Anar al contingut

Axinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Axinita

L'axinita, també coneguda com chorlo violat, tumita i yanolita, és la denominació general de varis minerals silicat alumínico doble borífero, que l'IMA accepta com a minerals distints. El seu nom ve del grec axina (astral), en alusió als seus cristals en esta forma derivats de prismes molt oblicuos en bases romboidals també molt oblicuas.

Història

Descobert en 1797 per Jean-Godefroy Schreiber en el Oisans, també es deu a este naturaliste el descobriment de l'estilbita i l'anatasa.[1] La primera descripció es deu a Romé de Lisle, i el mineral va ser nomenat despuix per René-Just Haüy.

Característiques químiques

És un bor-silicat hidroxilado en calcio, alumini i un metal que varia d'uns minerals axinita a uns atres: ferro, magnesi o manganeso —Ca2(Mn,Fe,Mg)A el2BSi4O15(OH)—, en estructura molecular de sorosilicato.[2]


Referències

  1. ↑ Traité de minéralogie, Volume 2 Parell René Just Haüy p.566 1822
  2. ↑ Sanero, E.; Gottardi, G.(1968).«Nomenclature and crystal-chemistry of axinites».American Mineralogist.53: 1407-1411.(en anglés)