Datolita
La datolita és un mineral de la classe dels nesosilicatos. Va ser descobert en 1806 pel noruec Jens Esmark, en la mina Nødebro, Øyestad, Arendal, Agder (Noruega). El nom deriva de δατεῖσθαι, "dividir", i λίθος, "pedra", en alusió a la textura de grans separats que tenen les varietats massives.[1] La descripció detallada com a mineral independent va ser realisada per Klaproth.[2]
Característiques químiques
Pertany al cridat "supergrupo de la gadolinita", que inclou no solament silicat, sino també fosfat i arseniat.[3]
L'estructura molecular de la datolita consistix en fulls d'anells de quatre o huit esclavons units per la vora, alternat tetraedres de (HBO4) i (SiO4), lo que ho classifica com un tall-bor-silicat. La fòrmula unitat de l'anión és (HBSiO5)n, sent (HBSiO5) l'unitat que es repetix.[4] Ademés de la forma anterior, la fòrmula ademés de com (HBSiO5) també pot escriure's com (BSiO4OH) o (BSiO4(OH)), indicant que el protó està enllaçat a un dels àtoms d'oxigen. El mineral no conté cap ion hidròxit aïllat, és un nesosilicato de calci i bor.[5]
Ademés dels elements que componen la seua cela unitat, sol dur numeroses impurees que li donen moltes tonalitats de color, entre les que destaquen: manganeso, magnesi, alumini i ferro. Els cristals són complexos i la seua morfologia sol ser difícil de determinar, ya que moltes cares apareixen aïllades, sense el restant de la figura a la que pertanyen.[6]
Formació i jaciments
És un mineral relativament abundant, que es forma per processos hidrotermals , volcànics o metamòrfics a temperatures relativament baixes. És freqüent en basalt vacuolares. També se li pot trobar en geodas de roques sedimentarias, serpentinitas, esquistos o en filons.
Sol aparéixer associat a atres minerals, especialment a minerals del grup de les zeolites, prehnita, danburita, calcita, cuarzo, o a minerals del grup de l'axinita. Es hann trobat cristals de molt bona calitat en Dal'negorsk, Primorskiy Kray, Rússia[7] i en la pedrera de Prospect Park, comtat de Passaic, Nova Jersey (USA). En Espanya, els millors eixemplars d'este mineral procedixen de la pedrera de Ofitas de Rigoitia, en Rigoitia (Viscaya).[8]
Referències
- ↑
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Klaproth, M.H.(1806).«Chemische Untersuchung dones Datoliths».Neues allgemeines Journal der Chemie, 6, 107-110.
- ↑ «Gadolinite Supergrup. Mindat».
- ↑ Foit, Jr., F.F., Phillips, M.W., i Gibbs, G.V., 1973. "A Refinement of the Crystal Structure of Datolite, CaBSiO4(OH)". American Mineralogist 58, 909-914.
- ↑ «Datolite. Mindat».
- ↑ Sinkankas, John (1964). Mineralogy for amateurs, Van Nostrand Reinhold Company, p. 547.
- ↑ Grant, R.W. i Wilson, W.E.(2001).«Famous Mineral Localities: Dal'negorsk, Primorskiy Kray, Russia.».The Mineralogical Record, 32, (1), 3-30.
- ↑ Calp, Miguel; Gascó, Fernando; Cavia, José Miguel (1993). Minerals de les Comunitats Autònomes del País Vasc i Navarra., Museu de Ciències Naturals de Alava. Vitòria., pp. 116-117.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Datolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.