Rocalla

Una rocalla, paraula provinent del francés rocaille, és un tipo peculiar de jardí, caracterisat per una decoració d'estil rústic en plantes d'orige alpí o plantes resistents a la sequia que es crían en terrenys pobres i secs. Les plantes se situen entre grava, closques i pedres naturals o artificials que servixen d'ornament i, en ocasions, s'afigen com a elements decoratius algunes fonts o grutas.

Rocalla d'un jardí botànic alemà.

Existix una variant més especialisada de la rocalla, que és l'alpinum.

La rocalla es caracterisa en general per un terreny en bon drenage, i la preponderancia de grans pedres formant desnivells, en graves i pedres més chicotetes formant com un roquedal. La rocalla ideal deu formar una pendent no molt pronunciada, en una orientació sur o suroest preferentment. El seu disseny està enfocat en presentar les millors condicions de cultiu per a les plantes alpines o les nomenades plantes rupícolas. Normalment uns requeriments tan específics, sobretot en països plans, solament els poden suministrar els jardins botànics.

Variants especialisades de les rocallas són els jardins de vores rodades o els jardins en bases de graves.

Les rocallas eren un estil ornamental molt de moda en l'época de Luis XV i durant la Regència, caracterisades per les llínees redonejades, evocant les volutes de les closques i els fulls els contorns dels quals són molt propis del Rococó. El Palais Idéal, realisat per la firma Cheval i classificat com a monument històric, construït en estil naif, és un viu eixemple de l'utilisació d'esta tècnica.
No obstant, es varen fer populars solament a partir dels inicis de el XX. En la seua popularitat varen ser apareixent, de cara al públic en general, un gran número de plantes aptes per a ser cultivades en este tipo de jardí. Ademés, moltes plantes aromàtiques d'us culinari, ideals per a este tipo de jardí, que escassament es trobaven en els jardins de el XIX, actualment formen part de les ofertes més habituals de vivers i centres de jardineria.

Algunes de les plantes més típiques que se solen trobar en rocallas són:

• Pertanyents al gènero Antennaria (Antennaria dioica)
• Del gènero Armeria (Armeria caespitosa)
• De Aster (Aster alpinus)
• Espècies nanes de narcisos, tals com Narcissus triandrus, el narciso alpí (Narcissus cyclamineus) o el Narcissus bulbocodium
• Diverses espècies de tomellos
• Moltes espècies de chicotetes campanillas pertanyents al gènero Campanula, tal com la campanilla dels Cárpatos (Campanula carpatica)
• Espècies de clavelinas, tals com Dianthus lusitanus, o la clavellinera dels Alps (Dianthus alpinus), Dianthus neglectus o Dianthus freynii
• Erinus (Erinus alpinus)
• Numeroses espècies del gènero Saxifraga
• Algunes espècies de gencianes tals com Gentiana gracilipes i Gentiana septemfida
• De les Fuchsias algunes de les espècies que resistixen la durea del hivern. Aixina l'espècie procedent de Nova Zelanda Fuchsia procumbens que s'crío entre les graves dels ferrocarrils, a on descollen les seues flors grogues. Esta espècie és capaç d'aguantar sense protecció els hiverns d'Europa central, sent una de les candidates a ser eixemplar d'una rocalla.
• Moltes plantes bulbosas, com per eixemple certes espècies de Allium, Anemone, Eranthis, Muscari i Scilla.