobridor, el coronel alemà Hendrik von Prehn, qui en 1774 va trobar el mineral del Veta de Bona Esperança (Suràfrica). Es considera que és el primer mineral que va rebre nom a partir del d'una persona.

Ambient de formació

És un mineral secundari format en els clavills de les roques volcàniques bàsiques, sempre que siguen riques en calcio. També en roques ígneas i menys freqüentment com a producte del metamorfisme de grau baix. En totes elles, pot aparéixer reblit cavitats en la roca com a formacions botrioidales o en palmito, o tapizando fractures. Els cristals ben definits són rars i de tamany menut.

Prehnita tallada en cort tipo esmeralda.

És típic mineral hidrotermal secundari, produït a partir de l'alteració de plagioclasas bàsiques de gabros i anfibolitas.

Sol aparéixer sempre junt a zeolitas, de manera que moltes voltes és classificat com a tal; pero les zeolita són tectosilicatos i la prehnita és filosilicato. És molt típica la seua associació en la zeolita denominada laumontita. Atres minerals associats són datolita, girolita, fluorapofilita, cuarzo, calcita, coure, pectolita, estilbita i atres zeolita.

Localisació, extracció i us

És un mineral relativament freqüent. Existixen jaciments notables en Veta de Bona Esperança (Suràfrica), en particular en les doleritas de Karoo, en el districte de Chris Hani. També es troba en diverses zones d'Estats Units, Bombay (Índia), Alemània i molts atres països repartida per tot lo món. En La Combe de la Sagelle, Saint Christophe en Oisans - Isère (França), es troben magnífics agregats en forma de caixcos en crestes, considerats entre els millors del món. En Espanya s'han trobat bons eixemplars junt a la carretera a Múrcia, a 1 km a l'I de Caravaca (Múrcia), en la pedrera Minera I, Lebrija (Sevilla) i en la pedrera explotada en el Cerro de les Culebras, Carchelejo (Jaén). En Mèxic s'ha trobat en Sant Isidro, Baixa Califòrnia.

S'usa poc, com a pedra ornamental, encara que pot ser tallada com gema semipreciosa. El principal interés és el científic i coleccionístico.